Treure el pa¨ªs de les crisis

Mentre ERC i JxCat iniciaven, prosseguien, aparcaven, reprenien i culminaven les seves esot¨¨riques negociacions per a un pacte d¡¯investidura, els problemes que assolen Catalunya han continuat amuntegant-se a la porta del Govern catal¨¤, en espera de solucions urgents. ?s el cas de l¡¯educaci¨®.

Un dels episodis m¨¦s rellevants que la trepidant negociaci¨® i els seus enlluernadors esclats medi¨¤tics han deixat en un segon pla ¨¦s la publicaci¨® de l¡¯anuari L¡¯estat de l¡¯educaci¨® a Catalunya, dirigit per C¨¦sar Coll i Bernat Albaig¨¦s i publicat per la Fundaci¨® Jaume Bofill. L¡¯informe no pot ser m¨¦s clar: si b¨¦ en els ¨²ltims 15 anys el sistema educatiu ha registrat millores significatives en indicadors clau com les taxes de graduaci¨® o l¡¯abandonament escolar prematur, en l¡¯¨²ltim trienni les millores s¡¯han estancat o fins i tot s¡¯estan revertint, cosa que allunya Catalunya encara m¨¦s dels est¨¤ndards europeus.

Per posar un sol exemple d¡¯aquesta degradaci¨®, prenguem la taxa d¡¯abandonament escolar prematur. El 2019 la taxa es va disparar a Catalunya al 19%, dos punts per sobre de la mitjana espanyola (17,2) i gaireb¨¦ el doble que la mitjana europea (10,3). Ara mateix Catalunya juga a la lliga de Malta, Romania i Bulg¨¤ria. Si fos un estat independent, Catalunya tindria la pitjor taxa de tota la Uni¨® Europea.

Segons els directors de l¡¯anuari, tres s¨®n els ¡°l¨ªmits¡± que expliquen aquest estancament o retroc¨¦s i impedeixen avan?ar en el cam¨ª de la millora: la persist¨¨ncia de les desigualtats educatives, una inversi¨® en educaci¨® encara insuficient i poc equitativa, i l¡¯adher¨¨ncia a uns curr¨ªculums educatius excessivament r¨ªgids, que dificulten la seva adaptaci¨® a les necessitats dels alumnes i la personalitzaci¨® de l¡¯aprenentatge.

Aqu¨ª sorgeix la pregunta: fins a quin punt el nou Govern catal¨¤ ¨¦s conscient d¡¯aquests l¨ªmits i t¨¦ previst superar-los? L¡¯acord firmat al mar? per ERC i la CUP no va obrir massa esperances: en aquest text hi ha una refer¨¨ncia nominal a l¡¯educaci¨® en un apartat dedicat al municipalisme, res m¨¦s. (No ¨¦s cap consol que, fruit d¡¯una redacci¨® descurada, el text repeteixi la paraula dues vegades: ¡°educaci¨®, serveis socials, habitatge, educaci¨®, etc.¡±.)

Els negociadors d¡¯ERC i JxCat, que van tenir una mica m¨¦s de temps, s¨ª que van incloure l¡¯educaci¨® en l¡¯acord de govern per a la investidura de Pere Aragon¨¨s, firmat el 17 de maig. Una vegada superades les primeres p¨¤gines del document, que recorden m¨¦s un tractat de pau que un pacte de govern a l¡¯¨²s, els signants entren en mat¨¨ria. Si deixem de banda obvietats com el compliment dels protocols de la covid als centres educatius o anuncis previsibles com blindar el sistema d¡¯immersi¨®, el document diu coses substancials. S¡¯hi anuncia un increment progressiu del pressupost educatiu ¡°per aproximar-nos al 6% del PIB¡± (un objectiu que ja va fixar la Llei d¡¯Educaci¨® fa ni m¨¦s ni menys que 12 anys), la gratu?tat progressiva de l¡¯ensenyament de 0-3 anys (un altre cl¨¤ssic de les promeses incomplertes) o un nou pla de xoc contra el frac¨¤s escolar (que posa en evid¨¨ncia el frac¨¤s del pla contra el frac¨¤s desenvolupat entre el 2012 i el 2018).

Podr¨ªem dir que la m¨²sica educativa de l¡¯acord sona b¨¦ per¨° que li falta la lletra. Si fos una llei, li faltaria la corresponent mem¨°ria econ¨°mica. Qualsevol persona prove?da d¡¯una calculadora pot fer l¡¯experiment d¡¯anar sumant totes les mesures que suposen un increment de la despesa. L¡¯acord no nom¨¦s proposa apropar la despesa educativa al 6% del PIB (ara ¨¦s en el 3,65%) i situar-lo per sobre de la mitjana europea (4,81%). Tamb¨¦ proposa injectar 5.000 milions d¡¯euros als comptes sanitaris, dedicar a cultura el 2% del pressupost, i destinar a investigaci¨® el 2,12% del PIB i a les universitats el 0,58, entre altres mesures.

El que no s¡¯explica ¨¦s com es pagar¨¤ tot aix¨°. Sabent que un dels signants de l¡¯acord diu en el seu programa que una de les 50 mesures principals per a un govern fort i efica? ¨¦s ¡°moderar la fiscalitat¡±, no ¨¦s exagerat aventurar que en el cam¨ª que ara empr¨¨n el president Aragon¨¨s s¡¯acosten uns bons revolts. La confecci¨® dels pressupostos per al 2022 ser¨¤ un instructiu test d¡¯estr¨¨s per valorar si la idea que va exposar Aragon¨¨s en la investidura (treure el pa¨ªs de les crisis amb una m¨¤ mentre l¡¯altra culmina la independ¨¨ncia) resulta viable o si al contrari la magnitud de les crisis exigeix el concurs de totes dues extremitats.