Quedar o no quedar

Ara que som a la rebotiga de Sant Jordi i que el barrabum de les novetats s¡¯ha convertit en una reverberaci¨® llunyana, fa de m¨¦s bon pensar en els mecanismes que porten uns llibres a quedar i uns altres al mig oblit. I fa de bon apostar sobre quines novetats perduraran i quines moriran com el foc d¡¯encenalls que finalment s¨®n. Tot plegat, esclar, seria especulatiu i subjectivament amorf.

Una manera d¡¯avaluar el present en la clau de la perdurabilitat ¨¦s mirar quines obres van fer soroll deu anys enrere i quines d¡¯aquestes han rom¨¤s. A tall d¡¯exemple, l¡¯any 2011 veia la llum Jo confesso (Jaume Cabr¨¦), llibre que s¡¯ha fossilitzat al c¨°rtex comunal com una de les voluminoses fites de la literatura catalana. Tamb¨¦ sortia Primavera, estiu, etc. (Marta Rojals), obra renovadora que avui ¨¦s viva a la mem¨°ria lectora de molta gent. A l¡¯ombra, ressagada, hi podr¨ªem afegir Els castellans (Jordi Punt¨ª) o el premi Sant Jordi d¡¯aquell any, Crim de sang (Sebasti¨¤ Alzamora), i a l¡¯ombra de l¡¯ombra hi hauria Adeu a la universitat (Jordi Llovet) ¡ªun llibre que van lloar o linxar (i llegir) quatre i el cabo.

?s una selecci¨® parcial, a la for?a. Jo d¡¯aquell any rellegeixo Emet o la revolta (Sebasti¨¤ Jovani). El que m¡¯interessa ¨¦s la q¨¹esti¨® de la perman¨¨ncia. Dep¨¨n de l¡¯obra, s¨ª, per¨° no nom¨¦s. Ja no som a l¡¯¨¨poca resistencial en qu¨¨ La pla?a del Diamant o El quadern gris es convocaven per salvar tota la literatura. Ara la claca (amb les xarxes) i els mitjans hi fan un gran paper.

En aquest sentit, i en un pa¨ªs com el nostre, que estima els guardons, ?no es podria embastar un premi al llibre que hagi surat durant deu anys? No ¨¦s cap secret que el soroll d¡¯una obra ara no dep¨¨n, i prou, de la seva qualitat, sin¨® del premi que l¡¯agombola, de la resseny¨ªstica que li para el somier del prestigi, del boca-orella que la fa repicar. Perdurar, tanmateix, ¨¦s tota una altra cosa.

Aquest Sant Jordi hem sentit a dir que uns quants llibres eren obres mestres. La pregunta ¨¦s quins quedaran. Em jugo un p¨¨sol que La casa de foc (Francesc Ser¨¦s) i L¡¯aigua que vols (V¨ªctor Garcia Tur) no quedaran amb contund¨¨ncia, i en canvi penso que Els angles morts (Borja Baguny¨¤) i El primer emperador i la reina Lluna (Jordi Cuss¨¤) s¨ª. Canto jo i la muntanya balla (Irene Sol¨¤) viur¨¤ cent anys. Per qu¨¨? ?s llarg d¡¯explicar i, a m¨¦s a m¨¦s, les apostes es basen m¨¦s en la intu?ci¨® que no pas en cap ci¨¨ncia de la predictibilitat. Es pot dir, per¨°, que quedar sol passar per tocar el que no sona.