Consci¨¨ncia i veritat de poeta

Recordar un poeta en un temple l¨ªric ¨¦s recuperar-ne la musicalitat. I si havia estat el seu resident i va deixar suggerit que fos all¨¤ on es present¨¦s el seu llibre, que intu?a p¨°stum, la cita reunia tots els ingredients per aplegar els tres principals recursos del que havia considerat el seu propi equilibri: m¨²sica i poesia entre les persones que va estimar.

Joan Margarit era poc amic dels homenatges. Les filigranes que la seva fam¨ªlia va haver de fer, fa un temps, per dissimular l¡¯organitzaci¨® d¡¯una trobada amb amics amb motiu d¡¯un aniversari rod¨® van fregar l¡¯aventura i van arribar al vodevil. Tristament, dimarts no va haver de ser aix¨ª. Els ¨²ltims poemes de la seva extensa col¡¤lecci¨®, revisats fins a l¡¯extenuaci¨® de les seves ¨²ltimes forces, requerien la complicitat d¡¯un p¨²blic que sap que ja no podr¨¤ demanar-li m¨¦s. I que llegint Animal de bosc sabr¨¤ que transpira remor de mort des de l¡¯inici. Des de quan es va arremangar per escriure aquesta obra coneixedor dels seus l¨ªmits i que no va abandonar fins a acabar convertint cada expressi¨® en un cant a l¡¯alliberament fruit d¡¯un control exhaustiu de si mateix. I va concentrar tota aquesta for?a en el que acabaria sent el seu llegat po¨¨tic, com el va definir Jordi Gracia, un altre dels amics que sempre li van oferir el seu suport i que prefereix recordar-lo a l¡¯estadi de Montju?c, que el tamb¨¦ arquitecte d¡¯estructures va ajudar a reformar per als Jocs Ol¨ªmpics, mostrant-li la instal¡¤laci¨® a Ievgueni Ievtuixenko. Un altre poeta de refer¨¨ncia que, a la R¨²ssia de la seva joventut, havia omplert recintes semblants d¡¯un p¨²blic fervor¨®s que volia escoltar la rotunditat de qui insistia que ¡°si un home mor, mor tamb¨¦ la seva primera nevada, i el primer pet¨®, i el primer combat. Tot s¡¯ho end¨². S¨ª, queden llibres i ponts, m¨¤quines i teles de pintors. S¨ª. Moltes s¨®n les coses que han de romandre... per¨° alguna fuig¡±. Margarit, que ho sabia, va voler assegurar-se que el seu adeu qued¨¦s lluny de la cursileria d¡¯algunes pompes f¨²nebres i del patetisme de massa sonets ampul¡¤losos. No volia pretendre per a la mort el que va defugir en vida. Ell, que no va omplir estadis per¨° s¨ª auditoris, teatres i sales d¡¯actes, ¨¤mplies o menudes, en les quals incorporava el jazz i la m¨²sica cl¨¤ssica com a element imprescindible per aconseguir la millor comuni¨® que imaginava per transmetre la tenacitat de la seva intoler¨¤ncia. La que el feia corregir, no sense mala llet, que contr¨¤riament al que es va voler fer creure Catalunya no ha estat mai terra de poetes. S¨ª, en canvi, matisava rient, de ¡°versaires¡± (escriptors de versos) de diumenges a la tarda despr¨¦s ¡°d¡¯un tall de tortell¡±.

Reticent a tot el que pogu¨¦s resultar apegal¨®s, aquesta setmana en Joan va observar des del m¨¦s enll¨¤ com el Gran Teatre del Liceu se li quedava petit. Perqu¨¨ quan es tracta de recon¨¨ixer la veritat i parlar-ne sense ¨ªnfules ni escarafalls, com ell deia, no hi ha aforament que pugui limitar la for?a de la paraula ni condicions pand¨¨miques que rebaixin la intenci¨® del vers. I la veritat va ressonar en m¨²ltiples veus, com aquelles que escoltava de petit cantar a la r¨¤dio, que el feien volar cap a la felicitat i que, taral¡¤lejades 80 anys despr¨¦s, l¡¯empenyien a emprendre altre cop el vol gr¨¤cies al mateix misteri que des de nen el protegia (L¡¯inici de tot).

¡°Qui vulgui apropar-se a la paraula veritat no s¡¯ha de sentir mai en possessi¨® de la veritat, sin¨® procurar no mentir-se, no acordar mentides. Ja no n¡¯hi ha prou amb oposar-se als dogmes; ¨¦s necessari q¨¹estionar el que respirem com a sentit com¨². I per aix¨° cal dedicar-se temps, un b¨¦ molt esc¨¤s i molt desacreditat en una ¨¨poca que naturalitza que el temps ¨¦s una mercaderia descartable. Fer-se amo del temps necessari per preguntar i pensar-nos, aprendre a esperar al marge dels dogmes i els poderosos mitjans de control de les consci¨¨ncies, ¨¦s el primer requisit per tornar a confiar en la paraula veritat¡±. Aix¨ª ho va deixar escrit Luis Garc¨ªa Montero a Las palabras rotas (2019). I una mica de tot aix¨° va desprendre la seva intervenci¨® en honor de qui va ser el seu amic i influent precursor quan va advertir que ¡°per escriure la veritat un poeta sap que no pot mentir¡±. I aix¨° va ser el que en Joan es va imposar quan la mort el va avisar. I aix¨ª es va instal¡¤lar en la felicitat, perqu¨¨ va saber escollir el que realment l¡¯importava: una sonata de Bach, un concert de Beethoven, una composici¨® de Gershwin, un adagi de Barber, un blues de Billie Holiday, una pe?a de John Coltrane i l¡¯amistat dels qui apreciava.

Despullat de tot convenciment, l¡¯endem¨¤ el poeta se¡¯ns mostra nu. Al cap i a la fi, i segons va sentenciar a El male?t, ¡°mor per no res i per ben poc vol viure¡±.