Ciutat: estrat¨¨gies i t¨¤ctiques

A moltes grans ciutats del m¨®n s'han intensificat els canvis a l'espai p¨²blic, aprofitant les urg¨¨ncies que la pand¨¨mia ha anat plantejant. L'estrat¨¨gia era clara des de feia anys: recompondre un espai p¨²blic excessivament colonitzat per l'autom¨°bil; augmentar els espais per a vianants i la mobilitat no contaminant; incrementar les zones verdes i la qualitat del passejar i estar de la ciutadania. Les experi¨¨ncies t¨¤ctiques, de baix pressupost i f¨¤cilment reversibles o consolidables, que ja s'havien engegat a Nova York i en altres ciutats des de fa molts anys, s'han vist ara multiplicades. A Europa, ciutats com Par¨ªs, Londres, H¨¨lsinki, Amsterdam o Barcelona han aprofitat el moment, ampliant carrils per a bicicletes, convertint carrers o places en zones per a vianants o ampliant els espais sense cotxes davant de les escoles o en llocs molt concorreguts. Tot aix¨° ha afavorit l'aprenentatge creuat entre ciutats, i ha posat en relleu la capacitat de generar din¨¤miques de millora m¨¦s enll¨¤ de les difer¨¨ncies de context de les unes i les altres.

S¨®n molt pocs els que argumenten en contra de l'estrat¨¨gia que apunta a combinar el fet d'avan?ar cap a ciutats m¨¦s habitables amb les exig¨¨ncies que planteja l'emerg¨¨ncia clim¨¤tica. El que s¨ª que es discuteix s¨®n els ritmes, les formes, la manera excessivament experimental i disruptiva de les intervencions t¨¤ctiques que s'han dut a terme. Es contraposa l'urbanisme seri¨®s, s¨°lidament pensat i constru?t amb la provisionalitat titllada de cutre o potinera de les intervencions d'urg¨¨ncia que s'han empr¨¨s. Sense entendre que la urg¨¨ncia est¨¤ precisament situada a demostrar la capacitat de combinar densitat, qualitat de vida i respecte mediambiental en moments com els actuals. Els dubtes sobre la combinaci¨® salut-ciutat han crescut significativament. Del que es tracta ¨¦s d'evitar que les ciutats perdin la seva innegable i hist¨°ricament comprovada capacitat d'innovaci¨®, creativitat i conviv¨¨ncia entre estranys, diversos i malgrat tot ve?ns, mentre milloren notablement els seus est¨¤ndards ambientals i de salut.

En un llibre molt recent que han publicat Pablo Sendra i Richard Sennett s'argumenta a favor de l'experimentalitat i la disrupci¨® a la ciutat com a mitj¨¤ per continuar mantenint la seva capacitat d'adaptaci¨® en temps de canvi d'¨¨poca. Una ciutat predictible i determinada en els seus usos i espais ¨¦s, contradict¨°riament al que podria semblar, una ciutat m¨¦s fr¨¤gil, menys complexa i per tant menys ciutat. La rigidesa i homogene?tat en redueixen la vitalitat. Una ciutat ¨¦s m¨¦s viva, m¨¦s diversament habitable quan aconsegueix assumir diferents narratives, mantenint espais i objectes incomplets, afavorint territoris de pas oberts a diferents expectatives i interessos. Les intervencions t¨¤ctiques que s'han anat engegant permeten, gr¨¤cies a la seva provisionalitat, apropiacions diferenciades i complement¨¤ries, i aix¨° deixa que la ciutadania mateixa sigui qui vagi definint amb les seves pr¨¤ctiques el que l'urbanista ha deixat sense tancar.

La recent pand¨¨mia ha posat en q¨¹esti¨® la ciutat, com ja havia passat abans en altres grans crisis sanit¨¤ries. Les ciutats van respondre en cada ocasi¨® buscant sortides als reptes plantejats, construint clavegueram, sanejant barris i ampliant vies i espais. La q¨¹esti¨® era i continua sent mantenir els avantatges indubtables de la proximitat i la densitat dels espais urbans. Les ciutats continuen tenint, en aquest sentit, una posici¨® privilegiada, ja que ofereixen condicions de ve?natge que afavoreixen interaccions complexes i al mateix temps freq¨¹ents, sense gaires costos i amb economies d'escala positives. Les xarxes digitals afegeixen m¨¦s densitat d'intercanvi, i permeten relacions de proximitat no necess¨¤riament geogr¨¤fiques. Per¨°, al mateix temps, ¨¦s cert que les ciutats s¨®n espais que poden generar m¨¦s angoixa precisament per aquesta constant proximitat inevitable. I ¨¦s precisament aquest ¨²ltim aspecte el que s'ha posat m¨¦s en relleu en l'escenari de la covid-19. Es tractaria, per tant, de mantenir les condicions favorables de les ciutats, reduint precisament els seus efectes m¨¦s pertorbadors.

Els missatges des dels centres de refer¨¨ncia en salut p¨²blica i resposta mediambiental s¨®n clars. Reduir la petjada de carb¨® a les ciutats, mantenir allunyats els autom¨°bils de les zones escolars, ampliar i fer ren¨¦ixer els espais per a la gent, evitar la segregaci¨® urbana i l'increment de les desigualtats, reduir la pres¨¨ncia dels autom¨°bils en aquest espai p¨²blic, afavorir l'¨²s de bicicletes i del transport p¨²blic propulsat el¨¨ctricament i refor?ar i millorar les connexions entre el centre de ciutat i les ¨¤rees perif¨¨riques. No sembla aconsellable mantenir l'arrog¨¤ncia d'alguns urbanistes que o b¨¦ defensen el model ja existent com a immillorable, o que conviden a respondre amb solucions definitives un escenari en el qual predominen la incertesa, la volatilitat i la complexitat. Es pot discutir si l'est¨¨tica adoptada o els materials emprats s¨®n els m¨¦s adequats. Per¨° no podem deixar de donar suport a l'experimentalitat i el tacticisme urb¨¤ si amb aix¨° aconseguim m¨¦s capacitat d'adhesi¨® ciutadana, amb les seves pr¨¤ctiques i les seves diverses apropiacions, a favor d'aquesta nova gran transformaci¨® estrat¨¨gica de les ciutats cap a horitzons amb m¨¦s benestar i salut per a tothom, mantenint la inigualable diversitat propera de les ciutats.

Joan Subirats ¨¦s tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat Aut¨°noma d'aquesta ciutat.