Dostoievski, una febr¨ªcula catalana

¡°Un degenerat¡±. Aix¨ª saluda i qualifica Josep Pla Fi¨®dor Mikh¨¤ilovitx Dostoievski (Moscou, 1821 - Sant Petesburg, 1881). I no s¡¯atura aqu¨ª: tot elogiant Tx¨¦khov, el compara amb un Dostoievski que surt for?a malparat: pretensi¨®s, poc objectiu i d¡¯una humanitat ben discutible... Tampoc pot dir-se que el de Pla sigui un judici a?llat. Il capo de l¡¯avantguarda espanyola, Juan Benet, carrega diverses vegades contra la indigesta bava sentimental de Dostoievski (¡°una larva, el Juan de Ordu?a de l¡¯¨¤nima humana¡±, diu comparant-lo a l¡¯actor i director de cine espa?ol), mentre que el summe estilista del segle, Vlad¨ªmir Nab¨®kov, considera que ni una sola de les p¨¤gines de Dostoievski mereixeria formar part d¡¯una antologia de prosa reeixida. En el cas de Nabokov sempre ¨¦s gust¨®s recordar la resposta de Jorge Luis Borges, que establia una difer¨¨ncia entre autors de p¨¤gina i autors d¡¯obra, per assegurar immediatament que les novel¡¤les de Dostoievski mereixien entrar senceres en qualsevol antologia.

Potser les paraules de Pla i de Benet es deuen, m¨¦s enll¨¤ del gust, a una estrat¨¨gia defensiva, perqu¨¨ es tracta de dos prosistes excel¡¤lents sense gaire talent per imaginar situacions ni di¨¤legs ni personatges ficticis, que podien sentir-se acomplexats davant els espl¨¨ndids desplegaments de la febrosa imaginaci¨® de Dostoievski. Sigui com sigui, se¡¯ls pot confrontar la defensa de Marcel Proust que, ben avan?ada la Recherche..., atura l¡¯acci¨®, obliga el seu Narrador a posposar els c¨¤lids ocis de l¡¯amor i, per a sorpresa d¡¯Albertine, li fa llan?ar una encesa (i agud¨ªssima) defensa de les novel¡¤les de Dostoievski, tot servint un grapat de les p¨¤gines m¨¦s urgents, intempestives i belles de la hist¨°ria de la cr¨ªtica liter¨¤ria.

Dostoievski no es va cansar de repetir que havia sortit del capot de Nikolai G¨®gol, i tot i que en el prolongat primer tram de la seva obra va exhibir un talent per a la par¨°dia del qual mai es desprendria (almenys com a recurs), l¡¯orquestraci¨® de les novel¡¤les de la seva d¨¨cada prodigiosa (de 1865 a 1879: els anys de Crim i c¨¤stig, L¡¯idiota, Els dimonis, L¡¯adolescent i Els germans Karam¨¤zov) desborda del tot el talent d¡¯un G¨®gol que va passar moltes dificultats per rematar ?nimes mortes, una novel¡¤la m¨¦s aviat pl¨¤cida.

Les grans novel¡¤les de Dostoievski es llegeixen millor com un desafiament a les vastes extensions imaginatives de La com¨¨dia humana d¡¯Honor¨¦ de Balzac i del Charles Dickens de la meitat de segle (l¡¯individu que en menys de deu anys va escriure David Copperfield, Temps dif¨ªcils, El casalot i La petita Dorrit). Dostoievski apr¨¨n d¡¯aquests dos escriptors el potencial literari de les classes baixes, als quals aborda amb una mirada menys entomol¨°gica que Balzac i no tan idealitzada com Dickens.

Les ¡°pobres gents¡± de Dostoievski s¨®n m¨¦s complexes i detallades, el lector gaireb¨¦ pot escoltar la seva ment i ensumar l¡¯olor de la seva carnalitat. Al mateix temps, Dostoievski amplia el concepte d¡¯¡°humiliats i ofesos¡± m¨¦s enll¨¤ de la pobresa, per incloure-hi qualsevol que visqui turmentat (i joi¨®s) pels dimonis del joc, l¡¯alcohol o el desig; persones habitualment condemnades a la categoria de viciosos, i que aqu¨ª s¡¯obren a una estranya condici¨® dual de v¨ªctimes i agressors, recorreguts per vetes de penediment, sempre al llindar del desastre i de la redempci¨®.

Autoenganys i dreceres

Per¨° on sobresurt Dostoievski ¨¦s en la t¨¨cnica amb la qual construeix les seves novel¡¤les. En lloc de reservar-se un lloc privilegiat, l¡¯autor es dissemina en una s¨¨rie de punts de vista que es desenvolupen lliurement i s¡¯exposen en contrapunt, de manera que cada novel¡¤la exposa una col¡¤lisi¨® de parers i d¡¯interessos que es relleven a una velocitat gaireb¨¦ demon¨ªaca i s¡¯exposen a una profunditat mai vista.

Per¨° hi ha m¨¦s. Aquests punts de vista no s¨®n homogenis ni consistents (encara que desprenguin una coher¨¨ncia enigm¨¤tica), estan plens d¡¯autoenganys, matisos, dreceres, canvis de to, alteracions de l¡¯opini¨®, contradiccions... Dostoievski ¨¦s el mestre absolut de la ment a qui li cal explicar-se (i aix¨ª examinar-se) de manera constant, diluint les conviccions i la responsabilitat en la marea de la vida i en el marasme del temperament. Una urg¨¨ncia sense fi (com podem arribar a conclusions definitives sobre nosaltres i les coses que ens interessen en un m¨®n que no deixa d¡¯alterar-se i canviar?) inclinada al servei de les grans q¨¹estions de la vida, que tampoc admeten una soluci¨®: la mort, la viol¨¨ncia, el penediment, l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u, la llibertat... Les novel¡¤les de Dostoievski transcorren en un m¨®n que no s¡¯atura mai: en el cor de la febre.

I, pel que fa a l¡¯idioma, ?escriu Dostoievski tan malgirbat com pret¨¦n Nab¨®kov? Arnau Barios, responsable d¡¯una traducci¨® al catal¨¤ de novembre de 2019 que ja ¨¦s un cl¨¤ssic, Eugeni Oneguin, d¡¯Aleksandr Puixkin, parla dels ¡°est¨ªmuls formals¡± del pare de Crim i c¨¤stig: ¡°Potser el principal ¨¦s el fet de trobar una llengua tan viva en un artefacte com ¨¦s una novel¡¤la del XIX... ?s xocant: ¨¦s clar que hi ha moltes f¨®rmules que s¡¯han perdut del tot, com ¡®sa excel¡¤l¨¨ncia¡¯, ¡®tindria la bondat de...¡¯, i realitats que no existeixen i costen d¡¯entendre, per¨° al mateix temps trobem r¨¨pliques de personatges que podr¨ªem sentir avui mateix al carrer, maneres de parlar, frases inacabades, molt expressives, orals, algun cop agramaticals... Ha de ser molt divertit traduir els immensos di¨¤legs torrencials de les seves novel¡¤les¡±, assegura.

Tamb¨¦ t¨¦ clar les dificultats de traduir-lo: ¡°Diria que s¨®n tres: primer, diferenciar el to, deixar la veu m¨¦s o menys neutra, una mica antiquada, del narrador, i fer sentir la veu diferent, viv¨ªssima, de cada personatge; segon, desllorigar les construccions d¡¯unes frases molt llargues, que en rus, amb les seves declinacions, queden m¨¦s clares, per¨° que en una llengua rom¨¤nica correm el risc que surtin fetes un galimaties, i tercer, mantenir, quan toca, la simplicitat i la descuran?a de l¡¯original, no tenir por de deixar totes les repeticions (hi s¨®n per alguna cosa), no buscar una paraula m¨¦s maca en catal¨¤ si la del rus ¨¦s d¡¯estar per casa, per exemple¡±.

Impacte a Catalunya

La primera traducci¨® de Crim i c¨¤stig a una llengua no eslava va ser la que en catal¨¤ va fer-ne el malaurat Andreu Nin el 1929 per a Edicions Proa. Una versi¨® molt m¨¦s fidel que les coet¨¤nies en franc¨¨s i en castell¨¤, i que encara avui circula. La salvatge interrupci¨® que va suposar la dictadura franquista va impedir el previsible idil¡¤li de la llengua catalana amb l¡¯obra de Dostoievski, per¨° encara aix¨ª es tracta d¡¯un autor b¨¦ i profusament tradu?t.

¡°La versi¨® que Joan Sales va fer el 1961 d¡¯Els germans Karam¨¤zov ¨¦s un monument literari. Ara acaba de sortir un nou Crim i c¨¤stig, del Miquel Cabal, traductor excel¡¤lent, que no ha fallat. Les traduccions de les grans novel¡¤les de Dostoievski per part de Josep Maria G¨¹ell, que afront¨¤ L¡¯idiota, Dimonis i L¡¯adolescent, s¨®n una gesta heroica, per¨° no s¨¦ fins a quin punt conserven el to cru que deia¡±, repassa en primera inst¨¤ncia Barios les versions del geni rus a la llengua que va normativitzar Pompeu Fabra.

Si es tracta de literatura catalana i Dostoievski, cal anar a parar a Sales. Per¨° com recorda Jordi Marrugat, professor-lector Serra H¨²nter de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, hi ha molt m¨¦s: ¡°La d¨¨cada de 1920 comen?a amb el centenari del naixement de l¡¯autor rus, i ¨¦s justament la d¨¨cada del debat m¨¦s gran que hi ha hagut sobre la novel¡¤la a Catalunya i, en aquest context, Dostoievski ¨¦s una pres¨¨ncia constant, en articles de gent com Dom¨¨nec Guans¨¦, Armand Obiols o Josep Pla¡±.

En aquest debat, creu Marrugat que ¡°quan retornen al camp de la novel¡¤la els autors modernistes, com Joan Puig i Ferreter, troben en Dostoievski un model per a moltes de les q¨¹estions que plantegen... Tamb¨¦ t¨¦ molt de Dostoievski al darrere la tend¨¨ncia psicologista d¡¯un Carles Soldevila o, encara de manera m¨¦s evident, la d¡¯un Miquel Llor¡±, cita. Des de llavors, sost¨¦ l¡¯expert, l¡¯aparici¨® de nous narradors als anys trenta que prenen com a referents Dostoievski i, en general, altres autors russos podria fer plantejar ¡°una tend¨¨ncia russ¨°fila en les lletres catalanes, que t¨¦ el m¨¤xim exponent en Sebasti¨¤-Juan Arb¨®¡±.

S¡¯arriba, aix¨ª, als anys de formaci¨® de Sales, que va dedicar bona part de la seva vida a l¡¯escriptura gaireb¨¦ sense fi d¡¯una de les grans novel¡¤les del segle XX en qualsevol idioma, Incerta gl¨°ria, ¨ªntimament vinculada a Dostoievski. Tot i que un cop esqueixada d¡¯El vent de la nit (amb la qual comparteix personatges, a l¡¯estil de l¡¯Ulisses i el Retrat de l¡¯artista adolescent de James Joyce, per¨° en un to estil¨ªstic i moral gaireb¨¦ oposat) Incerta gl¨°ria exhibeix una estructura m¨¦s ben travada que qualsevol dels vendavals imaginatius de Dostoievski (a qui mai se li hauria acudit completar els buits de la primera part de l¡¯obra de Sales amb la veu de la Teresa, un triomf de la modulaci¨® femenina; ni despla?ar la resoluci¨® de la trama al testimoni d¡¯un fan, Cruells, el personatge menys febril de la novel¡¤la), la inspiraci¨® en els recursos de Dostoievski ¨¦s indubtable: l¡¯autoexamen dialogat amb el qual Sales esplaia els seus personatges, els seus m¨²ltiples sortints canviants, la tirallonga verbal per indagar els aspectes m¨¦s espirituals i mundans de l¡¯¨¦sser hum¨¤ (el gust per l¡¯escatol¨°gic, m¨¤gica paraula capa? d¡¯encapsular en menys de dotze lletres D¨¦u i la merda), i sobretot, l¡¯empenta expressiva i el domini sobre l¡¯alqu¨ªmia de la imaginaci¨® que permet a un escriptor transformar-se en un ventall ampli de ments diverses.

I despr¨¦s de Sales, qu¨¨? Perviu la influ¨¨ncia de Dostoievski en la literatura catalana actual? Barios explica com est¨¤ la seva reputaci¨® a R¨²ssia: ¡°Si ressona en totes les literatures, en la russa actual encara m¨¦s. Com a tot arreu, per¨°, tamb¨¦ hi ha qui el posa en dubte: la cr¨ªtica de Nab¨®kov ha fet molt de mal. L¡¯amor o l¡¯odi cap a Dosto semblen una manera de posicionar-se entre dos pols: el m¨¦s esteticista i el m¨¦s estripat. Els millors, com els contistes Liudmila Petruix¨¦vskaia o Maksim ?ssipov, o tamb¨¦ la Nobel Svetlana Aleksi¨¦vitx, s¡¯han deixat influir, han tret tot el que volien de Dostoievski i hi han trobat un gran equilibri¡±.

Marrugat avalua aquest corrent ¡°de dubte¡± dins les lletres catalanes: ¡°El fet que Dostoievski quedi tan ben identificat amb la narrativa psicologista fa que sigui tamb¨¦ un referent cabdal a l¡¯hora de parodiar el g¨¨nere novel¡¤l¨ªstic¡±, apunta. I repr¨¨n el fil historicista: ¡°Una altra de les posicions constru?des als anys vint en aquell debat sobre la novel¡¤la fou la de la par¨°dia del g¨¨nere, que pot representar Francesc Trabal; Merc¨¨ Rodoreda la segueix en els seus inicis, i Pere Calders la duu fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies amb una obra mestra com Ronda naval sota la boira, on es pot identificar la par¨°dia dels mecanismes de l¡¯¨¤nima humana establerts per la novel¡¤la russa i especialment per Dostoievski¡±.

L¡¯escriptora i cr¨ªtica X¨¦nia Buss¨¦ defensa la import¨¤ncia de Dostoievski per a la seva generaci¨®, la dels nascuts a mitjan anys setanta. ¡°Dostoievski va inventar un bistur¨ª literari/moral que ha esquin?at entranyes de punta a punta d¡¯Europa des dels temps en qu¨¨ ell va viure. Per a gent de la meva edat, Dostoievski era una de les etapes del viatge en la construcci¨® de la biblioteca particular i tamb¨¦ de la mem¨°ria particular; potser ara la gent jove no el t¨¦ tan present. Potser els escriptors m¨¦s joves o els que volen ser una mica marcians optin per fer f¨¤stics del que s¨®n les subst¨¤ncies humanes des que el m¨®n ¨¦s m¨®n, i que Dostoievski va saber explicar tan b¨¦. Per¨° per poder-ne renegar d¡¯una i altra cosa l¡¯has d¡¯haver conegut abans¡±. Barios s¡¯atreveix a apuntar el rastre actual en alguns noms: ¡°D¡¯entre els escriptors vius, des de Sales hi ha una l¨ªnia dostoievskiana que, llegint Toni Sala, Sebasti¨¤ Perell¨® i Manuel Baixauli, costa no veure¡¯n les traces¡±.

I m¨¦s enll¨¤ de R¨²ssia i de la literatura catalana? La Trilogia de Jes¨²s, una mena d¡¯evangelis ap¨°crifs, creuats amb la transmigraci¨® de les ¨¤nimes, on el premi Nobel J. M. Coeetze juga a alterar les convencions de la ficci¨® i les coordenades dels textos sagrats. La novel¡¤la t¨¦ el seu propi diable, que apareix en forma d¡¯un home bru i pil¨®s, conserge d¡¯escola, assass¨ª conf¨¦s per passi¨® de la dona del seu patr¨®, loqua? incansable, excessiu, plany¨ªvol i superb, intel¡¤ligent¨ªssim i risible, afecte a la confessi¨® i a l¡¯actoexamen permanent, que es menja l¡¯escenari i s¡¯apodera de la novel¡¤la, i que respon al nom de Dimitri. Quin nom millor per batejar aquest emblema de la pat¨¨tica i noble xerrameca humana que el del m¨¦s gran dels germans Karam¨¤zov? No ha de sorprendre: dos-cents anys despr¨¦s del seu naixement, Dostoievski se segueix mostrant com el mestre de la intensitat i de l¡¯exc¨¦s.