Els intel¡¤lectuals i el proc¨¦s (i 2)

En l¡¯article anterior vam expressar que els intel¡¤lectuals avinguts amb el proc¨¦s independentista es limiten a reafirmar all¨° que el proc¨¦s, ell mateix, afirma. I que els intel¡¤lectuals que no hi estan d¡¯acord, encara que tinguin raons, per b¨¦ que pocs mitjans, per expressar-ho, no poden fer-hi res de res. No en manquen (ni de l¡¯una banda ni de l¡¯altra) per¨° cap de les dues jeies d¡¯intel¡¤lectuals aporten res al proc¨¦s: els uns perqu¨¨ hi creuen cegament, els altres perqu¨¨ tenen arguments inviables.

Per qu¨¨ inviables? Per qu¨¨ els intel¡¤lectuals antiproc¨¦s no poden vehicular les seves idees? Per raons que s¡¯analitzen a continuaci¨®. (Avui procedim, com Spinoza, more geometrico.)

L¡¯inici del proc¨¦s de desitjada transformaci¨® de la societat i la pol¨ªtica catalanes no va ser una enganyifa: va ser una estrat¨¨gia ordida per amagar les vergonyes d¡¯una CiU en descomposici¨® (ara ja est¨¤ clar, almenys aix¨°), i potser, a l¡¯inici, per for?ar l¡¯Estat a un tractament m¨¦s digne per a Catalunya, m¨¦s gener¨®s en el repartiment dels fons econ¨°mics i m¨¦s just en l¡¯atribuci¨® d¡¯un seguit de transfer¨¨ncies per part de l¡¯Estat, contemplades a la Constituci¨® i al nostre Estatut.

Aix¨ª va comen?ar la cosa. Immediatament despr¨¦s d¡¯un assaig prudent¨ªssim de refer¨¨ndums a determinades poblacions, amb participaci¨® molt petita, dues associacions civils amb una voluntat pol¨ªtica que sempre est¨¤ a punt d¡¯usurpar el poder leg¨ªtim dels diputats-legisladors del parlament catal¨¤ (vegeu les ¨²ltimes, glorioses paraules de la senyora Paluzie, com si ella i els seus fossin els amos del regiment de la res publica catalana), van multiplicar aquell primer assaig a base de mobilitzar gernacions al carrer, en part aprofitant l¡¯eco de les grans manifestacions, antigues, en qu¨¨ es clamava per la llibertat (contra la dictadura franquista), per l¡¯amnistia (contra els castigats arbitr¨¤riament per la dictadura) i per un Estatut d¡¯autonomia. Les tres coses es van aconseguir, perqu¨¨ entraven de ple en la nova situaci¨® pol¨ªtica i legal derivada de la Constituci¨® de 1978.

Si es volien m¨¦s coses, i aquestes no entraven en aquelles primig¨¨nies reclamacions, calia argumentar tot el moviment catalanista a l¡¯entorn d¡¯una altra idea o prop¨°sit. Aix¨ª va n¨¦ixer la idea de l¡¯independentisme, que tamb¨¦ recull l¡¯eco del separatisme catal¨¤, hist¨°ricament m¨¦s feble que en aquests moments. ?s indiferent que els resultats electorals, fins i tot els del refer¨¨ndum del 2014, fossin favorables o contraris a la nova proposta, perqu¨¨ la proposta, engrandida pels efectes de concentracions massives, d¡¯aparen?a homog¨¨nia, es podia mantenir viva el temps que calgu¨¦s. M¨¦s encara: ara que el carisma del president Puigdemont s¡¯ha afeblit, s¨®n les associacions civils i JuntsxCat les que s¡¯han atorgat el carisma que havia correspost al l¨ªder (tota vegada, a m¨¦s, que ni el president Torra ni el possible president Aragon¨¨s no el posseeixen: s¨®n coses que depenen del car¨¤cter i de l¡¯altura; de vegades d¡¯un bigoti, de vegades d¡¯un serrell).

Ara fa cent anys, Freud va analitzar molt b¨¦ (Psicologia de les masses i an¨¤lisi del jo, 1921) de quina manera el populisme que dep¨¨n d¡¯una figura carism¨¤tica pot despla?ar-se vers les associacions que hi combreguen, o vers tota la massa de fidels de l¡¯ecclesia independentista (no en el cas de l¡¯ex¨¨rcit o del catolicisme, diu Freud, que no poden sobreviure sense un cap visible). Aquesta transfer¨¨ncia de la libido del jo cap un objecte ¡°exterior¡± (¨¦s el cas dels enamorats, tant d¡¯una persona, com d¡¯una idea) est¨¤ estudiada, i un expert, Ernesto Laclau, ho comenta magn¨ªficament a La raz¨®n populista (FCE). Aquest soci¨°leg no creu que el populisme estigui mancat de raons, perqu¨¨ en t¨¦; per¨° sempre acaba sent subjecte d¡¯una transformaci¨® d¡¯aquestes raons en un significant buit (remet a la dualitat significant/significat, del ling¨¹ista Saussure), ¨¦s a dir, ret¨°rica buida (a Roma, com demostra l¡¯orat¨°ria de Cicer¨®, n¡¯hi va haver de plena).

Si ara l¡¯independentisme ja ¨¦s una paraula sense significat, t¨°tem per a uns, tab¨² per a uns altres, qu¨¨ pot afegir-hi un intel¡¤lectual que se n¡¯hagi adonat, per molt que vulgui il¡¤luminar els compatriotes? Res. Dissuadireu un enamorat de deixar l¡¯objecte de desig en qu¨¨ ha descarregat i oblidat el seu jo, autosuprimint-se? I, si ha abandonat el seu jo, de qu¨¨ serveixen els arguments enraonats que se li puguin presentar? ?s com el poema de P¨ªndar, pare fundador de la poesia d¡¯Occident, que explica que un home desitjava un noi amb una taca a la cama, per¨° que com m¨¦s se la mirava, m¨¦s s¡¯estimava el noi. Aix¨ª va la cosa.

L¡¯¨²nica p¨¨rdua no s¨®n les hores gastades en espectacles i proclames; la p¨¨rdua ¨¦s all¨° que ha fet que un intel¡¤lectual es vegi del tot impotent davant l¡¯actual situaci¨®: el fet, com deia Dante, que els incondicionals del proc¨¦s ¡°hanno perduto il ben dell'intelletto¡± (Inf. 3.18). El poeta ho deia dels condemnats a l¡¯infern per haver estat indiferents a la distinci¨® entre b¨¦ i mal; per¨° tamb¨¦ podria haver-ho dit dels benaurats enlluernats per la llum absoluta d¡¯una de?tat pagana.