Bar?a femen¨ª: ben pensat, ben gestionat i ben jugat

Si hi ha una secci¨® professional de refer¨¨ncia al Barcelona, un club poliesportiu de mena, aquesta ¨¦s ara mateix la del futbol femen¨ª. I ho ¨¦s perqu¨¨, a difer¨¨ncia de les altres (b¨¤squet, handbol, hoquei patins i futbol sala), no nom¨¦s ¨¦s competitiva, dominadora de la Lliga i aspirant a guanyar la Copa d¡¯Europa, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s autosuficient, ¨¦s a dir, no deficit¨¤ria, per l¡¯aportaci¨® que hi fa el patrocinador Stanley. El seu pressupost ¨¦s d¡¯uns quatre milions d¡¯euros, la meitat m¨¦s o menys del que t¨¦ el Chelsea, que ser¨¤ precisament el seu adversari a la final de la Champions.

La secci¨® est¨¤ ben gestionada i l¡¯equip es fa admirar pel seu bon joc, din¨¤mic i desequilibrant, m¨¦s virtu¨®s que no pas f¨ªsic, com es va poder veure contra el Paris Saint Germain. Hi ha tingut molt a veure Markel Zubizarreta, el fill d¡¯Andoni Zubizarreta, que n¡¯¨¦s el director esportiu i responsable per tant de la formaci¨® d¡¯una plantilla que t¨¦ grans individualitats i extraordin¨¤ries futbolistes d¡¯equip, dirigides per Llu¨ªs Cort¨¦s. Juguen molt b¨¦ i l¡¯equip t¨¦ personalitat i identitat futbol¨ªstica, un detall significatiu en un club que a vegades sembla capa? de morir d¡¯un atac d¡¯estil.

El seu discurs ¨¦s a m¨¦s a m¨¦s transparent i ambici¨®s, mai acomplexat ni fiscalitzador, allunyat de qualsevol revenja, ara que tothom se¡¯ls apropa pel seu ¨¨xit a Europa. No ¨¦s un grup impostat que respongui a una quota o inter¨¨s publicitari, sin¨® que s¡¯ha anat construint amb paci¨¨ncia, dedicaci¨® i professionalitat des del 2015. El salt de qualitat que es va fer aleshores va ser cabdal per coronar la feina de pioners com Xavi Llorens quan l¡¯equip femen¨ª era pr¨¤cticament furtiu a les instal¡¤lacions del Bar?a. Ara fan honor a l¡¯estadi Johan Cruyff i potser no trigaran a jugar al Camp Nou.

No cal for?ar la m¨¤quina amb imatges publicit¨¤ries, sin¨® que es tracta de ser respectuosos amb la seva traject¨°ria i poder de convocat¨°ria: saben que la millor manera de portar gent al camp ¨¦s guanyant la Lliga i la Champions. La directiva de Laporta far¨¤ b¨¦ de cuidar el patrimoni que li ha deixat la junta de Bartomeu, desafortunada amb moltes coses i, en canvi, decisiva en l¡¯aposta pel futbol femen¨ª; nom¨¦s cal recordar la dedicaci¨® de Maria Teixidor i Jordi Mestre. El Bar?a ja va jugar fa dos anys la final de la Champions contra el Li¨®, on va perdre per 4-1.

Aquesta vegada la final es preveu molt diferent perqu¨¨ l¡¯equip blaugrana ha madurat, seguint el seu proc¨¦s natural de creixement, i per tant l¡¯avalen l¡¯experi¨¨ncia i la feina ben feta; fins i tot no li fa vergonya dir que ¡°anem a guanyar a Goteborg¡±. Al rev¨¦s del que va passar amb la Copa d¡¯Europa masculina, el Bar?a va ser molt m¨¦s visionari i valent que el Madrid a l¡¯hora de dimensionar la Champions femenina, i ara toca presumir-ne molt abans fins i tot del que estava previst: el pla del 2015 preveia jugar la primera final continental el 2021. Ja va per la segona, el dia 16.

Sigui quin sigui el resultat, ning¨² podr¨¤ dir que el Bar?a femen¨ª ¨¦s un equip fet a mida dels temps que corren. No ¨¦s una pol¨ªtica d¡¯aparador, sin¨® que jugadores, t¨¨cnics i directius s¡¯ho han cregut des del primer dia, quan el futbol encara feia pudor de cal?otets.