Dos p¨²blics lectors

La diada de Sant Jordi, enguany amb la possibilitat d¡¯entrar a les llibreries o visitar els estands a diversos llocs de les ciutats i pobles, va seguir la mateixa t¨°nica que els anys passats (de fet, que fa molts anys): hi ha un p¨²blic que rarament compra llibres i el Dia del Llibre en compra un sota el fibl¨® de les lleis de la mercadot¨¨cnia (l¡¯han vist anunciat a la televisi¨®, l¡¯ha escrit un autor amb cara coneguda, l¡¯ha redactat una autora que mou, per la seva condici¨® gen¨¨rica, a la simpatia, i d¡¯altres factors aix¨ª) i n¡¯hi ha un altre que va a la llibreria a buscar un llibre indiscutiblement bo, cl¨¤ssic o no, i de valor intemporal.

Que la gent compri un llibre i, en el millor dels casos, que el llegeixi, sempre ¨¦s positiu. Com deia Plini, no hi ha llibre, per mediocre que sigui, que no contingui alguna cosa bona. Aix¨° no vol dir que considerem que la literatura que es va vendre el dia de Sant Jordi sigui mediocre: entre els llibres que adquireixen anomenada d¡¯acord amb les lleis del mercat i altres avinenteses pol¨ªticament correctes n¡¯hi ha de m¨¦s bons i de menys; n¡¯hi ha de dolents i de menys. Ha passat sempre ¡ªpotser menys quan tothom feia cas de les ret¨°riques (Arist¨°til, Cicer¨®, Quintili¨¤) i les po¨¨tiques (tamb¨¦ Arist¨°til, Horaci, Boileau), que assentaven c¨¤tedra¡ª; sempre hi ha hagut persones que excel¡¤leixen en l¡¯art d¡¯escriure i d¡¯altres que escriuen llibres, com diu Cervantes al Quijote, com qui fa bunyols. Fins i tot hi ha gent que aconsegueix guanyar-se la vida escrivint libres, amb l¡¯assumpte i amb la qualitat que siguin; a Catalunya aix¨° ¨¦s una excepci¨®. Els negres (ghost, fantasma, en angl¨¨s) que escriuen per a altri, segur que se la guanyen, i cada dia tindran m¨¦s feina: tots els llibres escrits pels nostres pol¨ªtics, presos o no (de Puigdemont a Torra, passant per tutti quanti) han estat fets per una mescla de periodista-novel¡¤lista-reportador de noves, pagats a preu fet.

Repetim-ho: no ¨¦s cap inconvenient que la gent, moguda per aquesta cosa m¨¦s aviat opaca que en diem opini¨® p¨²blica, s¡¯acosti al llibreter per comprar, el Dia del Llibre, una novetat que pot ser bona, i pot no ser-ho. La q¨¹esti¨® ¨¦s llegir: s¡¯hi apr¨¨n, si res m¨¦s no (sempre que el llibre hagi passat per un corrector d¡¯estil, mediador cada dia m¨¦s imprescindible en el mercat editorial, per¨° tamb¨¦, menys sol¡¤licitat, perqu¨¨ total...) ortografia i sintaxi (l¨¨xic, no gaire, llevat que l¡¯autor sigui de comarques).

El problema que es presenta ¨¦s un altre, i aix¨° ¨¦s que, a poc a poc, com ha passat tamb¨¦ en moltes ¨¨poques de la hist¨°ria de la lectura, el p¨²blic lector es divideix en dues classes del tot inconciliables, si no enemigues (vana enemistat!): els que han tingut una s¨°lida educaci¨® liter¨¤ria, a casa o a l¡¯escola, i els que no l¡¯han tinguda. Els primers potser van comprar, el dia del llibre, la gran traducci¨® de Xavier P¨¤mies de Seny i sentiment, de Jane Austen, Una habitaci¨® amb vistes, d¡¯E.M. Forster, tradu?t per Xavier Zambrano (tots dos a Viena Edicions), Crim i c¨¤stig (trad. de Miquel Cabal, La Casa dels Cl¨¤ssics), Tal qual, de Paul Val¨¦ry (Adesiara), o l¡¯antologia de George Steiner, Un lector (Siruela). Aix¨° entre les novetats editorials. Tamb¨¦ pot haver passat, per¨° no gaire, que alg¨² deman¨¦s coses que ja fa temps que estan editades i encara no ha llegit, com ara la Divina Com¨¨dia, de Dante-Sagarra, Curial i G¨¹elfa, els Assaigs, de Montaigne, els shakespeares d¡¯Oliva i de Sellent, l¡¯Odissea, d¡¯Homer, o la gran Il¨ªada de Pau Sabat¨¦. Pot ser perfectament.

L¡¯altra colla, igualment respectable, potser va comprar el llibre carregat de patetisme de l¡¯expresident Torra, o Canto jo i la muntanya balla, d¡¯Irene Sol¨¤, eco del carlisme encara tan viu a Catalunya, L¡¯home que va viure dues vegades, obra d¡¯un cantautor que, segurament, ha fet un llibre m¨¦s bo que els de Llu¨ªs Llach, Escrivim el futur amb tinta lila, de Joana d¡¯Arc-Carme Forcadell, i potser ?Clavegueres? ?Per descomptat! (en castell¨¤), de Gonzalo Boye, avui empresari, expresidiari i potser futur presidiari, acusat de blanqueig de capitals a favor d¡¯un narcotraficant notable. L¡¯opini¨® comuna t¨¦ aquestes coses: de vegades, despista.

Li fa cap mal, a una societat, que la gent no hagi rebut una educaci¨® liter¨¤ria prou s¨°lida, de manera que llegeixi primer els llibres m¨¦s bons que ha donat la cultura del nostre continent, Catalunya inclosa, i despr¨¦s, si la vida ¨¦s llarga, la literatura d¡¯oportunitat, segurament ef¨ªmera, possiblement malgirbada? Doncs no, no li fa cap mal. La q¨¹esti¨® ¨¦s llegir.

Per¨° el nivell cultural d¡¯un pa¨ªs no es mesura sobre la base dels llibres circumstancials o rabiosament (!) contemporanis: es mesura en el gresol d¡¯una espessa tradici¨® liter¨¤ria, feta de la suma dels grans llibres i els llibres menuts escrits al llarg dels segles, tot plegat configurant una sola classe lectora (en el millor dels casos), i no dues de divergents.