Comer?os amb m¨¦s de 200 anys amb la persiana apujada

Fer 100 anys no ¨¦s f¨¤cil, per¨° arribar als 200 anys ¨¦s un repte de m¨¦s abast del qual poden presumir molt pocs. Negocis tan longeus com la Cereria Subir¨¤. Sota d'una majestuosa escala premodernista, dues senyores s'apropen al taulell i demanen un ciri de bateig. ?s temps de celebracions religioses i sembla que aquesta primavera s¨ª que n¡¯hi haur¨¤. No han anat a una cereria qualsevol, sin¨® a la m¨¦s antiga de Barcelona, oberta el 1761 al barri G¨°tic per Francesc Gal¨ª. Ha passat per tres fam¨ªlies en 260 anys despatxant espelmes i derivats. Despr¨¦s d'un incendi el 1969, l'obrador de la rebotiga es va traslladar a Sentmenat.

La varietat d'espelmes en aquesta botiga no t¨¦ comparaci¨®. Potser nom¨¦s a les altres dues cereries que queden a la ciutat, que va arribar a tenir-ne un centenar. Pilar Subir¨¤, la propiet¨¤ria actual, explica que l'¨²s d'espelmes per a cerim¨°nies religioses ha baixat, per¨° ha arribat un nou client que vol donar confort a la llar. ?s una tend¨¨ncia dels pa?sos del nord d'Europa que ha augmentat amb el confinament per la pand¨¨mia i n¡¯hi ha que fins i tot volen fer-se les seves pr¨°pies espelmes. De decoraci¨® per a interiors i exteriors, perfumades, amb mil i una formes o decoratives per a pastissos omplen les prestatgeries d'aquesta botiga, que va ser dissenyada per a un comer? de roba, La Argentina. El 1850 va passar a allotjar la cereria Subir¨¤, que continua all¨¤, a la Baixada de la Llibreteria, convertida en un s¨ªmbol de la Barcelona antiga.

Al cap de pocs minuts caminant es troba una altra rel¨ªquia que ha superat dos segles. Can Culleretes ¨¦s el restaurant m¨¦s antic de Catalunya i el segon d'Espanya despr¨¦s de Casa Bot¨ªn (Madrid). Des del 1786, diverses fam¨ªlies han regentat aquest menjador hist¨°ric que t¨¦ 235 anys i guarda el seu ¨¨xit en haver-se mantingut fidel a la cuina tradicional catalana mentre era testimoni del canvi del G¨°tic, amb comer?os globalitzats, perqu¨¨ han mantingut el client de barri i tamb¨¦ han atret el turista que vol tastar la gastronomia local. Actualment el regenta la tercera generaci¨® de la fam¨ªlia Agut Manubens, explica Montse Agut, ja jubilada per¨° present cada dia al restaurant, igual que la seva germana Al¨ªcia. S¨®n els seus fills i nebots els que en porten ara les regnes, els nets del Sisco i la Sussi, que van tornar la resplendor al local als anys seixanta. Tot i que d'entrada no sembla gaire gran, a dreta i esquerra se succeeixen portes que porten a menjadors. Fins a set que, en els bons temps (sense restriccions pand¨¨miques), podien acollir 290 comensals. Just ara comencen a remuntar la crisi que ha provocat el coronavirus en l'hostaleria. La Montse reconeix que, si no fos perqu¨¨ el local ¨¦s de propietat, no haurien sobreviscut i tot i aix¨ª ho fan amb deutes. Al ve¨ª carrer Ferran diu que han abaixat la persiana 32 comer?os.

De menjars tamb¨¦ en saben a la Fonda Europa de Granollers. No ¨¦s la m¨¦s antiga de Catalunya, per¨° s¨ª la que ha perdurat fidel als seus or¨ªgens amb la mateixa fam¨ªlia al capdavant. Des del 1771 la porta la fam¨ªlia Parellada. Aquest any celebra els 250 anys. Als seus inicis, la ciutat era un punt estrat¨¨gic de cam¨ª a Fran?a, on els viatgers feien ¡°parada i fonda¡±. La hist¨°ria de la Fonda Europa, que es va dir Fonda Espanya, va comen?ar amb un enlla?: el del fill de la Cec¨ªlia, v¨ªdua de Parellada, amb la pubilla de l'hostal Can Fidel.

A Valls de Torruella reposa la fleca Lluisara. Se sap que el seu forn t¨¦ m¨¦s de 200 anys, per¨° no exactament la data en qu¨¨ va comen?ar a cremar llenya per enfornar. Abans que Valls de Torruella fos una col¨°nia t¨¨xtil, el forn de la fleca Lluisara ja co?a el pa com ara. Les masses reposen als mateixos calaixos de fusta i el forn crema amb llenya de pi. Era un lloc de passada, un cam¨ª de carruatges que anava de Manresa a la Seu d'Urgell i a Andorra, on els viatgers s'aturaven a reposar viandes. Encara avui els clients continuen arribant de lluny, segons explica Anna Rosas, filla dels propietaris (el Llu¨ªs i la Sara), que despatxa rere el taulell. La col¨°nia t¨¦ nom¨¦s 400 habitants, aix¨ª que els de fora s¨®n molt benvinguts. Valoren la forma tradicional de fer el pa i les coques, amb llargues fermentacions i el forn de llenya que els dona identitat, conegut com a mor¨², perqu¨¨ t¨¦ el sostre elevat i est¨¤ folrat de pedra refract¨¤ria. Per¨° la botiga es va reformar fa uns vint anys. Hi atenen l'Anna, la seva germana i els seus pares, els que donen nom a la fleca.

El t¨¨xtil de Figueres

A m¨¦s de sumar m¨¦s de dos segles de dedicaci¨® al t¨¨xtil, Matas ha estat sempre en mans de la mateixa fam¨ªlia des del 1812, a Figueres, centre comercial de l'Empord¨¤. Marta Bonaterra ¨¦s la setena generaci¨® al capdavant del negoci i qui fa gaireb¨¦ vint anys la va convertir exclusivament en una casa de t¨¨xtils per a la llar: catifes, cortines, coixins, llen?ols... Al padr¨® municipal hi ha documents del 1812 on surten Joan Matas i Narcisa Giralt, al mateix carrer Besal¨². A la segona generaci¨® van comen?ar a vendre manteletes i gorres. Va ser la cinquena generaci¨®, la de Joan Bonaterra, avi de la propiet¨¤ria actual, qui, a m¨¦s de vendre teixits, es va obrir a confeccionar vestits a mida. Un model que es va mantenir amb la sisena generaci¨®, que va ampliar el negoci amb roba per a la llar. La botiga s'ha anat remodelant, per¨° conserva els taulells de fusta del 1875 i el teginat de guix del sostre del 1900.