Un nou fest¨ª de Montalbano

Quan se li va concedir el Premi Nobel a Bob Dylan es va produir un intens debat sobre si un bard ¨Cno el d'Ast¨¨rix, evidentment, per¨° un bard, al cap i a la fi¨C es mereixia el m¨¤xim guard¨® de les lletres mundials. ?s indiscutible el pes que el cantautor ha tingut en la cultura del segle XX (i XXI), per¨° una altra cosa ¨¦s fins a quin punt se'l pot considerar un escriptor. No obstant aix¨°, aquest debat obviava una dada essencial: que la literatura va comen?ar de manera oral, que Homer, un dels pares de la cultura occidental, no escrivia els seus poemes, sin¨® que els cantava i que aix¨ª es van difondre i van conservar la Il¨ªada i l'Odissea. A principis del segle XX, investigacions d'antrop¨°legs van revelar que encara quedaven poetes als Balcans que, malgrat ser analfabets, eren capa?os de recitar de mem¨°ria llargs cants ¨¨pics amb ressons hom¨¨rics.

L'oralitat ha arribat fins a nosaltres, creixents consumidors de podcasts i d'audiollibres, com una forma fonamental d'escoltar hist¨°ries. I aqu¨ª continua, completament viva, com demostra La xarxa de protecci¨® (Edicions 62, traducci¨® de Pau Vidal), el llibre n¨²mero trenta protagonitzat pel comissari Montalbano i el primer que el seu autor, Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925 - Roma, 2019), que havia anat perdent la vista, no va escriure, sin¨® que va haver de dictar. Camilleri va comen?ar a escriure novel¡¤les for?a tard: va publicar als 64 anys el primer volum de Montalbano, La forma de l'aigua. Va morir a Roma el 2019 als 93 anys, per¨° per problemes de visi¨® havia hagut de deixar d'escriure fa uns anys, tot i que no va renunciar a explicar les seves hist¨°ries. Edicions 62 ha anat publicant religiosament cada any un montalbano, per¨° el final definitiu de la s¨¨rie s'apropa. Ja nom¨¦s en queden dos d'in¨¨dits en catal¨¤, Il metodo Catalanotti i Riccardino.

Cada vegada millor

Es podria pensar que, despr¨¦s de tres desenes de t¨ªtols, els relats de Montalbano estaven condemnats a anar baixant de qualitat. Tot el contrari. Des de fa anys, els lectors del comissari sicili¨¤ comprovem que cada nou llibre ¨¦s millor que l'anterior, tot i que, cal dir-ho, en els ¨²ltims temps s'havien anat tornant cada vegada m¨¦s foscos. No perqu¨¨ perdessin el sentit de l'humor ¨Cmai!¨C, sin¨® perqu¨¨ era impossible que no arrib¨¦s a l'obra de Camilleri l'Europa egoista i malaurada que el vell escriptor contemplava des de la seva creixent lucidesa.

La xarxa de protecci¨® compleix la primera regla, ¨¦s una novel¡¤la magistral; per¨° se salta la segona. Potser precisament per l'oralitat, perqu¨¨ es nodreix de la vella alegria d'explicar, ¨¦s un llibre especialment llumin¨®s i divertit. No ¨¦s que no tracti assumptes durs, ni que no hi aparegui aquesta It¨¤lia salvinesca, que indignava Camilleri; per¨° aconsegueix que una mena de bon humor suri sobre tot el llibre. La novel¡¤la ofereix un gran macguffin ¨Caquest truc de Hitchcock per despistar l'espectador amb una trama secund¨¤ria¨C perqu¨¨ arrenca amb el rodatge d'una pel¡¤l¨ªcula sueca, amb un equip que ha enva?t l'afable Vig¨¤ta. Com tots els montalbanos, despr¨¦s la novel¡¤la ofereix moltes ramificacions, una de les quals ¨¦s una bonica, inquietant i apassionant reflexi¨® sobre els secrets que una fam¨ªlia amaga en el seu passat.

Com menys s'expliqui de la trama, molt millor. Es pot avan?ar, aix¨° s¨ª, que ¨¦s un llibre especialment gust¨®s perqu¨¨ Camilleri para una notable atenci¨® en el menjar: ofereix un desplegament de gastronomia siciliana per contrarestar les receptes n¨°rdiques que intenta introduir la troupe cinematogr¨¤fica. El menjar ¨¦s un element essencial per a Montalbano, que es passa el dia pendent dels festins a la Trattoria di Enzo i del que l'Adelina li hagi deixat a la nevera, per¨° aqu¨ª simbolitza m¨¦s que mai la saviesa del Mediterrani, que Camilleri ha sabut transmetre als seus personatges i, en un regal que no podrem agrair-li mai prou, als seus lectors.