El despatx del president

Finalment s'ha produ?t l'elecci¨® de Pere Aragon¨¨s com a president de la Generalitat. Arribar a la investidura de la setmana passada ha estat llarg, tortu¨®s, incomprensible per a bona part dels mortals i ha tingut un final ag¨°nic, assumible ¨²nicament en funci¨® del clima de malestar general que prometia tempestats en cas que hi hagu¨¦s repetici¨® electoral, i de la necessitat de posar fi a la interinitat institucional que viu Catalunya des de ja fa massa temps.

No obstant aix¨°, es tracta nom¨¦s d'un primer pas, i s'haur¨¤ de veure si arribar¨¤ a bon port, entre altres coses perqu¨¨ la f¨®rmula de govern de coalici¨® independentista amb suport de la CUP per la qual finalment va optar ERC sembla, sens dubte, una opci¨® desfasada (com demostra el poc entusiasme suscitat fins i tot entre els seus protagonistes) i per aix¨° potencialment conflictiva.

No tant ni nom¨¦s pel paper de la CUP. La desaparici¨® ¨Cper art de m¨¤gia¨C d'una part significativa dels compromisos acordats en el seu moment amb ERC del pacte que il¡¤lumina el govern de coalici¨® amb Junts no ha donat lloc ¨Calmenys de moment¨C a cap amena?a de destinar ning¨² a la paperera de la hist¨°ria. Aix¨° t¨¦ a veure, sens dubte, amb la prioritzaci¨® del tema nacional que ja ve de lluny, per¨° tamb¨¦ de la constataci¨® pragm¨¤tica de dues circumst¨¤ncies m¨¦s concretes: tots els actors poden pagar cara la inestabilitat, i per a la CUP mantenir un marc independentista ¨¦s fonamental, en la mesura que li permet jugar un paper que amb altres combinat¨°ries seria impossible.

En realitat, el gruix de les inc¨°gnites deriva de qu¨¨ far¨¤ Junts. En el seu conjunt, o en les seves parts. Les dades disponibles en aquest moment s¨®n dif¨ªcils d'interpretar: ¨¦s cert que finalment Jordi S¨¤nchez ha pogut tancar el pacte i ¨¦s cert tamb¨¦ que la negociaci¨® ha llan?at per als hereus de Converg¨¨ncia una situaci¨® privilegiada. Controlaran carteres clau, a les quals correspon el 60% del conjunt del pressupost, amb les joies de la corona de la Conselleria de Salut ¨Cen ple desplegament de la campanya de vacunaci¨®¨C, i d'Economia, que decidir¨¤ ¨Cm¨¦s enll¨¤ d'una comissi¨® interdepartamental¨C la destinaci¨® dels fons europeus. No obstant aix¨°, i mentre que pels oficis del sempitern David Mad¨ª ¨Cpotser l'home de poder m¨¦s important del m¨®n postpujolista, sigui o no directament al Govern¨C s'ha indicat Joan Gir¨® ¨Cexexecutiu de CaixaBank i home de l'establishment m¨¦s dur¨C com a conseller d'Economia, el cercle dels m¨¦s propers a Puigdemont (Artadi i Rius, nom¨¦s per dir dos noms) ha preferit quedar-se fora. El mateix expresident des de B¨¨lgica, mentre felicitava de passada Aragon¨¨s, expressava tots els seus malestars pel que fa a les relacions amb els republicans.

L'opacitat del m¨®n de Junts fa extremadament complicat saber si aquesta diverg¨¨ncia de posicions entre ¡°governatius¡± i ¡°irredempts¡± respon a un conflicte intern o simplement a una divisi¨® del treball. Sigui com sigui, Aragon¨¨s es trobar¨¤ sota un doble foc creuat procedent dels postconvergents, tant si van coordinats entre si com si no. Dins de l'Executiu hi haur¨¤ pressi¨® per acumular el m¨¤xim de poder real en mans de Junts: l'elecci¨® d'un perfil com el de Gir¨® ¨¦s epifenomen que el ¡°sector negocis¡± convergent ¨Cencara que sigui sota noves formes¨C ha tornat amb ganes, si ¨¦s que mai ha arribat a marxar. D'altra banda, els que volunt¨¤riament s'han situat fora del Govern (per¨° s'han assegurat caps de pont a la presid¨¨ncia i la Mesa del Parlament) tindran les mans m¨¦s que lliures per continuar torturant Aragon¨¨s amb tota l'artilleria ret¨°rica de la tra?ci¨® nacional.

Vol dir aix¨° que la presid¨¨ncia del republic¨¤ neix ja perjudicada de manera inevitable? La clau de la seva perdurabilitat sembla que dependr¨¤, com a m¨ªnim, de dos factors, entrella?ats.

En primer lloc, de la capacitat que tingui de llegir correctament les demandes de la societat catalana: la recuperaci¨® econ¨°mica i l'ocupaci¨® s¨®n al capdamunt de les preocupacions ciutadanes. Toca gestionar, no gesticular.

I en segon lloc, de la capacitat d'acordar: entre les forces pol¨ªtiques catalanes ¨Ci aix¨° implica donar centralitat al Parlament, i trencar els blocs en l'aprovaci¨® de les normes m¨¦s importants¨C; entre les forces socials, afavorint acords entre sindicats i patronal; i tamb¨¦ entre institucions, enfortint les relacions amb el Govern central i tamb¨¦ amb altres autonomies.

Per dur a terme aquestes dues tasques ¨Ci malgrat la f¨®rmula del seu Govern¨C Aragon¨¨s haur¨¤ d'emancipar-se del marc que ha regit la pol¨ªtica catalana en els ¨²ltims deu anys, exercint un lideratge constru?t en la superaci¨® de les divisions que ha portat el proc¨¦s.

Es tractar¨¤ no nom¨¦s d'ocupar el despatx del president, sin¨® de demostrar que aqu¨ª hi cap tota la ciutadania.