L¡¯emoci¨® de la Lliga aparca els diners de la Superlliga

La Superlliga europea s¡¯acabar¨¤ fent, segurament m¨¦s d¡¯hora que tard, ves a saber amb quin nom i quants equips, per¨° el torneig dif¨ªcilment t¨¦ aturador, llevat, esclar, que abans la pilota rebenti de tan inflada com est¨¤. No hi ha al m¨®n un esport que tingui m¨¦s audi¨¨ncia i mogui m¨¦s diners; nom¨¦s cal veure com els empresaris nord-americans compren clubs europeus despr¨¦s que el futbol no acabi de consolidar-se als Estats Units, o com a m¨ªnim no t¨¦ l¡¯impacte del beisbol, l¡¯NBA o l¡¯NFL.

Els clubs, que s¨®n els que paguen els jugadors i els han de cedir a les seleccions, estan farts de la UEFA i de la FIFA, d¡¯organitzacions i d¡¯intermediaris panxacontents, tamb¨¦ de gent que viu del cuento o del momio. Els m¨¦s rics s¨®n els que estan m¨¦s emprenyats perqu¨¨ estan carregats de deutes de resultes de la pand¨¨mia, ja que han deixat d¡¯ingressar molts cal¨¦s pel fet de tenir l¡¯estadi i les instal¡¤lacions tancades, sense possibilitat de generar diners fora del camp.

No han patit tant els clubs mitjans i petits, perqu¨¨ ja tenien bona part del pressupost cobert amb els ingressos procedents de la televisi¨®. Als clubs grans ja els va costar que el repartiment dels diners ingressats pels drets televisius es fes d¡¯una manera m¨¦s solid¨¤ria. Per tant, ¨¦s fins a cert punt raonable que ara reclamin m¨¦s cal¨¦s que mai, i la millor manera que tenen es muntar un torneig tancat entre ells, sense necessitat de cap administrador.

Manen el m¨°bil i el comandament de televisi¨® perqu¨¨ les entrades s¨®n molt cares i la informaci¨® val massa diners

El problema ¨¦s que ho han fet a la seva manera, com a adinerats que s¨®n, sense donar explicacions, conven?uts que el fi justifica els mitjans. No es pot actuar de manera furtiva i improvisada, i menys quan es vol vendre un torneig tan grandiloq¨¹ent. La Superlliga no estava encara prou treballada ni definida, que se s¨¤piga no s¡¯havia negociat ni amb la televisi¨® ni amb els patrocinadors, i nom¨¦s se sabia que hi havia un inversor disposat a posar uns cal¨¦s que venien molt b¨¦ al Madrid i al Bar?a.

Laporta ha de pagar deutes i Florentino volia estrenar torneig, camp i equip, tot d¡¯una vegada, per transcendir m¨¦s que Bernab¨¦u, suficient perqu¨¨ volgu¨¦s capitalitzar l¡¯anunci al Chiringuito. Els egos i les filtracions van precipitar els esdeveniments i el projecte est¨¤ ara mateix congelat, perqu¨¨ el futbol a Europa no funciona com a la llotja del camp del Madrid. Els anglesos van girar cua despr¨¦s que ja no s¡¯hi haguessin apuntat els alemanys. No es pot menystenir la Bundesliga i ja se sap del poder de la Premier.

Als anglesos els preocupa relativament qui s¨®n els amos dels clubs, els que s¡¯ocupen del negoci, a canvi que no els toquin el joc, o sigui el camp, la pilota i la rivalitat, com es va veure sobretot a Londres. ¡°Quan no hi ha relaci¨® entre esfor? i recompensa no es pot parlar d¡¯esport¡±, va dir Guardiola, ara entrenador del Manchester City. T¨¨cnics i jugadors es van posar majorit¨¤riament de part dels aficionats, per m¨¦s que cada cop se sentin m¨¦s menystinguts davant els fans, els clients o els consumidors.

Manen el m¨°bil i el comandament de televisi¨® perqu¨¨ les entrades s¨®n molt cares i la informaci¨® val massa diners, de manera que s¡¯imposen l¡¯opini¨® i l¡¯entreteniment. No fa falta ni tenir els drets del partit per fer bullir l¡¯olla a la ind¨²stria period¨ªstica. Tampoc s¡¯ha tingut en compte l¡¯opini¨® dels futbolistes. Al cap i a la fi, no s¡¯han respectat les ess¨¨ncies del futbol, un esport popular i universal, a trav¨¦s del qual molts han conegut Europa i que ha ajudat a vertebrar pa?sos amb la competici¨® de lliga.

Europa no ¨¦s Am¨¦rica i els diners fugen de la incertesa, quan el futbol ¨¦s sorpresa, emoci¨® i meritaci¨®. Ara mateix la Lliga s¡¯ha posat tan interessant que costa pensar en la Superlliga. El futbol ha d¡¯evolucionar i les competicions continentals s¡¯han de poder millorar sense necessitat que el nou torneig faci oblidar la Champions, la Recopa, la Copa de Fires i la Copa de la UEFA. La llegenda del Bar?a s¡¯ha constru?t tamb¨¦ amb la Copa de les ampolles de 1968, la Recopa de Basilea de 1979 o el 0-5 de Madrid.

Els comptes es poden millorar igualment si es controlen o s¡¯eliminen les comissions dels traspassos i es rebaixen les fitxes dels futbolistes. Jugadors com De Bruyne o Kimmich ja han negociat les seves renovacions sense necessitat de cap agent. La pand¨¨mia ha fet molt de mal, per¨° ha estat utilitzada tamb¨¦ com a excusa per dissimular la mala gesti¨® de molts clubs despr¨¦s de fer fitxatges innecessaris i engreixar el vedell d¡¯or en un m¨®n ple de vanitat i arrog¨¤ncia, necessitat de jugar finals i partits si cal a Dubai o Miami.

Es pot millorar i evolucionar sense necessitat d¡¯humiliar o menysprear, simplement essent conseq¨¹ent amb les regles del joc del futbol, conegudes arreu del m¨®n sense necessitat de ser divulgades ni publicitades. La precipitaci¨® ha jugat en contra d¡¯un projecte que fa temps que es va coent i que segurament acabar¨¤ quallant d¡¯una manera o altra. Ara mateix, per¨°, s¡¯ha vist que els rics no es posen d¡¯acord perqu¨¨ els fa por la resposta dels pobres, que prefereixen ser innocents o ingenus a ser ignorats.

Per m¨¦s que solament vulguin jugar entre ells sense parar, els rics no sempre s¨®n els m¨¦s bons ni tampoc els millors, s¨ª els que tenen m¨¦s audi¨¨ncia i els m¨¦s vistos fins que no avorreixin.