Els intel¡¤lectuals i el proc¨¦s

Fa pocs dies Llu¨ªs Bassets publicava en aquest diari un article en qu¨¨, glossant la tesi del llibre de Julien Benda La tra?ci¨® dels intel¡¤lectuals (original franc¨¨s, Grasset, 1927; traducci¨® catalana, Bromera, 1995), comentava la deixadesa general de la classe intel¡¤lectual del pa¨ªs davant l¡¯olla de cols, atzucac, can Garlanda i poti-poti en qu¨¨ s¡¯ha convertit la pol¨ªtica catalana, i no per culpa de la ciutadania, sin¨® de la classe dirigent que l¡¯ha portat fins en aquest punt. Si tothom sab¨¦s quines coses han estat dites, o escridassades, en les interminables i est¨¨rils conversacions entre Junts i ERC les darreres setmanes, no caldria ni tan sols cap veu autoritzada, de lletres o de ci¨¨ncies, que pos¨¦s el crit al cel: la posarien directament bona part de les persones que, als ¨²ltims anys, han confiat en uns pol¨ªtics i han cregut que portaven el pa¨ªs per un cam¨ª de prosperitat i benanan?a.

Per¨° el problema resideix en un altre lloc: a difer¨¨ncia de quan Benda va escriure la seva obra, ara no es pot dir que hi hagi intel¡¤lectuals, ni aqu¨ª ni arreu, capa?os de reconduir l¡¯opini¨® p¨²blica cap a una senda de racionalitat, realisme i sensatesa. Aix¨° ¨¦s com dir que la situaci¨® enverinada en qu¨¨ ens trobem pot durar un temps indefinit, com ho s¨®n sempre els temps que anuncien l¡¯¨²ltima Revelaci¨® (o Apocalipsi), la Redempci¨®, o l¡¯arribada del Messies segons l¡¯Antic Testament. ¡°L¡¯any que ve, a Jerusalem¡±, van dir els hebreus durant quasi vint segles, despr¨¦s de l¡¯¨²ltim embat dels romans, el 135 dC. A Catalunya ja podem comen?ar a dir cosa semblant: ¡°L¡¯any que ve, independents¡±. I esperar.

Qui s¨®n, els intel¡¤lectuals del pa¨ªs, avui, que puguin comparar-se, no per les seves idees, sin¨® per la seva autoritat, a un Eugeni d¡¯Ors, un Joan Maragall, un Pompeu Fabra, o un Carles Riba? Simplement, no existeixen. I, si existeixen, no se¡¯ls pot demanar cap comesa ni cap responsabilitat. D¡¯una banda, hi ha opinadors que s¨®n de la corda del proc¨¦s, i que tenen obertes totes les portes, en especial als programes d¡¯opini¨® de TV3, i, encara m¨¦s, al d¡¯en Xavier Graset, gran professional. D¡¯altra banda hi ha opinadors amb idees contr¨¤ries, que no tenen ni m¨¦s ni menys autoritat que els primers, per¨° que no s¨®n convidats al mitj¨¤, avui m¨¤xim promotor, divulgador i mantenidor de les idees dels independentistes. D¡¯aquests segons n¡¯hi ha una colla que hi eren convidats per¨° ja no hi van, perqu¨¨ sempre es trobaven no solament en minoria, sin¨® humiliats: pels companys de taula i pels televidents, tots de la mateixa estofa. Els altres catalans no miren mai TV3 perqu¨¨ estan fastiguejats de la miroia cont¨ªnua que ofereixen els rectors i estimuladors de tot aquest proc¨¦s, su?cida en bona mesura.

Qu¨¨ poden fer els homes i dones que no combreguen amb el que est¨¤ passant i que, endem¨¦s, tenen arguments molt s¨°lids per mirar d¡¯il¡¤lustrar una ciutadania (no ¡°un poble¡±, que ¨¦s una entitat indeterminada), per aclarir, nom¨¦s aclarir les coses? Quasi res. I quedi clar que som de l¡¯opini¨® que ja no queda gaireb¨¦ enlloc gent capa? de sacsejar (m¨¦s senzillament: il¡¤luminar) l¡¯opini¨® p¨²blica, que avui es fa i es desf¨¤ com plastilina, del¨ªcia dels infants i els innocents.

Benda enyorava aquells anys en qu¨¨, arran de l¡¯afer Dreyfus, es va aixecar a Fran?a una clamadissa contra aquell militar, o a favor seu i de revisar la injust¨ªcia de qu¨¨ va ser v¨ªctima. Zola va fer-ho d¡¯una manera molt valenta en una carta al president de la Rep¨²blica, J¡¯accuse (1898), a la portada del diari L¡¯Aurore, i nom¨¦s va aconseguir que jutgessin per segona vegada Dreyfus, per tornar-lo a condemnar. Despr¨¦s el van mig rehabilitar, per¨° el seu cursus honorum no va progressar mai m¨¦s.

Pel que fa a les ¨¨poques moderna i contempor¨¤nia, ens haur¨ªem de remuntar als temps de Diderot i de Voltaire, o al de Herder i Goethe, o el de Swift i d¡¯Alexander Pope, per trobar intel¡¤lectuals les opinions dels quals van servir per transformar les societats en qu¨¨ vivien. Baudelaire i Flaubert, en canvi, enemics aferrissats del Segon Imperi franc¨¨s, no van poder fer res per eliminar, o assuaujar, l¡¯estupidesa i hipocresia dels seus conciutadans. I, tirant avant, ni Chamberlain ni Rosenberg, ide¨°legs del nazisme, van ser llegits per ning¨²; tampoc Sartre i Foucault no van poder fer res arran dels fets del maig de 1968, enfilats en un bid¨® a la f¨¤brica Renault-Billancourt, per convertir en realitat pol¨ªtica els anhels dels estudiants revolucionaris.

No hi ha res a fer, i no ho diem amb nost¨¤lgia: la melancolia ¨¦s m¨¦s aviat el sentiment que xopa la massa social que es va creure les fal¨°rnies identit¨¤ries i secessionistes de Pujol, Mas, Puigdemont, Cuixart, S¨¢nchez i tota una colla: han fet que Catalunya no tingui ara ni cap ni centener, i cap veu singular (les altres formen sempre una pluralitat visible, per¨° amorfa) no podr¨¤ fer-hi res de res. A aquests, als intel¡¤lectuals que voldrien que la pol¨ªtica es fes amb l¨°gica i ra¨®, i no amb sentiments o espectacles enlluernadors, nom¨¦s els queda la mateixa esperan?a que als altres, per¨° a la inversa: ¡°L¡¯any que ve, racionalistes¡±.