Amb la millor intenci¨®

L'exposici¨® sobre Montbau, que actualment reclama l'atenci¨® des dels finestrals de la planta baixa del COAC a la pla?a Nova, fa inevitable pensar en aquest barri lluny dels focus medi¨¤tics, que no deixen de celebrar els ¨¨xits que en mat¨¨ria d'urbanisme i habitatge actuals solen assenyalar-se des de diferents f¨°rums. L'exposici¨®, feta amb els fons de l'arxiu del COAC, ens fa adonar que en els ¨²ltims 40 anys els diferents governs municipals d'aquesta ciutat l'han anat construint i modelant mitjan?ant reformes i operacions omplint buits i cobrint d¨¨ficits, que en la majoria dels casos eren necessaris. Per¨° per poc que pensem en Montbau, ens fa veure que les not¨ªcies sobre la construcci¨® de nous habitatges es donen amb comptagotes i que, excepte la Vila Ol¨ªmpica ¨Cja fa 30 anys¨C, fa temps que la ciutat no veu construir nous barris sencers mitjan?ant un sol impuls. I tot i que els governs municipals s'han est¨¨s durant diversos per¨ªodes, semblen haver-se dedicat a fer coses noves que posessin Barcelona en ¨°rbita, per¨° no semblen haver estat per "donar llar". L'exposici¨® sobre Montbau posa en relleu, en definitiva, que la ciutat fa temps que est¨¤ de reformes. Per¨° si no volem que els recents governs municipals puguin ser motiu d'una r¨¨plica igual que la c¨¨lebre escena de pel¡¤l¨ªcula La vida de Brian, amb la pregunta "per¨° qu¨¨ han fet els romans?", en mat¨¨ria d'urbanisme, haur¨ªem de considerar seriosament a organitzar al CCCB una exposici¨® sobre la Barcelona de Porcioles, que permet¨¦s tenir una opini¨® m¨¦s inclusiva sobre els fets de la Barcelona moderna, dels quals Montbau ¨¦s un exemple. Convocar aqu¨ª el per¨ªode de l'alcalde Porcioles no vol dir que ho fes b¨¦ (cosa que, per cert, no crec que es pugui dir de ning¨² en termes absoluts), ni tan sols que fes "algunes" coses b¨¦. Vol dir que el costum de sentenciar les coses de la ciutat, arribats a aquest moment del segle, mitjan?ant una etiqueta pol¨ªtica, en aquest cas de franquista, com han fet alguns articles apareguts en la premsa en relaci¨® amb Montbau, no ajuda gens. Nom¨¦s serveix, per exemple, per donar una t¨¨nue cobertura moral als assassins de l'alcalde "franquista" Viola, que avui campen lliures entre nosaltres i participen de la vida publica d'aquest pa¨ªs.

L'exposici¨® sobre Montbau posa en relleu que la ciutat fa temps que est¨¤ de reformes

La imatge de Montbau amb la qual s'anuncia la mostra, una foto panor¨¤mica que folra la fa?ana del COAC, capturada per Manolo Laguillo des d'una finestra d'un habitatge del carrer Poesia, ha portat el bosc a la ciutat, com es pot veure des de l'exterior i des de la mateixa exposici¨® i mirar a trav¨¦s del filtre d'aquest bosc la pla?a Nova. El bosc que va permetre dir a Xavier Sub¨ªas, un dels projectistes del barri: ¡°La natura ens ha fet un gran favor¡±, assenyalant les virtuts naturals de l'empla?ament, incloent-hi la topografia, per millorar les qualitats del disseny urb¨¤ i arquitect¨°nic de Montbau. Aquest bosc, tan encertadament incorporat a l'exposici¨®, desapareixer¨¤ en bona part amb la proposta d'accessibilitat, que suposar¨¤ la tala d'arbres, ja que ara s'hi col¡¤locaran escales o rampes dissenyats per una enginyeria a la qual s'ha encomanat el projecte, i que comportar¨¤ talar els arbres de la banda nord-est del carrer Poesia, en un costat dels Jardins de Montbau, que uneixen les dues parts del barri executades en dues fases diferents.

El cas que planteja Montbau avui ¨¦s el debat m¨¦s important, encara inexistent, sobre la participaci¨® ve?nal en el disseny de la ciutat, i crec que hauria de sotmetre's a examen. En un primer estadi ¨¦s inq¨¹estionable atendre, una vegada preguntats, al desig dels ve?ns de millorar l'accessibilitat tenint en compte el pendent del barri, per¨° en un segon estadi ¨¦s molt opinable que hagi d'executar-se justament al lloc que desitgen fer-ho talant arbres, en lloc de suprimir algunes places d'aparcament. Qualsevol millora de l'accessibilitat, per m¨¦s b¨¤sica que sigui, suposar¨¤ millorar la qualitat de vida del barri, i m¨¦s encara si aquesta t¨¦ fases, i per tant deixa oberta la possibilitat de matisar i corregir futures intervencions. Una operaci¨® com aquesta hauria de fer-se amb el millor disseny, a l'altura d'un barri mod¨¨lic en molts aspectes, tot i que sigui qualificat per alguns com el producte d'un alcalde franquista. Som davant d'una paradoxa que desbarata aquestes qualificacions, i ¨¦s que la millora democr¨¤tica espatllar¨¤ la qualitat ambiental del barri talant arbres de cap?ada considerable que han resistit fins avui, i que espero que no siguin tamb¨¦ qualificats de franquistes. Qu¨¨ quedar¨¤ quan el barri s'ompli de rampes i escales mec¨¤niques? No ens en penedirem tots?