Christo ressuscitat

El monument a moss¨¨n Jacint Verdaguer situat a la cru?lla entre el passeig Sant Joan i la Diagonal de Barcelona ja fa mesos que t¨¦ un sorprenent embolcall. La lona, col¡¤locada per protegir-lo dels treballs per instal¡¤lar un col¡¤lector a escassos metres, recorda les intervencions ef¨ªmeres que van fer fam¨®s l'artista b¨²lgar Christo Javacheff, que embolicava amb milers de metres de tela i corda monuments i edificis, com el dedicat a Vittorio Emanuele a Mil¨¤ (1970), la muralla Aureliana de Roma (1974), el Pont Neuf de Par¨ªs (1985) i el Reichstag de Berl¨ªn (1995), entre molts altres. Christo va morir el maig del 2020 sense aconseguir fer realitat un d'aquests projectes: empaquetar el monument de Colom de Barcelona. I no va ser perqu¨¨ no ho hagu¨¦s intentat en dues ocasions: el 1976 i 1984. Ara l'embolcall de Jacint Verdaguer ressuscita la peculiar manera de crear d'aquest artista.

Quan Christo va morir l'any passat, el cr¨ªtic d'art Ricard Mas es va capbussar a l'hemeroteca per intentar saber qu¨¨ va passar i quin rastre havien deixat en la premsa els seus dos intents. Tot va comen?ar el 1975 quan Javacheff va exposar els seus dibuixos i fotografies per primera vegada a Barcelona, a la desapareguda galeria Ciento, entrant en contacte amb el m¨®n cultural de la ciutat. El setembre del 1976, els presidents del Col¡¤legi d'Aparelladors, del Reial Cercle Art¨ªstic, del FAD i el Cercle Art¨ªstic Sant Lluc, en una reuni¨® celebrada al Col¡¤legi d'Arquitectes, van decidir enviar una carta a l'alcalde Joaqu¨ªn Viola demanant perm¨ªs perqu¨¨ Christo pogu¨¦s dur a terme la seva acci¨® coincidint amb la seva visita a Barcelona al novembre, durant la primera edici¨® d'Expoarte. En aquesta petici¨® s'apuntava que l'artista es faria c¨¤rrec de les despeses, uns 12.000 euros.

Segons Ricard Mas en el seu treball publicat a Mirador de les Arts, la reacci¨® de molts cronistes despr¨¦s de con¨¨ixer la petici¨® no es va fer esperar: Sempronio, Llu¨ªs Permanyer, Quim Monz¨® i Pere Calders van carregar la seva ploma de qualificatius gens elogiosos i des de l'alcaldia van arxivar l¡¯assumpte tement ser objecte d'acudits i burles. L'alcalde Viola va denegar el perm¨ªs assegurant que els ciutadans ¡°no entendrien el significat de l'obra¡±.

¡°Era massa nou per a aquesta ciutat, que no havia acollit en cap espai institucional una exposici¨® de tema conceptual en un moment en qu¨¨ es comen?ava a digerir Joan Mir¨®¡±, explica Mas. ¡°?s veritat que amb la democr¨¤cia, acabada d'estrenar, semblava que tot era possible, per¨° l'alcalde encara havia sigut nomenat pel r¨¨gim i Christo no era l'artista mundialment fam¨®s en qu¨¨ es va convertir despr¨¦s¡±, continua Mas, que creu que l'Ajuntament segurament ni li devia respondre.

Malgrat tot, Christo va tornar a Barcelona el gener del 1977 per exposar a les galeries Joan Prats, que va embolicar totalment, i Trece, on es van poder veure els dibuixos, collages i fotomuntatges del projecte frustrat. Ferran Monegal, en la seva cr¨°nica sobre la mostra, qualifica Christo com un ¡°guardamobles frustrat per la seva passi¨® d¡¯embolicar-ho tot¡±.

Haurien de passar uns anys perqu¨¨ es torn¨¦s a parlar del tema. Va ser despr¨¦s que se sab¨¦s que l'alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galv¨¢n, li havia proposat o simplement tenia la idea d'encarregar-li a Christo que cobr¨ªs la Puerta d'Alcal¨¢. Llavors, l'alcalde Pasqual Maragall va rescatar el projecte i l'artista i la seva parella, Jeanne-Claude Denat, van viatjar a la ciutat el juny del 1984 per fer una confer¨¨ncia a la II Fira d'Escultura de T¨¤rrega i entrevistar-se amb els t¨¨cnics municipals per valorar com embolicar Colom. Daniel Giralt-Miracle, cap d'Arts Pl¨¤stiques de la Generalitat, va apuntar als periodistes que l'acci¨® es duria a terme al cap de tres o quatre dies, per Sant Joan de l'any seg¨¹ent, coincidint amb la inauguraci¨® del Moll de la Fusta. Christo va assegurar que no faria servir la seva caracter¨ªstica lona blanca, sin¨® un color ¡°rosa pols semblant al de les pedres de la ciutat¡±.

Igual que el 1976, no van faltar les cr¨ªtiques. Alguns proposaven embolicar Dona i ocell, de Joan Mir¨®, i Monument a Picasso, d'Antoni T¨¤pies, les dues instal¡¤lades un any abans i envoltades de pol¨¨mica. L'especialista en Gaud¨ª Joan Bassegoda proposava empaquetar Maragall, mentre que Ricardo de Churruca i Col¨®n de Carvajal, descendent de Colom, demanava en una carta al director que no se secund¨¦s aquesta idea ¡°absurda¡± i ¡°rid¨ªcula¡±.

¡°Christo va dir al juny que tornaria al setembre per ultimar detalls, per¨° no va ser aix¨ª. Estava immers en un altre projecte: embolicar el Pont Neuf de Par¨ªs, acte que el va consagrar. Va ser una doble oportunitat perduda per a Barcelona de recomen?ar el seu ressorgiment cultural despr¨¦s de la dictadura¡±, afegeix Mas, que apunta que va caldre esperar al 1992, pels Jocs Ol¨ªmpics, perqu¨¨ es produ¨ªs. Mas destaca que va ser en aquell moment quan, precisament, ¡°Miralda va tornar a fer protagonista el monument amb el seu projecte Honeymoon, en el qual va casar Colom amb l'Est¨¤tua de la Llibertat. Va ser una mena de revenja de Miralda¡±.

El dest¨ª ha fet que, des de l¡¯octubre del 2019, sis de les escultures situades a la base del monument a Colom tamb¨¦ hagin estat embolicades en lones i xarxes, com volia l'artista, per problemes de despreniment de la pedra. "En els dos casos, de lones protectores. La de Jacint Verdaguer ¨¦s per evitar que els treballs del col¡¤lector l'afectin; en el de Colom, per evitar que un possible despreniment de la pedra degradada per la humitat causi danys personals¡±, explica l'arquitecte Eduard Mel¨¨, de la direcci¨® d'Arquitectura i Patrimoni de l'Ajuntament, que s'ocupa de l'art p¨²blic. En cap dels dos casos no se sap quan es trauran les lones. Seran, doncs, dos dels christos que m¨¦s duraran en el temps.

Un embolcall preventiu de tres capes

"L¡¯empaquetat del monument de moss¨¨n Jacint Verdaguer ¨¦s una intervenci¨® purament preventiva, sense el component rom¨¤ntic que l'associa als treballs de Christo¡±, explica l'arquitecte municipal Eduard Mel¨¨. ¡°Quan vam saber que els treballs per al col¡¤lector passarien pel costat del monument vam tenir clar que calia protegir-lo, tot i que es va assegurar que no hi havia risc¡±, comenta. Despr¨¦s de retirar la vorada perimetral de pedra natural es van col¡¤locar fins a tres capes de protecci¨®: ¡°Una geot¨¨xtil, que permet que la pedra respiri; una xarxa m¨¦s espessa, i una tercera lona m¨¦s resistent, que la protegeix de les vibracions. Les dues ¨²ltimes capes s¨®n les que es veuen¡±, explica. El cost de l'embolcall el paga l'empresa que fa el col¡¤lector.