La llibertat

L'espectacle de la nit electoral del 4 de maig cou en qualsevol sensibilitat progressista no nom¨¦s de Madrid sin¨® tamb¨¦ de la resta d'Espanya. La derrota de les esquerres, malgrat l'¨¨xit de M¨¦s Madrid, era previsible segons totes les enquestes. Per aix¨° els progressistes i els votants de les diferents opcions d'esquerra van rebre els resultats de la nit del 4 de maig amb cert fatalisme, amb el natural disgust, per¨° sense sorpresa ni sobresalt, sense co?ssor, perqu¨¨ com ja deia una antiga cobla: ¡°Vinieron los sarracenos y nos molieron a palos / que Dios ayuda a los malos cuando son m¨¢s que los buenos¡±.

No obstant aix¨°, el que va coure de deb¨° va ser que, a m¨¦s, una multitud euf¨°rica crid¨¦s ¡°llibertat!¡± al carrer de G¨¦nova de Madrid, davant la seu del PP, i davant d'Ayuso, que va triomfar amb el seu esl¨°gan de la llibertat ¡°a la madrilenya¡±, i les seves peculiars interpretacions del que aix¨° vol dir per a ella.

Als analistes pol¨ªtics correspon indagar qui va votar Ayuso i per qu¨¨. Els incumbeix constatar si els crits del carrer de G¨¦nova eren nom¨¦s els dels votants hist¨°rics i sociol¨°gics del PP o si entre aquella multitud tamb¨¦ hi havia gent que clamava contra tots els disgustos, restriccions, limitacions i frustracions que est¨¤ oferint l'actual situaci¨® sanit¨¤ria, econ¨°mica i social. Podran aclarir-nos si l'euf¨°ria madrilenya del 4 de maig era similar a la de cinc dies despr¨¦s, quan la nit del 9 de maig es va aixecar l'estat d'alarma a tot Espanya. Els analistes pol¨ªtics hauran d'explicar-nos si el clam madrileny demanant llibertat ¨¦s l'explosi¨® final d'una fatiga pand¨¨mica localitzada o si ¨¦s la veu del vot de c¨¤stig generalitzat contra el Govern central. Perqu¨¨, sigui o no culpa del Govern, sobren motius per a la irritaci¨® que porta al vot de c¨¤stig, com la p¨¨rdua de feina, les feines prec¨¤ries, les cues de la fam o l'oci coartat. Tamb¨¦ ens indicaran els analistes si hi ha hagut vot de c¨¤stig preventiu o anticipat davant d'una presumpta condescend¨¨ncia del Govern amb els seus aliats independentistes, concretada en un imaginari futur indult per als presos del proc¨¦s, malgrat que ni el Govern central l'ha promogut ni ells l'han acceptat.

Sigui quin sigui el resultat de les an¨¤lisis, el cas ¨¦s que Ayuso va triomfar brandant l'esl¨°gan de la llibertat, jugant fr¨ªvolament o c¨ªnicament amb un dels conceptes fundacionals de la nostra cultura. El 1787 la Constituci¨® dels Estats Units ja parlava de persones lliures. A Fran?a la Declaraci¨® dels Drets de l'Home i del Ciutad¨¤ del 1789 proclamava que ¡°els homes neixen lliures i romanen lliures i iguals¡±. I el 1812 la hist¨°ria constitucional espanyola comen?a proclamant la llibertat. Certament, aquesta llibertat il¡¤lustrada dels inicis va conviure amb l'esclavitud, als EUA fins al 1865 i el regne d'Espanya no la va abolir, per Cuba, fins al 1880. Els drets fonamentals inherents a la llibertat es van anar aconseguint amb el sacrifici de moltes vides, lentament, treballosament. I els drets socials que s'han anat conquerint, ho han estat amb la lluita esfor?ada dels treballadors. La llibertat, per tant, ¨¦s un conjunt de drets de lenta i progressiva implantaci¨® en la nostra cultura, sempre susceptibles de progr¨¦s, sempre en risc de deteriorament. ?s una bandera que, amb esfor?, s'ha d'hissar cada dia. ?s el primer valor del nostre ordenament jur¨ªdic, segons l'article primer de la Constituci¨® del 1978. Ning¨² hauria de trivialitzar aquest principi b¨¤sic de la nostra conviv¨¨ncia. Potser per aix¨° l'equip d'assessors d'Ayuso ha formulat el nov¨ªssim concepte, aparentment fr¨ªvol, de "llibertat a la madrilenya". Una cosa aix¨ª com una llibertat amb min¨²scula, per a les coses quotidianes, ¡°de cerveseta¡±. Possiblement aquesta llibertat ¨¦s la que la matinada del 9 de maig es va festejar, irresponsablement, no nom¨¦s a Madrid, sin¨® a tot Espanya. Per¨° no ens hem de confondre. L'esl¨°gan de la llibertat amb min¨²scula, assumit massivament amb gresca irreflexiva, ¨¦s l'¨²ltima versi¨® del?panem et circenses (pa i circ) amb qu¨¨ els emperadors romans, c¨ªnicament, regalaven al poble els espectacles del circ per distreure'l dels veritables problemes i dissuadir-lo de les justes reivindicacions. Per aix¨°, quan aquella nit madrilenya del 4 de maig es va sentir la crid¨°ria demanant llibertat, qualsevol sensibilitat progressista va sentir una amarga co?ssor. Les an¨¤lisis pol¨ªtiques vindrien despr¨¦s, les autocr¨ªtiques haurien d'arribar tamb¨¦, per¨° de sobte, sentir aquell clam pepero de llibertat va ser com sentir una esgarrifan?a, la sensaci¨® que ens estaven robant el crit, la bandera.