La grandesa de Barrufet i la petitesa del Bar?a

La vida al Palau ¨¦s diferent de la del Camp Nou. A l¡¯estadi hi coincideixen i conviuen sempre que poden aficionats culers al futbol que poden ser rivals al b¨¤squet, a l¡¯handbol, a l¡¯hoquei patins o al futbol sala quan se citen al Blaugrana. No tots els presidents han sabut estar als dos llocs per m¨¦s que se s¨¤piga que una de les caracter¨ªstiques del FC Barcelona ¨¦s un car¨¤cter poliesportiu que abra?a tamb¨¦ seccions no professionals.

La pol¨ªtica blaugrana ha resultat sovint controvertida per les seves relacions amb els altres clubs de Catalunya. A vegades s¡¯acusa el Bar?a de voler menjar-s¡¯ho tot i no deixar cr¨¦ixer cap rival al pa¨ªs, de la mateixa manera que moltes entitats s¨®n conscients que la seva superviv¨¨ncia pot dependre dels tractes que faci per la via de traspassos o cessions de jugadors amb el Barcelona. La competitivitat blaugrana ha augmentat tant que a dia d¡¯avui fins i tot les lligues espanyoles sovint li semblen poca cosa i s¡¯exigeix guanyar especialment la Champions.

El repte demana un full de ruta inequ¨ªvoc, i s¡¯ent¨¦n que cada directiva tingui el seu en funci¨® d¡¯un perfil ideol¨°gic i professional que ja s¡¯endevina a la campanya electoral, com ha estat en el cas de Joan Laporta. Tots els presidents tenen els seus c¨¤rrecs de confian?a i l¡¯actual ja va donar senyals de l¡¯aposta per Juan Carlos Navarro, Enric Masip, Gaby Cairo i Xavier Bud¨®. Ara se sap que Bud¨® ¨¦s el director d¡¯esports i Xavier O¡¯Callaghan ser¨¤ el m¨¤nager esportiu de l¡¯handbol, l¡¯hoquei i el futbol sala, mentre que Cairo es far¨¤ c¨¤rrec dels esports no professionals i intervindr¨¤ en l¡¯hoquei.

Tantes arribades han suposat la sortida, de moment, d¡¯entrenadors com Xavier Pascual i Andreu Plaza, i de diferents directors esportius o responsables de secci¨®: David Barrufet, Toni Mir¨®, Txus Lahoz o Nacho Rodr¨ªguez. No tots tenen la mateixa v¨¤lua i dif¨ªcilment hi hauria consens sobre el criteri que s¡¯ha aplicat per als canvis, sempre respectable en qualsevol cas; nom¨¦s faltaria que la junta no pogu¨¦s fer d¡¯acord amb el seu programa. El que no hauria de ser negociable, en canvi, ¨¦s que el seu adeu fos respectu¨®s i agra?t, i no de qualsevol manera, com passa sovint al Bar?a.

A les diferents juntes els ha faltat sensibilitat general d¡¯una banda, i de l¡¯altra, grandesa amb aquelles figures que transcendeixen i es mereixen una gratitud particular per ser persones de club, patrimoni de l¡¯entitat per sobre de qualsevol directiva, professionals experimentats i amb una gran influ¨¨ncia als organismes catalans, espanyols i estrangers, actius que capitalitzen al Bar?a. Hi ha casos i casos, alguns opinables ¡ªtinc debilitat per Toni Mir¨®, a l¡¯hoquei¡ª i d¡¯altres d¡¯indiscutibles, com ara el de David Barrufet.

La petjada de Barrufet no l¡¯esborrar¨¤ ning¨² perqu¨¨ ha donat identitat a l¡¯handbol i volada al club per la seva categoria, lideratge i servei al Bar?a, qualitats objectivables en una auditoria esportiva ¡ªno entenc per qu¨¨ nom¨¦s se¡¯n fan d¡¯econ¨°miques. Els mateixos motius que es poden argumentar per justificar la seva sortida de la secci¨® serien v¨¤lids per explicar la seva continu?tat a l¡¯entitat. Per¨° quan les coses no s¡¯expliquen es dona peu a mal pensar i creure que les decisions s¨®n fr¨ªvoles, provocades per revenges personals, i no per criteris professionals ¡ªo com si es tract¨¦s de repartir c¨¤rrecs.

Les seccions no nom¨¦s haurien d¡¯interessar quan hi ha eleccions i a final de temporada per comptar i descomptar t¨ªtols. Acostumades a ser aut¨°nomes i a buscar-se la vida per m¨¦s cal¨¦s que costin al club, demanen un tracte especial quan els protagonistes no s¨®n els jugadors sin¨® els seus referents o fils conductors des de fa 37 anys, com ¨¦s el cas del jugador i director Barrufet. Segur que grups com Sang Cul¨¦ i la Penya Meritxell, aficionats que s¨®n el motor del Palau, sabran com donar-li les gr¨¤cies que avui li neguen des de l¡¯immens i silenci¨®s Camp Nou.