Nespres, jardins oblidats

Molts d'esclafits grocs aeris de petits fruits sobre fons verd fosc: aix¨° s¨®n els nespres madurs, un detall de l'esplendor gratu?t de la primavera, punts del territori domesticat, entre murs, a?llats, paisatges que van ser habitats per¨° gaireb¨¦ tots ja no s¨®n primordials, ni els fruits.

?s una estampa repetida, simb¨°lica, dispersa en la geografia illenca, una nota hist¨°rica de l¡¯¨¨xit pag¨¨s i un passat derrotat. L'obsequi, els nespres madurs, r¨¤pidament s'esvaeix i perd. Triomf i derrota del fruit, per oblit i tudada.

Succeeix en la proximitat de les cases, en el camp i els pobles, aix¨ª mateix fructifiquen els nespres en racons perif¨¨rics de la ciutat i en jardins notables. I entre herbes seques i matolls es concreta un present secundari.

L'arbre i la seva collita eren la vindicaci¨® de la utilitat: un fruit popular i suc¨®s d¡¯arrels orientals. Els aut¨°ctons, menuts i desiguals, sembla que ja no generen unanimitats contempor¨¤nies, tan abundants gaireb¨¦ arreu es menyspreen, es deixen a les branques.

Els arbres nesprers ¨Cde fulla gran i perenne¨C van ser fixos als jardins dels habitatges del com¨² per¨° no es van plantar per a ser decoratius, sin¨® per la seva funci¨® i utilitat. Arguments i detalls de la vida rural i perif¨¨rica que era pr¨¤cticament autosuficient.

La l¨°gica de la necessitat obligava a tenir a m¨¤, prop de la taula, un rebost en viu, el regal de la ¨Cescassa¨C terra pr¨°pia: diverses fruites diferents i immediates que maduraven successivament, quasi d¡¯una manera organitzada i prevista des de la primavera fins a la tardor-hivern.

Els generosos nesprers, de f¨¤cil cultiu i que neixen gaireb¨¦ espontanis d'un pinyol, alcen les seves copes altes i clares no lluny del manifest mediterrani que ¨¦s el llimoner, planta fonamental en tots els habitatges litorals d'estiueig, al poble i el camp. Segons la dimensi¨® del solar ajardinat arrelaven mandariners i tarongers antics. Els c¨ªtrics han estat de plantaci¨® i superviv¨¨ncia m¨¦s complicades.

En l'¨¤mbit de la mem¨°ria del jard¨ª privat, el corral, pati o l'hort dom¨¨stic, apareixen tamb¨¦ els artefactes perfectes del magraner, la generosa figuera, l'estiuenc ginjoler, m¨¦s alguna prunera cl¨¤ssica de llinatge tan expressiu per la seva forma oval: de frare llarg, roig, senyals de boc.... Arbusts de marges i arbres dominants.

El codonyer, un albercoquer, un ametller ¨Ctocat de mort¨C i un avinent llorer eren contribucions no passives. M¨¦s la parra per a l'ombra i el ra?m de penjar o fer o panses i, tamb¨¦, un altiu fasser, s¨ªmbol vell ignorat i pels seus d¨¤tils. I qualque cirerer.

Queden melicotoners, pomeres de talla m¨ªnima, ¨¤cides i perdurables. Els caquis van ser tamb¨¦ dels arbres de l'abund¨¤ncia, tan vermells i met¨¤l¡¤lics en la seva plena i agonia anual, amb un esplet de fruits contundents aix¨ª mateix deixats perdre a les branques, sols i sense fulles.

La diversitat, la vitalitat del jard¨ª, la successi¨® harm¨°nica de collites, depenia no sols de la grand¨¤ria del solar,sin¨® de la vocaci¨® i habilitat dels usuaris, al marge de la categoria cadastral de la propietat i el pes del llinatge i la fragmentaci¨® del patrimoni entre hereus.

La gr¨¤cia del jard¨ª, el corral segons el codi vulgar, podia complementar-se amb un galliner i un colomer, aus en llibertat, per a l'escassa dieta de carn del passat i els pocs ous frits.

Per¨° aquest decorat fruiter groc dels nespres, breu, de setmanes, generalment anticipa el rotund frac¨¤s per manfutisme i aband¨® de la generosa collita anual. Cada vegada es repeteix el mateix final, la p¨¨rdua de tots els fruits que es podreixen, ressequen i perden, marrons, negres, restes que duren fins a la nova floraci¨®, entre punyides de bec de m¨¨tleres.

Tones i tones de nespres es perden ¨Ccom de caquis, llimones, taronges i magranes¨C, es malbaraten.

El pati ordenat, adesat, el jard¨ª funcional i cl¨¤ssic, l'hort de primavera i estiu, el corral en suma i el trast s¨®n exemples d'urbanitat, de natura i territori organitzats i colonitzats per la necessitat i la ra¨®.

Una immensa majoria, gaireb¨¦ tots els jardins amb nesprers, declinen en l'oblit per deixadesa i extinci¨® de les mans que els cuidaven, recollien i repartien els fruits en acte social gener¨®s.

Els primers fruits grocs continentals, alacantins, segurament de Callosa d'en Sarri¨¤, el gran feu, apareixen, de sobte, sense excessos en la parada de les fruiteries. No generen unanimitats, s¨®n gruixats, robusts, fr¨¤gils i p¨¤l¡¤lids en la seva pell i porpra groga. Tots aquests fruits muden d¡¯aspecte, ennegreixen per un cop o fregada. Tocats i fora de la nevera ve la degradaci¨® i certa lletjor.

Els nespres de corral s¨®n (eren) d'autoconsum, propis, o per a regal al ve?nat. Els fruits ¡®forasters¡¯, del mercat i fruiteries, esdeven un cert luxe de la novetat i sorpresa pel seu avan?ament en el calendari i el preu m¨¦s considerable.

Carnosos, saborosos, no gaire aquosos, una mica ¨¤cids, amb pinyols grossos, que dominen el tot. A vegades es transformen en melmelades i confitures dom¨¨stiques, en guarnici¨® de plats.

Les conserves aliment¨¤ries particulars van apar¨¨ixer per superar la brevetat de les collites, fer retre l¡¯exc¨¦s dels instants (pescades, matances...) per aprofitar l'abundant producci¨® i prolongar l'¨²s del fruits, la carn i el peix durant tot l'any. Les olives o el fonoll, les tom¨¤tigues, el peix sec... Aprofitament, reciclatge i estalvi.