Xavier G¨¹ell: ¡°Barcelona era el far del sud d¡¯Europa i s¡¯ha fet m¨¦s petita¡±

Aquest home ¨¦s un volc¨¤ ple d'hist¨°ries. Abans d'aquesta entrevista, en un restaurant de Madrid, en va explicar algunes, sobre la seva fam¨ªlia, sobre l'amor, sobre ell mateix i sobre la vida al voltant. Despr¨¦s ja va ser menys privat. ?s Xavier G¨¹ell (Barcelona, 65 anys), que als 17 ja era director d'orquestra i productor musical i que ara escriu novel¡¤les a partir de la vida de grans m¨²sics. La seva tetralogia Cuarteto de guerra (Gal¨¤xia Gutenberg) comen?a ara amb Si no puedes, yo respirar¨¦ por ti, la seva versi¨® de la perip¨¨cia ¨ªntima de B¨¦la Bart¨®k, i prosseguir¨¤ amb les aventures de Strauss, Xostak¨®vitx i Sch?nberg.

Pregunta. Qu¨¨ ¨¦s un director d'orquestra?

Resposta. El que ¨¦s capa? de combinar elements per poder fer una totalitat. La m¨²sica ¨¦s transcendir aquesta realitat emp¨ªrica i portar-la a una realitat espiritual, i que passa de comp¨¤s en comp¨¤s, la qual cosa vol dir que el comp¨¤s quatre ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia dels tres primers.

La m¨²sica resistir¨¤ malgrat la pand¨¨mia i de tots els desastres de la humanitat

P. De qu¨¨ serveix la met¨¤fora de la m¨²sica avui?

R. La m¨²sica persistir¨¤ malgrat la pand¨¨mia i de tots els desastres que hi ha hagut al llarg de la humanitat. Beethoven i Mozart seguiran sent refer¨¨ncies substancials per als ¨¦ssers humans. No ¨¦s que ells volguessin transcendir, ¨¦s que portaven una bestiola dins seu i tenien la necessitat de fer-la sortir.

P. Aquest temps es podria explicar en termes musicals?

R. ?s un temps de dubte, de por davant del futur, de desesperan?a, de patiment, com tants d'altres. La m¨²sica ajuda l'¨¦sser hum¨¤ a preguntar-se per qu¨¨ vivim, per qu¨¨ el b¨¦ ¨¦s millor que el mal, per qu¨¨ cal viure la natura d'una altra manera si volem que els nostres fills heretin aquest planeta. A difer¨¨ncia de la paraula, la m¨²sica no diu res, per¨° ho suggereix tot. Per aix¨° els escriptors que han tingut aquest ritme musical, escriuen millor que els altres.

P. Quina composici¨® podria ser el fons musical d'aquesta trag¨¨dia?

R. Qualsevol de Beethoven on expressa la trag¨¨dia de l'¨¦sser hum¨¤, la seva capacitat i la seva necessitat d'anar m¨¦s enll¨¤, de transcendir-lo i de superar-lo. El final de la Novena ¨¦s ben significatiu per explicar com l'home, des de les grans dificultats, ha d'arribar al l¨ªmit, no nom¨¦s ha de limitar-se a ser el que ¨¦s, sin¨® al que de deb¨° pot arribar a ser.

P. A vost¨¨ l'ha salvat la m¨²sica?

R. Faig m¨²sica des que tinc ¨²s de ra¨®. No concebo una vida sense la m¨²sica, i s¨ª, m'ha ajudat a superar dificultats¡­ Mahler, sobretot. Beethoven m'ha fet entendre la vida, la m¨²sica del segle XX ¨¦s d'una riquesa extraordin¨¤ria, tot i que poc coneguda a partir del final de la Segona Guerra Mundial. Va ser el que m¨¦s em vaig preocupar de fer en la meva etapa de productor musical.

Beethoven m¡¯ha fet entendre la vida, la m¨²sica del segle XX ¨¦s d¡¯una riquesa extraordin¨¤ria, encara que poc coneguda a partir del final de la Segona Guerra Mundial

P. Com va comen?ar?

R. Vinc d'una fam¨ªlia molt liberal; el meu pare sabia quines eren les dificultats de ser un professional de la m¨²sica, aix¨ª que em va fer estudiar Dret, per¨° despr¨¦s em va fer costat en la meva decisi¨® d'arribar a ser director d'orquestra. I va ser el meu besoncle Eusebio L¨®pez Sert, pianista, qui em va encarrilar per superar la retic¨¨ncia d'aquella burgesia a dedicar-se a la m¨²sica professional. El meu besoncle tenia una vida afectiva complicada i va lluitar per ser lliure, una vida dif¨ªcil i de vegades tr¨¤gica.

P. Li ha pesat el seu cognom?

R. La meva fam¨ªlia est¨¤ vinculada a Gaud¨ª pel meu avi G¨¹ell, amic profund¨ªssim de l'arquitecte. Junts van voler transformar Barcelona, que avui no s'ent¨¦n sense ells. Van fer el Park G¨¹ell, la Col¨°nia G¨¹ell o el Palau G¨¹ell i altres obres. Van treballar per fer de Barcelona una ciutat m¨¦s acollidora. Tota l'obra important la fa Gaud¨ª amb G¨¹ell. I avui la conseq¨¹¨¨ncia d'aquesta associaci¨® la veig desfeta; Barcelona ha passat de ser cosmopolita a convertir-se en provinciana, com a conseq¨¹¨¨ncia del nacionalisme. Els pobles tenen dret al su?cidi, a anar a l'infern si volen, per¨° no es tracta que siguin uns quants els que ho decideixin. Barcelona era el far del sud d'Europa i s'ha fet m¨¦s petita, m¨¦s local.

P. Als 17 anys va ser dels directors m¨¦s joves del m¨®n...

R. Vaig acompanyar Montserrat Caball¨¦ a Puerto Ban¨²s [Marbella, M¨¤laga] en un programa de Verdi i Puccini. Hi havia una boira densa durant el concert. No ens v¨¨iem ni els m¨²sics. Per¨° aqu¨ª vaig iniciar una relaci¨® molt positiva amb la Montserrat i la vaig dirigir per molt¨ªssims llocs del m¨®n. El meu primer frac era un desastre. El meu oncle, el que seria editor de Tusquets, Toni L¨®pez, que m'acompanyava, em va obligar a planxar-lo. Em vaig entretenir, per¨° vaig arribar a temps que la Montserrat limit¨¦s l'esbroncada que em mereixia. Despr¨¦s vaig treballar amb Franco Ferrara i amb Leonard Bernstein, que era una persona imponent, que sabia que en tot g¨¨nere hi havia m¨²sica bona i m¨²sica dolenta. Tenia un car¨¤cter variat; et feia sentir al cel, perqu¨¨ t'animava, per¨° de vegades era intransigent i sec, sec. Em va ensenyar a buscar l'ess¨¨ncia de la m¨²sica en una llibertat sense prejudicis, a sentir que calia tractar una can?¨® dels Beatles com una obra de Schubert. I no em puc oblidar de Sergiu Celibidache. Ell em va ensenyar que l'objectiu primer de la m¨²sica ¨¦s aconseguir la llibertat de l'¨¦sser hum¨¤ a trav¨¦s del so f¨ªsic.

P. En el seu llibre sobre B¨¦la Bart¨®k introdueix reflexions que poden imaginar-se tamb¨¦ com a seves sobre el populisme i la xenof¨°bia que tornen.

R. Per descomptat. El moment actual t¨¦ el gran problema, igual que el va tenir en l'¨¨poca de Bart¨®k, del nacionalisme que va acabar impulsant el nazisme a l'Europa de la qual ell es va exiliar. L'¨¦sser hum¨¤ no apr¨¨n de la seva hist¨°ria i torna a caure en els mateixos errors. Aix¨° ¨¦s desesperant. Vivim en un m¨®n nefast. I en aquest moment hem de tornar a comen?ar.

P. De vost¨¨ s'ha dit que ¨¦s optimista i batallador. I aquests adjectius els adjudica tamb¨¦ a Bart¨®k.

R. El 1940, en el moment m¨¦s c¨¤lid de la seva carrera, Bart¨®k ¨¦s considerat un dels quatre o cinc compositors m¨¦s importants i respectats d'Europa. I encara que no ¨¦s jueu ni t¨¦ necessitat d'exiliar-se, ho abandona tot per emprendre un viatge al desconegut nom¨¦s per deixar const¨¤ncia de la seva radical oposici¨® a les dictadures de Horthy a Hongria, de Mussolini a It¨¤lia i de Hitler a Alemanya, perqu¨¨ el seu exemple, com que era molt conegut, serv¨ªs d'alguna cosa. Als Estats Units se li van anar tancant portes i va haver de viure en la mis¨¨ria. Estimo els personatges sobre els quals escric, els trec fora de mi i destaco els seus principis ¨¨tics, l'amor, el dubte, les contradiccions brutals que t¨¦ la vida, en definitiva, la mort. I aquest ¨¦s el gran tema de Bart¨®k, obsessionat per compondre un concert que el faci fam¨®s a tot el m¨®n i sigui l'her¨¨ncia de la qual visquin els seus. Aquest tercer concert ¨¦s la seva obsessi¨®, i deixar¨¤ inconclusos els 17 ¨²ltims compassos.

P. Aquesta energia amb la qual l'aborda el salva a vost¨¨ tamb¨¦ del defalliment?

R. Per descomptat. Passo per ser una persona optimista i lluitadora, per¨° jo mateix no em considero aix¨ª. Soc v¨ªctima d'aquesta imatge que he creat. Em plantejo el perqu¨¨ de la lluita de la creaci¨® en un m¨®n que ¨¦s nefast, on no s'atenen res m¨¦s que raons banals, i on el veritablement important ¨¦s potenciat en honor de la frivolitat. Un no ¨¦s ni el que un creu que ¨¦s, ni el que un representa. Un est¨¤ enmig d'aquestes dues coses.