Speer sota terra

Sembla un petit club de l'off a Soho. O un lloc semblant als afores de Berl¨ªn. Podria ser una sala de com¨¨dia (i potser ho ha estat, com gaireb¨¦ tots els bars de can?ons o mon¨°legs). O un escenari per a int¨¨rprets veterans. Segona aproximaci¨®: un espai que es diria un lloc d'assaig, on es va a treballar. Atrotinat, amb cadires i taules escrostonades. Acaba d'entrar Hans Bauer amb una ca?adora de cuir marr¨®, passejant-se amb una ins¨°lita llanterna. Qualsevol nouvingut pot pensar que ¨¦s un detectiu rastrejant la planta baixa. L'home del Soho porta un llibre estranyament titulat Speer, que ¨¦s el t¨ªtol de l'obra que es representa en aquest escenari. La va escriure el 1998 l'autora alemanya d'origen argent¨ª Esther Vilar.

Albert Speer, ministre, arquitecte i amic de Hitler, va ser destinat a succeir-lo al capdavant del Tercer Reich. Es pot dir d'una altra manera: Speer, un dels 24 dirigents nazis jutjat a Nuremberg, va ser un dels que va esquivar la pena de mort. Li van imposar 20 anys de condemna.

Any 1931. Speer, arquitecte de formaci¨®, explica hist¨°ries als seus companys. D'altres s¨®n a c¨¤rrec d'un amic de qui no revelarem el nom. Ja s'anir¨¤ ordenant. O almenys s'intentar¨¤. On ¨¦rem? Ah, s¨ª: el 1931. Speer es va afiliar aquell any al partit nazi. El 1933, els organitzadors del congr¨¦s de Nuremberg van demanar a Speer que present¨¦s els seus dissenys arquitect¨°nics per primera vegada. Com a ministre d'Armament i Municions del Reich, ¨¦s responsable de subministrar armes a l'Ex¨¨rcit. Speer, amb 32 anys, est¨¤ destinat, es diu, a succeir Hitler. El 1937 el nomenen inspector general d'edificis a Berl¨ªn. Una data ir¨°nicament clau en el calendari feixista: el 18 de juliol del 1947. Speer ¨¦s transferit a la pres¨® de Spandau, a Berl¨ªn, per complir la seva condemna. All¨ª va ser conegut com un agent secret, ¡°el presoner n¨²mero cinc¡±. El 1966 va sortir de Spandau per tornar a treballar com a arquitecte i va escriure diversos llibres: Memorias. Hitler y el Tercer Reich vistos desde dentro i Diario de Spandau. Va voler treure's de sobre l'acusaci¨® de ser una de les principals figures de l'Holocaust.

Ara quedem-nos una estona al teatre La Gleva: petit club, com hem dit abans. Pep Munn¨¦ interpreta Albert Speer i Xavier Ripoll ¨¦s el seu enigm¨¤tic interrogador. En l'obra d'Esther Vilar, Speer rep un funcionari comunista de l'RDA al seu vell despatx de Berl¨ªn, on havia passat llargues hores amb Hitler planificant la transformaci¨® de Berl¨ªn a Germ¨¤nia. En la seva conversa, tots dos revisen la hist¨°ria i reflexionen sobre el poder i la barb¨¤rie. Es diu en el llibre de Vilar: ¡°Els defensors d'Albert Speer no van deixar de demanar-ne l'alliberament. Entre els qui van prometre suport perqu¨¨ se li commut¨¦s la sent¨¨ncia: el president Charles de Gaulle, el diplom¨¤tic nord-americ¨¤ George Wildman ?Ball i Willy Brandt, canceller d'Alemanya Occidental. La Uni¨® Sovi¨¨tica havia exigit una sent¨¨ncia de mort. No es va consentir¡±. Va ser declarat culpable de crims de guerra i de lesa humanitat. Despr¨¦s de complir la seva condemna el van posar en llibertat el 1966. Speer: ¡°Nom¨¦s era un tecn¨°crata del nazisme¡±.

Speer es va estrenar el 1998 a l'antic despatx de l'arquitecte amb els actors Karl Maria Brandauer i Peter Simonischek. La mateixa producci¨® es va presentar poc m¨¦s tard a l'Almeida londinenc, amb gran ¨¨xit. Ramon Sim¨®, el director de la versi¨® catalana que s'ha estrenat a La Gleva, parla d'¡°hist¨°ria-ficci¨®¡±. Pep Munn¨¦ l'interpreta amb l'aire, les maneres i el parlar d'un gentleman. Xavier Ripoll, amb la seva ironia i la seva ca?adora de cuir, sembla ara, de cop, un personatge brechti¨¤. O passa de l'humor absurd a la tristesa o la f¨²ria sobtada.

Nascut el 1905, Speer va morir a Londres als 70 anys d'un accident cerebrovascular.