ADLAN i l¡¯elit catalana

¡°ADLAN us interessa¡±, es llegeix al programa manifest dels Amics de l'Art Nou, ¡°si manteniu l'esperit lliure damunt els dogmes i valors entesos (¡­) si voleu salvar el que hi ha de vivent dintre el nou i el que hi ha de sincer dintre l'extravagant¡±. Aquesta associaci¨® cultural, que va existir a Barcelona entre el 1932 i el 1936, impulsada per Joan Prats, Joaquim Gomis, Josep Llu¨ªs Sert i Carles Sindreu, va aglutinar un nombr¨®s grup d'intel¡¤lectuals i de persones de la mitjana i sobretot alta burgesia catalanes. No de la petita burgesia, com diu la cartel¡¤la de l'exposici¨® de la Fundaci¨® Mir¨® i es repeteix al cat¨¤leg. Ni Jos¨¦ Mar¨ªa Roviralta, ni les germanes God¨®, ni Isabel Llorach, ni Rosal¨ªa Rivi¨¨re, ni Joaquim Gomis eren precisament de la petita burgesia. El que s¨ª que ¨¦s interessant ¨¦s veure la llista completa de membres que es publica, en qu¨¨ juntament amb el poeta J.V. Foix, els cr¨ªtics Sebasti¨¤ Gasch i Mag¨ª Cassanyes, Llu¨ªs Montany¨¤ o el m¨²sic Robert Gerhard, veiem apar¨¨ixer molts arquitectes del GATCPAC (Rodr¨ªguez Arias, Antoni Bonet) i metges, advocats, empresaris, fot¨°grafs, la cantant Conchita Bad¨ªa, el ballar¨ª Magri?¨¢, el jove arquitecte Pepe Pratmars¨® i les esposes de Ventura Gassol i del qu¨ªmic Fernando Rubi¨® i Tudur¨ª, entre d'altres.

ADLAN era un grup elitista ¨C¡°de coratjosa modernitat i al mateix temps de discreci¨® senyor¨ªvola¡±, en paraules del poeta J.V. Foix¨C que es va dedicar a defensar i promocionar l'art d'avantguarda. Joan Mir¨® els mostrava en prim¨ªcia les seves obres recents, Calder hi va portar el seu fam¨®s Circ, Picasso va exposar a la Sala Esteve el 1936, es va exhibir l'obra de Hans Arp i de Man Ray, es va organitzar l'exposici¨® Logicofobista (amb Leandre Crist¨°fol, Maruja Mallo, ?ngel Ferrant i Esteban Franc¨¦s, entre d'altres), i la dels tres joves escultors Jaume Sans, Eudald Serra i Ramon Marinel¡¤lo. ADLAN reivindicava activitats llavors molt modernes, com el jazz, el flamenc, l'art popular i artes¨¤, l'art infantil, l'art primitiu i la fotografia. Les mostres eren per rigorosa invitaci¨®, es demanava als assistents que hi anessin vestits d'etiqueta, i les activitats tenien lloc en cases privades (la de Josep Llu¨ªs Sert al carrer Muntaner, la de Carles Maristany), o b¨¦ a la galeria Syra, a la joieria Roca, i a la seu del grup al passeig de Gr¨¤cia, 99, que compartien amb el GATCPAC. Mir¨® era un gran entusiasta d'aquesta modalitat privada, en el seu gust per fer el que ell anomenava ¡°ofensives¡± per crear expectaci¨®. Aix¨° no es contradeia amb el desig del grup de tenir repercussi¨® p¨²blica als diaris i revistes especialitzades del moment (D'Ac¨ª i d'All¨¤, Mirador). Fins i tot volien editar una revista pr¨°pia, S¨ªntesi, que no va prosperar, i organitzar una Olimp¨ªada Internacional d'Artistes Creadors el 1936, malauradament avortada pels esdeveniments pol¨ªtics. En aquesta exposici¨® es fa molta ¨¨mfasi en Mir¨®, soci d'honor del grup, intermediari, d'alguna manera, entre l'art catal¨¤ i l'internacional, i es presenten algunes de les seves obres al costat de nombrosos documents, la majoria provinents de l'Arxiu del Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya.

El cat¨¤leg analitza detalladament el projecte de l'Olimp¨ªada Cultural frustrada i la figura d'Adelita Lobo, secret¨¤ria i tresorera d'ADLAN, dona moderna (divorciada i mare soltera) que havia estudiat mecanografia, comptabilitat i idiomes a l'Institut de la Dona dirigit per Francesca Bonnemaison. S¨ª, era moderna i simp¨¤tica, per¨° no hem d'oblidar que el m¨¤xim a qu¨¨ podien aspirar llavors les dones era a ser secret¨¤ries d'una organitzaci¨® o club, tret que fos alguna cosa espec¨ªficament femenina.

Els comissaris podrien haver recuperat tamb¨¦ una mica m¨¦s la figura de les Sokolova, que Josep Miquel Garc¨ªa va estudiar. El m¨¦s interessant ¨¦s que gr¨¤cies un document mostrat en aquesta exposici¨® Garc¨ªa va descobrir que es tractava de dues germanes, ja que totes dues vivien al mateix pis del carrer Rep¨²blica Argentina: N¨¤dia Sokolova, poeta d'origen rus, protegida de Carles Sindreu, i ¡°bell¨ªssima¡± segons una cr¨°nica de Tom¨¤s Garc¨¦s, i V¨¤lia Sokolova, cantant i pintora, que va exposar a la joieria Roca i a la mostra Logicofobista.

Finalment, podr¨ªem recordar que el 1970 el Col¡¤legi d'Arquitectes va organitzar una magn¨ªfica mostra d'ADLAN, comissariada per Pepe Corredor Matheos i amb un muntatge a c¨¤rrec d'Albert R¨¤fols-Casamada i alumnes d'EINA (entre els quals, el no prou recordat Xavier Oliv¨¦). Un gran collage ocupava gaireb¨¦ tot el vest¨ªbul amb fotos dels fundadors d'ADLAN i actors i cantants de l'¨¨poca; l'espectador havia de baixar per unes escales flanquejades per imatges de rosses de Hollywood; el cartell mostrava els colors de la Rep¨²blica; les activitats complement¨¤ries van ser espectaculars. Aquest costat hedonista i creatiu ¨Cels dos vessants d'ADLAN¨C est¨¤ totalment absent de l'exposici¨® de la Fundaci¨® Mir¨®.