El Liceu es converteix en el bosc po¨¨tic de Joan Margarit

¡°Per¨° cal recordar si es vol entendre (¡­) Nom¨¦s ¨¦s no perdent mai de vista el dolor / ni el pas silenci¨®s, indiferent, del temps, / que podem assolir una certa pau¡±. Joan Margarit sempre va ser molt conscient dels seus or¨ªgens en una infantesa de guerra col¡¤lectiva i solitud intransferible, del paper de la mem¨°ria, de la serenitat necess¨¤ria per assumir els cops, de l'imperatiu de viure sense trampes. I ho va ser m¨¦s que mai, potser, en les darreres setmanes de la seva vida, mentre polia les 77 composicions d'Animal de bosc (Proa; en edici¨® biling¨¹e en castell¨¤ a Visor), poemari in¨¨dit i p¨°stum que destil¡¤la, com pocs dels seus llibres, tot aix¨°. Un volum que va vertebrar bona part del sentit homenatge que el Liceu de Barcelona, on aquesta temporada Margarit havia d'exercir de primer poeta resident, li va retre dimarts a la tarda reunint familiars i amics, de Joan Manuel Serrat a Paco Ib¨¢?ez, de Pere Rovira a Luis Garc¨ªa Montero, convocant la seva paraula i la seva persona, nom¨¦s aquesta ¨²ltima desapareguda el passat 16 de febrer.

Fidel i confiat tamb¨¦ a un altre dels versos d'Animal de bosc (¡°Sovint, sento aquest vent que udola / des de llocs del passat. / L¡¯escolto sense cap inquietud: m¡¯avisa que trair ja no ¨¦s possible¡±), el poeta de Sana¨¹ja es mostra ser¨¨ i mira al passat i als seus com poques vegades abans. Dedicat el llibre a la seva dona, Mariona Ribalta, ¡°la Raquel de tota la meva obra¡±, aquesta apareix en la primera (la del 1962, quan la va con¨¨ixer) i l'¨²ltima de les neus (la d'aquest hivern passat) de la seva vida, igual que tornen de manera notable moltes imatges de la seva infantesa, ja sigui per la visi¨® d'uns pardals picotejant unes engrunes o unes can?ons que taral¡¤leja 80 anys despr¨¦s que les sent¨ªs a la r¨¤dio de la primer¨ªssima postguerra. ¡°Per¨° em tranquil¡¤litza i em commou / evocar aquells dies tan humils¡±, resumeix.

Apareixen en ofrenes i estrofes, doncs, esposa, fills, nets i amics, de vegades motiu de poema (l'arquitecte Josep Maria Subirachs) i, ¨¦s clar, la filla perduda, la Joana, mai pel seu nom: ¡°No em queda m¨¦s desig que la noblesa / de no poder aturar les ll¨¤grimes per tu (¡­.) Lluito per poder dir: no s¨¦ on deus ser. / I que no em trenqui el cor / saber el significat que no hi siguis¡±). ¡°La seva voluntat amb aquest t¨ªtol era tancar la seva obra po¨¨tica i aix¨° es veu en la reincid¨¨ncia i la intenci¨® d'aprofundir en els temes de la seva obra, aix¨ª com en aquest homenatge als seus ¨¦ssers estimats¡±, va resumir el seu editor en catal¨¤, Josep Lluch.

Que ¨¦s un llibre de maduresa en el terreny po¨¨tic i emotiu ho van recordant versos a tot arreu perqu¨¨ ¡°per dir el que saps, calen els anys: / esperar que es confonguin els records / amb nosaltres mateixos¡±. No ¨¦s f¨¤cil fer inventari del viscut, i ¨¦s que ¡°L¡¯exist¨¨ncia ¨¦s una heura / que amb la pr¨°pia for?a esquerda el mur / mentre, verda i frondosa, ens l¡¯adorna i oculta¡±, com descriu. El cor del missatge es troba en el poema que dona t¨ªtol al llibre, que reflexiona sobre la mort: ¡°Vaig con¨¨ixer millor cada vegada / el bosc interior on un acaba sol / i amb un convenciment: / comprendre ¨¦s l¡¯¨²nic que ennobleix¡±. En un altre moment, reconeix: ¡°M¡¯extravio sovint / dins el bosc de les pr¨°pies nost¨¤lgies¡±.

La veritat m¨¦s profunda

¡°El murmuri de la mort hi ¨¦s, per¨° no mana: sabia que era un llibre p¨°stum, per¨° no pel c¨¤ncer sin¨® perqu¨¨ era conscient de la senectut, que arribava al final, no volia perllongar una energia liter¨¤ria que es pogu¨¦s anar esllanguint¡±, va apuntar el cr¨ªtic i amic Jordi Gracia.

Margarit solia refugiar-se en el jazz, Haydn i Beethoven. Aquest ¨²ltim va sonar al Liceu (Albert Guinovart, al piano) despr¨¦s de l'evocaci¨® del poeta (la seva imatge, a la butaca de lectura, al costat de la biblioteca de casa seva, projectant-se al fons) per part del seu tamb¨¦ amic Garc¨ªa Montero (¡°la seva poesia sempre va apostar per la veritat m¨¦s profunda¡±) i de Gracia; com ho va fer tot seguit Summertime, la composici¨® de George Gershwin, amb el mestre Josep Pons a la direcci¨® i, al saxo, Carles Margarit, fill del poeta.

I amb un adagi de Samuel Barber sonant, seguint la m¨¤xima d'un altre vers del llibre (¡°Sempre necessitem poder obrir alguna porta. / El poema ¨¦s la clau que el lector porta als ulls¡±), els seus amics (el periodista Josep Cun¨ª, l'escriptor Marcel Riera, l'estudiant Irene S¨¢ez, sempre disposats a ajudar¡­) van escollir les seves claus i van anar recitant composicions d'Animal de bosc. Serrat, una en la qual s'enalteix la intimitat com a ¨²ltim refugi on resistir, despr¨¦s que el poeta admet¨¦s que ¡°Per a la crueltat dels conven?uts / he callat moltes coses, per exemple / una ja vella aversi¨® a les p¨¤tries, / la meva i la dels altres¡±. Ib¨¢?ez (camisa potser m¨¦s negra encara aquesta vegada), una altra en la qual Margarit diu: ¡°Des d¡¯aqu¨ª avui escric protegit i envoltat / per tant de temps tots junts. Me n¡¯anir¨¦ estimant-vos. / I alguna cosa meva intentar¨¤ tornar¡±. Dimarts a la tarda, va tornar.