Incerta gl¨°ria d¡¯un fot¨°graf

Deixem pocs rastres. No s¡¯escriuen cartes ni es fan fotos en els antics rodets de pel¡¤l¨ªcula. S¡¯escriuen piles de missatges privats i p¨²blics gr¨¤cies a les xarxes i es disparen allaus de fotos digitals, ¨¦s cert. Per¨°, ?hi haur¨¤ en el futur a cada casa alguna maleta o capsa o motxilla que contingui aquestes imatges o, simplement, i parlo per mi mateixa, la majoria ara ni tan sols no es guarden? Hi penso davant de la capsa vermella del fot¨°graf Antoni Campa?¨¤, a l¡¯expo que li dedica el MNAC. L¡¯havia vist reprodu?da al llibre que el va rescatar a finals del 2019 (La capsa vermella, Comanegra, edici¨® de Pl¨¤cid Garcia-Planas, Arnau Gonz¨¢lez i David Ramos; llibre tradu?t al castell¨¤ i al franc¨¨s de seguida), per¨° veure-la en viu ¨¦s una altra cosa.

?s una capsa de la mida d¡¯una de sabates, en qu¨¨ el fot¨°graf va guardar durant gaireb¨¦ 80 anys les seves fotos de la guerra de 1936-1939. Qu¨¨ devia pensar en veure-la, de tant en tant, imagino, quan trastejava al seu estudi? Doncs Campa?¨¤ va seguir amb la c¨¤mera i va morir de vell. La capsa no va ser apercebuda per la fam¨ªlia fins al 2018, gaireb¨¦ 20 anys despr¨¦s de la seva mort.

Incerta gl¨°ria del fot¨°graf Campa?¨¤, es podria dir parafrasejant el t¨ªtol de la novel¡¤la de Joan Sales, amb qui tal vegada no estaria de m¨¦s relacionar-lo en una cartografia que inclogu¨¦s gent comuna de l¡¯¨¨poca. Cat¨°lic, el fot¨°graf va documentar la crema d¡¯esgl¨¦sies a trav¨¦s de captar-ne les ru?nes posteriors, unes imatges que avui van m¨¦s enll¨¤ del pur testimoni. La cartel¡¤la informativa ¨Cla foto ¨¦s sempre dependent d¡¯un text¡ª apel¡¤la a la ¡®mort de D¨¦u¡¯ que hauria guiat els incendis. Ara, potser parlar dels gestionadors divins contra els quals van cremar les esgl¨¦sies seria dir-ho amb m¨¦s propietat i respecte pels fets i per les paraules. En les seves fotos les ru?nes nues semblen altars purs.

Gl¨°ria incerta perqu¨¨ una guerra posa a prova la teva mirada, encara m¨¦s llavors que la fotografia sortia al carrer gr¨¤cies a les c¨¤meres lleugeres i als rodets que substitu?en les pesades i lentes plaques de vidre i permetien disparar seguit. Antoni Campa?¨¤ (Arb¨²cies, 1906 ¨C Sant Cugat del Vall¨¨s, 1989) va ser un d¡¯aquells fot¨°grafs gaireb¨¦ nascuts amb la c¨¤mera a la m¨¤ i l¡¯ull a punt. Als deu anys ja feia fotos. Ben aviat va saber com havia de ser el seu ofici, la seva mirada i el seu art: ¡°Em considero obligat a produir fotografies amb punts de vista originals i crec que ¨¦s un deure mostrar al m¨®n la natura, ben resolta per la m¨¤ divina¡±. Per¨° li va tocar fer la guerra amb la c¨¤mera.

Tamb¨¦ li tocaria retre compte del tr¨¤nsit dels perdedors cap a ning¨² sabia on. El Museu Memorial de l¡¯Exili s¡¯ha sumat al rescat del fot¨°graf amb la mostra L¡¯endem¨¤ de la retirada. Portbou, 1939: autoretrat de l¡¯abs¨¨ncia (llibre-cat¨¤leg tamb¨¦ de Comanegra). Una col¡¤lecci¨® d¡¯imatges igual d¡¯eloq¨¹ents a les de la guerra, pel seu sentit de com el que no hi est¨¤ representat ¡ªles persones que han deixat aix¨° i all¨° altre a la carretera¡ª parla amb for?a. Potser avui m¨¦s que llavors. Aqu¨ª la mirada torna a ser m¨¦s la seva, sense propaganda.

Gl¨°ria incerta perqu¨¨ aquell bon fot¨°graf de la natura i els seus oficis tradicionals i alhora de la bellesa de les m¨¤quines noves havia hagut d¡¯entrar al mar de banderes, consignes, milicians, milicianes, fervors d¡¯un temps que no compartia i, sobretot, per a uns mitjans de comunicaci¨® en mode propaganda cont¨ªnua. Quan el ball sona s¡¯ha de ballar, i Campa?¨¤ ho va fer. Va deixar de ser experimental per ser documental. ¡°No nom¨¦s els pintors diuen mentides¡±, havia dit abans de la guerra quan aconseguia les seves imatges elaborant al laboratori la foto original amb l¡¯ampliadora i sumant-hi n¨²vols i arbres i tot el que li convingu¨¦s. Un dels mags de la foto molt abans que exist¨ªs el Photoshop.

I la manipulaci¨® propagand¨ªstica el va at¨¨nyer. Les seves imatges van passar de ser targetes postals que els milicians treien de la premsa i fotos republicanes a ser convertides per la premsa franquista en tot el contrari del que documentaven. Per aix¨° la capsa vermella? Potser, pot ser que s¨ª. Campa?¨¤ va haver d¡¯afrontar la ironia de la imatge, el sarcasme de la fotografia, que dep¨¨n de la paraula escrita, qualsevol paraula la pot alterar.

Es va dedicar llavors a la foto industrial. Una altra exposici¨® seva es pot veure a Casa Seat, L¡¯est¨¨tica de la modernitat tardana. Moment Campa?¨¤, d¡¯unes imatges rescatades que parlen de la mem¨°ria i sobretot de l¡¯oblit i del silenci que ell mateix representa.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural