La Baronia de Rialb, una porta a una altra dimensi¨®

La Baronia de Rialb figura entre els 10 pobles finalistes a convertir-s'en capital del turisme rural 2021, resultat que ¨¦s coneixer¨¤ el 18 de maig. Per¨° no ¨¦s un poble. ?s un municipi, que no ¨¦s el mateix. ?s a dir, un Ajuntament que engloba 11 nuclis de poblaci¨® m¨ªnims de la prov¨ªncia de Lleida: de vegades quatre casis entorn d'una esgl¨¦sia, o del que en quedi, m¨¦s alguna masia o ermita dispersis en una fragositat salvatge. Un terreny gaireb¨¦ buit que amb prou feines sobrepassa els 200 ve?ns.

El min¨²scul territori, tanmateix, b¨¦ podria ser una porta secreta, d'aquestes que en cinema o a la tele franquegen el pas a una altra dimensi¨®: un cosmos fora del temps on els m¨°bils no tenen cobertura, contorns i colors que llueixen el preciosisme d'una miniatura g¨°tica o un retaule del pintor Jaume Huguet. L'eix d'aquesta porci¨® de la Noguera lleidatana, entre els cimeres de el Pirineu i els hortes de el Segre, ¨¦s el riu Rialb. No ¨¦s van espr¨¦mer gaire el mag¨ª per donar nom a aquest saltironant d'aig¨¹es lletoses, riu alb, blanc. M¨¦s saltironant i juganer a la part alta, el Rialb Sobir¨¤, o ¡°de dalt¡±; m¨¦s assenyat a la part sud, el Rialb Juss¨¤ o ¡°de baix¡±, franja de turons dol?os, bancals i sembrats, i m¨¦s gent.

Malgrat la seva humilitat als mapes, aqu¨ª hi ha molt per veure i gaudir. Passen de la vintena els esgl¨¦sies o ermites rom¨¤niques, incloent-hi els que s¨®n a penis uns murs menjats per la vegetaci¨®. Totes responen a l'estil anomenat rom¨¤nic llombard, portat potser per quadrilles de paletes que, donis d'It¨¤lia, el van escampar pel Pirineu catal¨¤ i el Serrablo aragon¨¨s. Els m¨¦s nobles llueixen tres absis, faixats amb arquets cecs i ensostrades amb lloses de pedra. A l'oficina de turisme de la Baroniaproposen un pack que inclou els millors, com Santa Maria de Palau i Sant Girv¨¦s de la Torre. Mitja dotzena m¨¦s s¨®n visitables i la resta ¨¦s troben en finques privades o en pura ru?na.

Aquesta floraci¨® rom¨¤nica s'explica per l'esdevenir del territori, que va ser frontera amb l'islam, camp de lluita i repoblaci¨® donis de temps del m¨ªtic comte Arnau Mir de Tost. Per aix¨° els esgl¨¦sies de Rialb ¨¦s van al?ar entre els segles XI i XII. Abans hi havia hagut una llarga hist¨°ria que ¨¦s pot rastrejar molt a prop, al castell de Llord¨¤ (ja al municipi d'Isona): aqu¨ª un petit museu inclou donis de restis romans fins a icnites i f¨°ssils de dinosaures. Tamb¨¦ la hist¨°ria recent va trobar amagatalls per aquests paratges, per als fugits de la Guerra Civil o els maqui posteriors.

Monestir de Gualter, el protagonista

Per explorar la Baronia ¨¦s obligatori apropar-s'a el monestir de Gualter, on ¨¦s troba l'oficina de turisme (973 46 02 34). El cenobi, un petit priorat dependent de Ripoll, va ser abandonat pels monjos al segle XVI i va quedar com a parr¨°quia. Durant la Guerra Civil, els tropes republicanes van emmagatzemar-hi un arsenal i despr¨¦s de la batalla de l'Ebre, a abandonar la posici¨®, van fer explotar el polvor¨ª perqu¨¨ no caigu¨¦s en mans enemigues. El monestir va volar pels aires; va quedar a penis una ala del claustre rom¨¤nic i l'esquelet ogival de l'esgl¨¦sia. Per¨° ¨¦s ¨¤nima del turisme local: aqu¨ª s'organitzen activitats o rutes i cada estiu se celebra una trobada cultural per afirmar la pr¨°pia identitat, que va apuntar un pais¨¤ precursor de la Renaixen?a, Anton Serra, el Rector de Pallerols.

A part del monestir i els esgl¨¦sies rom¨¤niques, ¨¦s obligatori visitar Politg. All¨¤ ¨¦s va portar, donis de l'esgl¨¦sia de la Torre (per evitar robatoris), el retaule de Sant Iscle i Santa Vict¨°ria, tr¨ªptic g¨°tic de pedra policromada dedicat a aquests m¨¤rtirs cordovesos. Molt a prop, a la vora del pant¨¤ de Rialb, queda l'anomenada ?rea del Dolmen, on ¨¦s va portar un meg¨¤lit funerari que hauria quedat ofegat per la presa, escortat aqu¨ª per l'esgl¨¦sia de Santa Eul¨¤lia i uneixes cisternes d'aigua; un lloc ideal per fer p¨ªcnic.

Perqu¨¨, la veritat, no hi ha gaire on triar a l'hora de dinar. Nom¨¦s el restaurant Rialb, a Gualter (627 18 37 39), ofereix plats tradicionals i productes estel de la zona. Com els t¨°fones de Rialb, que ¨¦s podin degustar en temporada, ¨¦s a dir, de novembre a mar?.

Una altra del¨ªcia de la terra s¨®n els embotits que elaborin la Lourdes i el seu fill Eugeni a la Masia Perdigu¨¦s (973 29 60 40). O els truites de el Puig: a la Casa dels Peixos (636 39 38 32) s'ocupin de la piscifactoria, acullen hostes i la Fina, la propiet¨¤ria, pot preparar un avituallament per als qui assorteixen d'excursi¨®. Els masies catalogades passen del centenar, tot i que nom¨¦s una vintena llarga, o antigues escoles reciclades, atenen el turisme rural.

Aquestes masies s¨®n una mica m¨¦s que un simple sostre on recollir-es per dormir. Serveixen de trampol¨ª per explorar i gaudir del batec de la terra. Perqu¨¨ aquest ¨¦s el principal reclam de la Baronia de Rialb i la ra¨® de postular-s'a capital del turisme rural. El riu-eix ¨¦s com una de?tat hind¨²: nombrosos torrents s¡¯entronquin com bra?os en el curs principal. El barranquisme te a Rialb enclavaments tan espectaculars i m¨¤gics com el Forat de Bul¨ª, als serres altes; a la part baixa, al contrari, el pant¨¤ serveix d'a el¡¤licient per enfundar-s'en neopr¨¨ i practicar esports aqu¨¤tics. Aquestes activitats ¨¦s podin perllongar fins al riu Segre, a Ponts. A nom¨¦s un parell de quil¨°metres de Gualter trobem Ponts, la poblaci¨® de refer¨¨ncia per a compris i serveis: una mena d'endoll per connectar amb el quotidi¨¤ aquest m¨®n de Rialb, que sembla encriptat en una altra dimensi¨®.