Faves, festa i ranxo al psiqui¨¤tric

En els registres de la mem¨°ria period¨ªstica privada flota una escena desclassificada, el rar¨ªssim ¡°dinar de les faves¡± que el vell poder provincial celebrava cada primavera al Manicomi de Palma, la dita Cl¨ªnica Mental de Jes¨²s. Eren unes hores d'obertura pautada excepcional al recinte dels assistits i condemnats a l'oblit, ressons de la benefic¨¨ncia i el paternalisme institucional.

En la festa d¡¯exhibici¨®, els interns d'aquelles ¡°cel¡¤les de folls¡± de la dictadura, amb els ¨²ltims psiquiatres de la guerra i de ploma, servien la menjua d¡¯esdeveniment, tem¨¤tica i comuna, a autoritats i periodistes, amb mirades creuades i d'escrutini, curiositat, compassi¨® i un cert recel. Intramurs, esquiva, alguna persona malalta, desequilibrada, coneguda.

El ranxo, plat ¨²nic, un guisat comunal, rural, sabor¨®s, pretenia festejar tamb¨¦ la primavera, la collita de l'hort dels malalts i els r¨¨dits de la ter¨¤pia ocupacional en els amplis terrenys p¨²blics de cultiu. Alhora s'obrien simb¨°licament les portes de reclusi¨® secular d'aquell enorme recinte palmes¨¤.

Invisible per¨° enorme es rebati¨¤ Hospital Psiqui¨¤tric, fronterer amb el cementiri, la t¨¤pia dels afusellaments de rojos i republicans del 36 i els que resultarien solars de la corrupci¨® contempor¨¤nia: el vel¨°drom del Palma Arena i els terrenys de Can Domenge. All¨¤ es conreaven les faves i criaven els porcs del manicomi.

D¡¯aquells temps testimonials del passat generacional, particular, amb protagonista irrecuperable, han estat rescatats altres menjars de faves tendres, petites i perfumades. En grans taules catalanes amb aliances exquisides o fites amb gust familiars illenques. L¡¯episodi m¨¦s sentimental va apar¨¨ixer lluny, en una taula privada ¨Ccasual¨C trobada per sorpresa, en un viatge tur¨ªstic gaireb¨¦ d'exploraci¨® als mites i paratges de Gr¨¨cia.

En un petit poble mariner colonitzat per pescadors migrants d'Alb¨¤nia, al final d¡¯una carretera secud¨¤ria costa avall, arran de mar, una culta grega, esposa d'un jutge dem¨°crata a Atenes ¨Cdurant la dictadura dels coronels¨C, va convidar a sopar, al pas, a casa seva, dues parelles insulars, visitants desconeguts.

Des de la terrassa del xalet amb jard¨ª, hortet de faves i herbes arom¨¤tiques, va empla?ar els quatre curiosos turistes joves a un sopar immediat, un gest gener¨®s amb els externs amb l'excusa de xerrar i tastaar els seus fruits del jard¨ª endre?at pel vent mar¨ª arran de mar. Paraules i un plat ¨²nic delici¨®s amanit pel desig de creuar veus i cultures, en un moment fora de guies i rutes.

Les faves no reclamen gran decoraci¨® i artifici al plat o la cassola, tampoc un desplegament d'inventiva ni p¨¤gines de receptari. La frescor i tendresa de la lleguminosa en verd, en la seva beina protegida, o la lenta transmutaci¨® en lleguminosa gran i seca, queda modulada pel fred, la humitat i el sol, determinants.

Els cicles de consum es fixen en el conrreu i l¡¯anyada, entre les favetes fav¨®, ¡®baby¡¯, menudes, virginals i les seques de cella negra, les pelades, o fetes farina.

Ni vulgars ni mon¨°tones, interessants o curioses. Les faves mereixen una celebraci¨®, en tot cas, el benefici del dubte, encara que no han caigut en l'oblit, sin¨® en el rebuig frontal. Sofreixen una esp¨¨cie d'anatema, com si el seu consum fos una rude antigalla i l'assumpci¨® d'una sent¨¨ncia amb pena, m¨¦s una digesti¨® pesada, amb ruta de gasos en combusti¨® interior.

Tamb¨¦ s¨®n dieta d'animals nobles, cavalls i porcs. I arcaica i pobra llaminadura infantil, rostida, daurada i cruixent, gravada al paladar del disc dur dels qui ja ¨¦s gent gran. Existeix un atavisme rural i d'urbans, el seu consum en cru, espontani, per curiositat i vici, avan?ant la recollida, prenent la lleguminosa mentre estan en branca les primeres beines d'estrena i novetat, amb els fruits a penes desenvolupats, gaireb¨¦ ¨ªnfims.

Torrades al caliu o la pella, dins les seves c¨¤psules, beines, de totes les seves edats en verd ¨Ctendres i ja grosses¨C i poc cuites, les lleguminoses s¨®n un present, un gest de la natura, no requereix ret¨°rica ni messies.

Emper¨° les faves no tenen ara excessiu cartell en les modes de creaci¨® gastron¨°mica, encara que aquesta lleguminosa tendra, en miniatura, seca, en conserva, pelada i pur¨¦ ¨¦s un regal gener¨®s de la terra i del bon pag¨¨s.

Les faves justifiquen la nostra ubicaci¨® geogr¨¤fica i cultural, la colonitzaci¨® agr¨ªcola del litoral, s¨®n part hist¨°rica del mapa cultural i de la naturalesa que l'explica, prop de la mar, en zones no fredes. I han sostingut durant segles l'alimentaci¨® mediterr¨¤nia.

Sempre seran arguments sense an¨¨cdotes d'ocasi¨® les al¡¤lusions, can¨°niques, al gran escriptor vitenc Josep Pla i, a m¨¦s, en aquest assumpte, al refugiat a Mallorca el segle XIX, Josep Antoni de Cabanyes, en les seves Notes i observacions fetes en el meu viatge i perman¨¨ncia a Mallorca. Un darrere l'altre, a la seva manera, van constatar que els illencs eren ¡°devoradors¡± de faves, veren amb ulls forans l¡¯hegemonia setmanal a les cases de la lleguminosa que en deien regna del Mediterrani.

Arreu i sempre, les faves protagonitzaven part d'una alimentaci¨® tribal que va bastir una cuina acceptable en la qual es poden reiterar prou refer¨¨ncies a la lleguminosa de f¨¤cil cultiu, en les seves edats i entitat.

La cocci¨® del fruit tendre, amb just sacrifici, ¨¦s a foc lent, potser sense aigua, perqu¨¨ es pot fer en el propi l¨ªquid que els bessons amollen. Carxofes, p¨¨sols, ous de polla jove, esp¨¤rrecs i fruits de primavera acompanyen els envits de l¡¯¨¨poca. Pocs condiments, greixos i embalums. La versi¨® hivernal de la fava parada (pelada) ¨¦s un souvenir medieval, un manifest memorial.