L¡¯excepci¨® es diu M¨®nica Garc¨ªa

En la campanya electoral madrilenya cada candidat ha representat exactament el paper que s'esperava, amb una sola excepci¨®: M¨®nica Garc¨ªa. Amb el seu lideratge, M¨¦s Madrid ha demostrat que ¨¦s possible una esquerra encarnada, ¨¦s a dir, enganxada a la realitat, capa? de portar a debat les condicions de la vida quotidiana de la majoria i fermament allunyada del model d'esquerra elitista i autocomplaent en el qual s'est¨¤ perdent Podem.

M¨®nica Garc¨ªa, dona i metgessa, ha portat a la campanya una qualitat que va molt escassa: l'empatia. Mentre cadasc¨² projectava les seves fantasies personals sobre l'escena, ella ha parlat des del reconeixement dels problemes de la ciutadania i ha intentat canalitzar el debat sobre aquestes q¨¹estions tot i que han trobat un esc¨¤s ress¨° en els seus adversaris. Una manera d'actuar que li est¨¤ donant un reconeixement creixent i que hauria de fer reflexionar la resta de l'esquerra. Als socialistes, per tornar sense por a la tradici¨® socialdem¨°crata, i al m¨®n de Podem, per baixar a la terra.

?s cert que hem passat de la societat espectacle al s¨°rdid joc de l'exhibicionisme i al combat. Per¨° la pol¨ªtica de fama medi¨¤tica t¨¦ els seus l¨ªmits: perqu¨¨ es puja i es baixa amb summa facilitat i perqu¨¨ no ¨¦s el mateix aplaudir el gladiador que fer-li confian?a. Sobretot quan es recrea en un discurs molt pautat, que sona a llenguatge de casta. M¨¦s Madrid ha posat en evid¨¨ncia el vell i gran problema de Podem (que des del seu origen s'ha anat manifestant sense que els responsables hagin volgut assabentar-se'n). On ha tingut Podem els seus ¨¨xits? On anava associat amb organitzacions arrelades al lloc: les marees a Gal¨ªcia, els comuns a Catalunya, Comprom¨ªs a Val¨¨ncia, Carmena i els seus a Madrid. Tot sols no es basten. S'han preguntat el perqu¨¨?

M¨®nica Garc¨ªa est¨¤ assenyalant el cam¨ª per consolidar una federaci¨® d'esquerres encarnades, si se'm permet l'expressi¨®. M¨¦s pol¨ªtica, m¨¦s empatia, m¨¦s paraula, menys ret¨°rica, menys simplisme ideol¨°gic. ?s cert que en aquestes eleccions est¨¤ en disputa l'hegemonia dins de la dreta a Espanya, per¨° poden ser tamb¨¦ el principi d'una transformaci¨® del mapa de les esquerres que es va configurar a partir del 2014.

A l'altra banda, res de nou. Ayuso fa cam¨ª amb el seu carrusel de l'alegria. Un relat en el grau zero de la pol¨ªtica per evitar l'escrutini de la seva gesti¨®. Com s'explica que una part significativa de la ciutadania li compri el discurs de noia pija que pensa que tothom ¨¦s com ella i que Madrid ¨¦s xauxa? ¡°Quan vens a Madrid t'ho passes b¨¦ i tens moltes maneres de comen?ar de zero una vida i pots canviar d'empresa i canviar de parella i no trobar-te-la mai m¨¦s.¡±, diu la presidenta. El fet il¡¤lustratiu i inquietant de l'estat d'aquest parad¨ªs ¨¦s que el 78 per cent dels votants del PP prefereixin Vox com a aliat del proper govern. De manera que les eleccions de Madrid s¨®n les del reajustament reaccionari de la dreta espanyola. La festa de l'alegria ¨¦s la celebraci¨® del rancor.

I davant l'apoteosi del trumpisme versi¨® castissa, cam¨ª de l'autoritarisme postdemocr¨¤tic, els socialistes no aconsegueixen remuntar el buit ideol¨°gic en el qual els va col¡¤locar l'assumpci¨® incondicional de la revoluci¨® neoliberal i l'enterrament silenci¨®s de la socialdemocr¨¤cia. Ni tan sols han volgut adonar-se del que ha captat Joe Biden als Estats Units: que s'han obert unes fractures en la societat que exigeixen un retorn a les pol¨ªtiques de reconstrucci¨® social: prioritzar l'educaci¨®, apujar la pressi¨® fiscal als qui tenen m¨¦s, invertir un fotimer de diners p¨²blics. S¨¢nchez continua instal¡¤lat en el discurs de la moderaci¨® (d'Illa a Gabilondo) de recorregut manifestament limitat, amb el risc afegit de quedar-se fora dels focus.

Mentrestant, ben a gust en la salsa d'Ayuso, Vox s'ho passa b¨¦ en la picabaralla, preparant-se per marcar la presidenta quan depengui d'ells. La confrontaci¨® ¨¦s el seu signe d'identitat i permet a Abascal marcar el pas a la dreta, mentre Ciutadans s'enfonsa en la indefinici¨® que gaireb¨¦ sempre ¨¦s el dest¨ª dels somiadors d'aquest conjunt buit anomenat centre. I a l'esquerra nom¨¦s M¨¦s Madrid sembla interessat en la pregunta clau: per qu¨¨ part dels seus antics votants fugen frustrats cap a la dreta sorollosa, castrense i castrant?