Els ve?ns es planten davant l¡¯aeroport de Sabadell
Convocada aquest dilluns una concentraci¨® de protesta despr¨¦s de l¡¯¨²ltim accident
L'accident de la setmana passada en el qual una avioneta es va estavellar sobre les vies del tren de Sabadell ¡ªla pilot va patir ferides lleus¡ª ha reobert el debat sobre l'aeroport d'aquesta localitat. La infraestructura, dedicada sobretot a l'aviaci¨® particular i a les escoles de pilots, acumula nombrosos accidents durant els ¨²ltims anys i t¨¦ els ve?ns preocupats. L'aeroport al¡¤lega que compleix els requisits de seguretat, per¨° les associacions de ve?ns han convocat una protesta i demanen retirar les escoles de vol per reduir els riscos.
El del 8 de maig va ser un accident sense conseq¨¹¨¨ncies greus. L'avioneta, que no va enlairar-se de l'aeroport de Sabadell ni el tenia com a destinaci¨® (pertanyia a l'escola de pilots Celsa, de Reus), va tenir una avaria durant el vol i va intentar aterrar d'emerg¨¨ncia a Sabadell. Per¨° es va estavellar abans d'arribar, sobre les vies del ferrocarril. La pilot va patir ferides menors i la circulaci¨® de trens va quedar interrompuda fins que es va retirar l'aparell. ?s el primer incident relacionat amb aquest aeroport aquest any. El 2020 n'hi va haver dos; el 2019, sis; el 2018, un de m¨¦s, i el 2017, tres.
Fonts d'Aena, el gestor aeroportuari, indiquen que la instal¡¤laci¨® compleix tots els requisits de seguretat i que els procediments de vigil¨¤ncia s¨®n constants. Tamb¨¦ disposa de l'activaci¨® de plans d'emerg¨¨ncia sempre que hi ha algun incident. L'aeroport, que es va fundar el 1934 i t¨¦ una pista de 900 metres, t¨¦ dues funcions. La primera s¨®n els vols operacionals (de serveis a la ciutadania, com per exemple l'extinci¨® d'incendis, el rescat o la vigil¨¤ncia policial) i la segona ¨¦s l'ensenyament de l'aviaci¨®.
L'aeroport acull la primera escola de vol d'Espanya, l'Aeroclub Barcelona-Sabadell, que t¨¦ 1.200 socis. La gerent d'aquesta instituci¨®, Rosa Maria Pasquets, explica que els avions que utilitzen aquest aeroport s¨®n petits, pesen entre 800 i 2.000 quilos, i tenen de dues a quatre places.
¡°La sinistralitat representa un 0,0078% de les operacions realitzades, i els accidents mortals, un 0,0007%. Els afectats en aquests accidents no han estat mai persones alienes a l'activitat, sin¨® que han estat els pilots¡±, assenyala Pasquets, que afegeix que aquests avions, com que s¨®n tan lleugers, gaireb¨¦ no causen danys m¨¦s enll¨¤ de l'aparell mateix si hi ha algun accident. ¡°Segurament sortint de casa al mat¨ª tenim m¨¦s probabilitats de fer-nos mal¡±.
Per¨° aquestes dades no convencen els ve?ns de les ciutats que limiten amb la infraestructura: Sabadell, Badia del Vall¨¨s, Barber¨¤ del Vall¨¨s i Sant Quirze. ¡°Els ve?ns no podem viure amb els avions al damunt. El dia que en caigui un sobre una casa i passi alguna cosa¡¡±, lamenta Jordi Molins, portaveu de la coordinadora ve?nal del Vall¨¨s. Les reclamacions venen de lluny: ¡°Les poblacions han anat creixent el que podien segons la llei, i ho han fet enganxades a l'aeroport. Est¨¤ totalment ofegat, perqu¨¨ per entrar o sortir has de sobrevolar-les. Les queixes dels ve?ns per contaminaci¨®, soroll i por d'accidents van comen?ar ja als anys setanta¡±.
Els ve?ns demanen que les escoles de vol vagin a aer¨°droms on el risc sigui menor, i que el de Sabadell nom¨¦s es quedi amb els serveis essencials. L'Ajuntament de Barber¨¤ del Vall¨¨s va difondre un comunicat despr¨¦s de l'¨²ltim accident, en el qual mostrava la seva oposici¨® al creixement de serveis no essencials vinculats a l'escola de vol, ¡°que nom¨¦s generen un benefici privat i menyspreen la salvaguarda del b¨¦ p¨²blic i de la seguretat de la ciutadania¡±.
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va crear una comissi¨® sobre l'aeroport el 2017, en la qual tamb¨¦ hi ha els ve?ns, i va encarregar un estudi per con¨¨ixer l'impacte positiu i negatiu de la instal¡¤laci¨®. Elaborat per l'Institut Cerd¨¤ el febrer passat, l'informe destaca que l'aeroport de Sabadell dona feina a un total de 450 persones de manera directa i a m¨¦s de 3.500 de manera indirecta. El situa com un pol d'atracci¨® i impuls econ¨°mic, i assenyala tamb¨¦ el seu valor cultural i hist¨°ric.
No obstant aix¨°, l'informe admet que els ve?ns de les poblacions properes ¡°no perceben els impactes positius¡± i recomana treballar per millorar la integraci¨® social i urban¨ªstica. ¡°L'informe t¨¦ al darrere la patronal, no defensar¨¤ la gent que vol viure tranquil¡¤la. En l'¨²ltim any i mig hem fet 13 den¨²ncies a l'ag¨¨ncia de seguretat a¨¨ria, i en la comissi¨®, l'aeroport nom¨¦s ha contestat dues preguntes sobre seguretat¡±, afirma Jordi Molins, el portaveu dels ve?ns.
Mesurar l¡¯impacte ac¨²stic sobre les ciutats
A m¨¦s dels accidents, la principal preocupaci¨® dels ve?ns ¨¦s el soroll. L'informe encarregat pel Departament de Territori recomana instal¡¤lar son¨°metres. Els resultats s'havien de con¨¨ixer al mar?, per¨° aquests aparells o b¨¦ no estan instal¡¤lats encara o ho estan per¨° no funcionen, com denuncia la coordinadora. ¡°De totes maneres, quan surtin les dades, mostraran una mitjana, per¨° el m¨¦s important s¨®n els pics de soroll que hi ha quan passen les avionetes per damunt, que poden arribar a 90 decibels. Una pr¨¤ctica molt habitual ¨¦s donar voltes i practicar l'aterratge sense tocar a terra, una vegada i una altra. Amb cada volta torna el soroll¡±, explica Molins.
¡°Malauradament ¨¦s inevitable reduir al 100% les mol¨¨sties als ve?ns, malgrat els esfor?os dels operadors amb la modificaci¨® de circuits i la compra d'aeronaus m¨¦s silencioses. Per¨° no cal confondre mol¨¨sties amb la seguretat¡±, diu la gerent de l'Aeroclub, que defensa que l'impacte econ¨°mic de la infraestructura a la zona justifica l'activitat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.