Poesia catalana 2020: femenina, sense por i contra l¡¯algoritme

La q¨¹esti¨® potser no ¨¦s tant si els poetes emmudeixen com si encara es t¨¦ una orella prou fina per escoltar. Sobre aquesta premissa reflexionava el fil¨°sof Hans-Georg Gadamer. I, en temps m¨¦s sorollosos i de confinaments, ho recalca ara l¡¯assagista Ingrid Guardiola, que s¨ª que sembla que en t¨¦, menys d¡¯acord amb el seu balan? (ella l¡¯anomena ¡°balanceig¡±) de la producci¨® po¨¨tica catalana el 2020 que ha fet per a l¡¯anuari dels Jocs Florals que convoca l¡¯Ajuntament de Barcelona.

L¡¯autora de L¡¯ull i la navalla o de l¡¯elogiat Fils (la correspond¨¨ncia fruit de la reclusi¨® pand¨¨mica amb la tamb¨¦ assagista Marta Segarra) va tenir una joventut po¨¨tica: amb 14 anys guanyava els Jocs Florals de Girona, meritori, perqu¨¨ a casa seva nom¨¦s hi havia un llibre de versos, les obres completes de Federico Garc¨ªa Lorca, del qual memoritzava versos que recitava per Nadal amb set anys. M¨¦s tard, nom¨¦s va escriure algunes composicions ¡°per als casaments de les tietes, i tots ploraven d¡¯alegria¡±, confessa. Despr¨¦s, silenci po¨¨tic, almenys p¨²blic.

M¨¢s informaci¨®n

Identitat i mem¨°ria retornen els versos internacionals a Barcelona

La poesia internacional torna a la primavera a Barcelona

Ingrid Guardiola: ¡°El capitalisme de plataforma est¨¤ acumulant molt m¨¦s poder i m¨¦s r¨¤pid¡±

Per¨° l¡¯orella queda, i l¡¯adjectiu, tamb¨¦, com denota l¡¯an¨¤lisi que ha realitzat de prop d¡¯un centenar de poemaris apareguts en catal¨¤ al llarg de l¡¯any passat. Una xifra molt semblant als 109 originals que es van presentar als Jocs Florals, r¨¨cord de participaci¨® del qual va liquar una Flor Natural (dotada amb 9.000 euros) que va obtenir Manuel Oll¨¦, amb Un grapat de pedres d¡¯aigua, 65 poemes sota el format japon¨¨s de l¡¯haibun (proses breus seguides d¡¯un haiku). Unes composicions que parteixen de ¡°convidar a recon¨¨ixer qui i qu¨¨ enmig d¡¯aquest infern no s¨®n infern¡±, va recordar Oll¨¦, parafrasejant Italo Calvino, en recollir dilluns 10 de maig a la tarda el guard¨® al Sal¨® de Cent de l'Ajuntament, al so de l¡¯himne del rei Joan I.

Destaca Guardiola que bona part de la producci¨® po¨¨tica catalana del 2020 va ser escrita ¡°des de la intemp¨¨rie de casa¡±, en un confinament que ¡°ens ha fet coincidir amb un jo estancat, dominat per la hipernormativitzaci¨®¡±. I recorre al Jordi Sol¨¦ d¡¯Oficis de pand¨¨mia i altres poemes, que desgrana els petits canvis que va for?ar la covid-19: ¡°(¡­) Ara som ¡®voyeurs¡¯ de la pluja / (¡­) estalviadors de somnis / (¡­) lectors de skype i escorrialles / (¡­) guitarristes escalivant guitarres / (¡­) resid¨¨ncies d¡¯avis de dol¡­¡±.

?s molta poesia. I de dona: gaireb¨¦ un 40% de les obres en vers publicades a Catalunya corresponen a dones, gaireb¨¦ una quarta part, amb el suport d¡¯un guard¨®, com el cas de la codirectora del Festival Barcelona Poesia, Mireia Calafell (Nosaltres, qui; premi Mallorca), que, amb citacions de Judith Butler, Marina Garc¨¦s o Fina Birul¨¦s, mostra la voluntat de refer o crear genealogies femenines en bastantes propostes en un any en qu¨¨, ¡°si b¨¦ ha tancat moltes dones amb els seus botxins, tamb¨¦ ha tret moltes dones de l¡¯ombra de la por, de la viol¨¨ncia¡±.

S¨®n dones molt joves les que, majorit¨¤riament, s¡¯han fet sentir. I entre aquestes, Guardiola destaca la veu de Juana Dolores (Bijuteria, premi Amadeu Oller), que ¡°no enganya ning¨², ofereix bijuteria, literatura popular, heterodoxa, sofisticada, el romanticisme del nostre segle¡±. Diu d¡¯ella que ¨¦s un exemple d¡¯una particular glossol¨¤lia, ¡°d¡¯escriptura medi¨²mica, que dispara a tort i a dret¡±, una cosa que creu que ¨¦s un cord¨® umbilical en moltes veus joves d¡¯aquest 2020. Com la pres¨¨ncia de la mort, per partida doble: amb moltes refer¨¨ncies a poetes su?cides (Emily Dickinson, Ann Sexton, Alejandra Pizarnik...) o les que van decidir emular les ploramorts de l¡¯antiguitat grecoromana, les praeficae (Dolors Miquel, Ant¨°nia Vicens, Cristina ?lvarez, ?ngels Moreno...).

Un any que ha estat, en qualsevol cas, d¡¯especial memorabilia, apunta, i on tamb¨¦ s'ha deixat sentir ¡°la po¨¨tica de l¡¯¨²ltim esfor? que arriba sol¡±, la dels veterans Vicens, Feliu Formosa o la d¡¯un Joan Margarit que va tenir temps, abans de morir, de deixar la seva antologia personal (Sense el dolor no haur¨ªem estimat): all¨¤ comparteix amb Formosa, creu Guardiola, un ¡°realisme tranquil¡¤litzador¡±, on ja se sap que ¡°la vida perduda no fa mal, / que la lux¨²ria ¨¦s un llum in¨²til / i l¡¯enveja s¡¯oblida¡±, com va deixar escrit el primer.

Un centenar de poemaris donen per a tot: des d¡¯¡°una poesia social reapropiant-se de tradicions disperses que ni tan sols no apareixen en l¡¯espai de la publicitat¡±, com diu l¡¯analista de l¡¯obra de Joan Deusa, a la constataci¨® que la poesia treballa en i amb una cosa que dif¨ªcilment es deixa traduir a un coneixement formulable, ¡°tot all¨° que l¡¯algoritme, de moment, ¨¦s incapa? de detectar i, per tant, de classificar i reproduir¡±. I hi contraposa el projecte Poeta de gu¨¤rdia, on Josep Pedrals, Andreu Gomila i Mart¨ª Sales van anar gestant en ple confinament, com sanitaris espirituals, un poema in¨¨dit dif¨®s per les xarxes socials.

Ha estat un any que ha facilitat el predomini de pantalles, que ofereixen ¡°un paisatge hum¨¤ de gira-sols caiguts¡±, de gent ¡°adormida en l¡¯hidra malaltissa d¡¯una informaci¨® poc donada a la reflexi¨® i al desig¡±, diu Guardiola, amb un timbre po¨¨tic que sembla no haver oblidat. I, a m¨¦s, creu encara, vista la collita del 2020, en el vers: ¡°El poema neteja el m¨®n, el transfigura o parteix, opera a cor obert a la sala d¡¯operacions del sentit i cava una galeria perqu¨¨ traspassin les veus de la comunitat, la dels vius, la dels morts i les de qui sap on paren¡±. Perqu¨¨, com diuen els versos de Gemma Gorga (Viatge al centre), d¡¯entre la vintena que l¡¯assagista selecciona per a l¡¯anuari: ¡°Encara que plogui de nit / l¡¯aigua no es torna negra¡±.