El retorn de la nimfa domadora de foques

Torna Galatea, la domadora de foques amb nom de nimfa protagonista (i t¨ªtol) d'una de les obres m¨¦s famoses de Josep Maria de Sagarra. I torna, ara en la pell de M¨ªriam Iscla, per viure altre cop les seves vicissituds amargues en un m¨®n aspre de postguerra, en el qual l'art es contraposa als diners i al capitalisme, acompanyada de personatges tan inoblidables com ella (el pallasso Jeremies, el carnisser Samson), en un muntatge del director Rafel Duran que s'estrena dijous a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Galatea, obra estrenada el 1948 al Teatre Vict¨°ria de Barcelona, on va ser mal rebuda per la cr¨ªtica, que no va entendre que Sagarra abandon¨¦s l'estil que l'havia fet tan popular per endinsar-se, com assenyalava el mateix autor, en camins teatrals nous ¡°m¨¦s concordes amb el clima espiritual dels nostres temps¡±, ja es va poder veure el 1998 a la Sala Gran del TNC de l'etapa de Dom¨¨nec Reixach, on la va encarnar la magn¨ªfica Anna Lizaran en un muntatge d'Ariel Garc¨ªa Vald¨¦s amb Francesc Orella, Pere Arquillu¨¦, Joan Carreras o Montserrat Salvador. En la nova versi¨®, figuren acompanyant Iscla Nausicaa Bonn¨ªn (fent d'Eug¨¨nia, la filla de la Galatea), Roger Casamajor (Jeremies), Borja Espinosa (Samson) o Jordi Llovet (Gan¨ªmedes). L'escenografia, ¡°minimal i s¨°rdida¡±, que suggereix la destrucci¨® i reconstrucci¨® d'Europa amb una bastida, ¨¦s de Rafel Llad¨®, i el vestuari, de Nina Pawlowski.

L'actual director del TNC, Xavier Albert¨ª, va justificar la recuperaci¨® de l'obra per la seva qualitat d'¡°obra mestra¡± de Sagarra i per ser ¡°una de les grans creacions de la dramat¨²rgia europea del segle XX¡±. Albert¨ª va assenyalar en la presentaci¨® de l'espectacle com a Sagarra ¡°li devem la segona gran onada de creaci¨® de p¨²blic a Catalunya¡± despr¨¦s de la que van suposar Pitarra i Guimer¨¤, i va subratllar la clar¨ªssima influ¨¨ncia en Galatea no nom¨¦s de l'existencialisme, del realisme teatral nord-americ¨¤ o de Pirandello, sin¨® de Bertolt Brecht. Realment la hist¨°ria de la domadora de foques que ven les seves tres pinn¨ªpedes artistes a un ambici¨®s carnisser a l'al?a perqu¨¨ les converteixi en salsitxes enmig de les pen¨²ries del m¨®n del circ i els artistes despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial t¨¦ un ress¨° del fundador del Berliner Ensemble.

Galatea, va reflexionar Albert¨ª, que arrenca amb la gran devastaci¨® europea despr¨¦s de la guerra, la runa i els refugiats, marca un cam¨ª que no ¨¦s el salv¨ªfic de l'infern a la redempci¨® sin¨® el bastant sartre¨¤ ¡°de l'infern a l'acceptaci¨® de l'infern¡±.

Rafel Duran va explicar que fer Galatea en aquests temps de pand¨¨mia i falta de confort social els ha perm¨¨s apropar-se i connectar amb un clima de la postguerra que es caracteritzava, com el d'ara, per ¡°la incertesa, la por i les morts¡±. Va recordar que Josep Maria de Sagarra va abocar en l'obra viv¨¨ncies personals relacionades amb la seva pr¨°pia experi¨¨ncia de la guerra i l'exili, i va destacar les moltes capes d'un text que tracta de la decad¨¨ncia, de l'amistat, de la fam¨ªlia com a troupe, i en el qual es confronta el circ, com a s¨ªmbol de l'art total i de l'idealisme, al capitalisme en la seva versi¨® m¨¦s desenfrenada de postguerra. Si al primer el representen defensors de l'art com la Galatea o el Jeremies, a l'ambici¨® del segon li donen cos l'Eug¨¨nia i sobretot aquest H¨¨rcules Hip¨°lit Samson que passa del mandil ensangonat de la carnisseria a la cartera del burg¨¨s capitalista digne de les pintures de Grosz. ¡°Sagarra era un gran esc¨¨ptic de l'Europa de la postguerra¡±, va apuntar Duran.