La primera gran nit de Gerard Moreno

Nosaltres li d¨¨iem, li continuem dient, Geri. Fa uns anys, el futbolista del Vila-real CF Gerard Moreno era un m¨¦s. Un company, un amic. Un esquerr¨¤ amb un turmell fora de s¨¨rie que sempre trobava la manera de sortir air¨®s del regateig i endur-se la pilota, o col¡¤locar-la a la xarxa si li queia prop de la porteria. Un paio somrient que sempre tenia una imitaci¨® o una broma a m¨¤, i que nom¨¦s es posava seri¨®s quan trepitjava el camp. Tamb¨¦ un competidor nat a qui poques vegades es va veure perdre un partit del que fos, rival temible en el tennis de taula, capa? de qualsevol estratagema per liquidar-te fins i tot al parx¨ªs. Un noi senzill, treballador, humil que abans d'afrontar la seva primera final en el futbol professional, aquesta nit contra el Manchester United per la conquesta de l'Europa League, apareix a l'altra banda del tel¨¨fon per rememorar la vegada en qu¨¨ es va estrenar aixecant un t¨ªtol davant de les c¨¤meres de televisi¨®. Quan nom¨¦s tenia 12 anys i compartia vestidor, entre d'altres, amb qui escriu aquestes l¨ªnies.

Aquest alev¨ª del RCD Espanyol de Barcelona, del qual vam formar part, va ser el primer representant perico a guanyar la Lliga Promises Santander, l'¨²nica competici¨® que enfronta els planters de tots els clubs de la Lliga Santander. Tamb¨¦ el primer equip que va repetir vict¨°ria en la seva edici¨® internacional, que acostuma a celebrar-se pocs mesos despr¨¦s. El 2004 van desfilar davant de les c¨¤meres de Movistar + noms del nivell de Portu (Reial Societat), Pablo Sarabia (PSG), Dani Carvajal (Reial Madrid), Borja Bast¨®n (CD Legan¨¦s) i el d'un Moreno que als 29 anys ha obtingut el trofeu Telmo Zarra per segon any consecutiu, distinci¨® a l'ariet espanyol amb m¨¦s gols en la m¨¤xima categoria.

¡°Ho recordo amb molt d'afecte. No hav¨ªem viatjat mai amb avi¨® ni coincidit amb tots els clubs capdavanters alhora. Impressionava. Abans de la final, [l'expresident del Govern] Zapatero ens va fer una xerrada. Feia la sensaci¨® de futbol gran¡±, explica el davanter sobre un triomf amb un regust, com el del primer pet¨®, que no s'oblida. ¡°A mi em va marcar molt¨ªssim, crec que com a tots¡±.

Com si fossin uns campaments, en sortir triomfants despr¨¦s del 3-0 contra el Reial M¨²rcia a Brunete, la localitat madrilenya on se solia disputar un torneig que aquest any acolliran les instal¡¤lacions del Vila-real CF, esperaven els pares a la porta amb les faccions estovades per l'emoci¨®. De retorn a Barcelona, fins i tot algun periodista es va apropar a l'aeroport i al cap d'uns mesos, amb el trofeu en l'edici¨® internacional tamb¨¦ sota el bra?, l'equip va trepitjar la gespa de l'estadi de Montju?c per oferir la corona davant de milers de persones en la pr¨¨via d'un partit del primer equip de l'Espanyol. Tot un somni per a un grup de nanos que, aix¨° s¨ª, tamb¨¦ va gaudir de l'estiu a Disneyland Paris.

En aquells dies el set groguet ni tan sols s'imaginava l'¨¨xit que viu ara: des d'entrevistes en programes de gran audi¨¨ncia, com La Resistencia, al debut amb la selecci¨® absoluta. ¡°En aquella ¨¨poca no pensava si hi arribaria o no. Crec que vaig comen?ar a pensar a ser professional m¨¦s tard, quan vaig fitxar de juvenil pel Vila-real. Per¨° llavors jugava per divertir-me. ?rem uns nens¡±.

Nens que feien coses de nens, com inventar can?ons per a cada membre del planter per cantar-les una vegada i una altra a l'autob¨²s o quedar-se fins a altes hores de la matinada jugant als videojocs. Per¨° tamb¨¦ nens que feien d'adults, en sentir la pressi¨® de guanyar cada cap de setmana o esperar un taxi a la porta de l'escola gaireb¨¦ cada tarda per anar a entrenar-se i tornar a casa ben entrada la nit, amb el temps just per sopar, triar entre fer deures o xatejar al Messenger i anar al llit. Fins i tot de vegades respondre a les preguntes d'un periodista en televisi¨®, una faceta en la qual el Geri ja es veia que en sabia.

¨CRecordes quan vas deixar de pedra Sergio S¨¢nchez [periodista a peu de camp a Movistar+] dient-li que vol¨ªem anar al Carib amb el viatge que ens van prometre per guanyar l'internacional?

¨C[Riu.] S¨ª, s¨ª, ¨¦s clar. Fa poc em van enviar el v¨ªdeo uns amics i vam estar rient una bona estona.

Per a alg¨² a qui de petit equiparaven a un Ra¨²l Tamudo, que ell va poder abra?ar mentre era aplegapilotes (i amb el qual coincidiria anys m¨¦s tard a la primera plantilla perica), les coses no han canviat tant des de llavors. Moreno segueix amb la mateixa noia que va con¨¨ixer en l'adolesc¨¨ncia, ara ja estan casats i tenen dues nenes, i el Chescu, el seu pare, que va arribar a jugar a la Tercera Divisi¨® amb el filial del FC Barcelona, continua sent el seu principal confident, el primer amb qui parla quan surt de la dutxa. Encara que no sigui ja des del seient de copilot d'un cotxe que agafava la carretera de tornada a Santa Perp¨¨tua, a uns 20 quil¨°metres de Barcelona, sin¨® moltes vegades per tel¨¨fon.

L'¨²nica cosa que definitivament s¨ª que ha deixat enrere s¨®n aquests nervis que de vegades l'enva?en en la pr¨¨via dels partits, malgrat la major responsabilitat i exig¨¨ncia que implica estar entre els millors. ¡°Hi havia vegades que ni tan sols volia que em parlessin quan anava cam¨ª del camp. Ara, per sort, aix¨° ja ha canviat¡±, explica.

L'estrella en la qual se centraran les mirades dels joves que aquest any participin a la Lliga Promises Santander continua tenint molt present aquest temps passat en el qual, explica, va ser ¡°molt feli?¡±. Una ¨¨poca m¨¦s n¨ªtida des que fa uns mesos es va crear un grup de WhatsApp que reuneix tots els antics companys. Tant els que com Enric Saborit, Jordi Amat o ?lex Gallar estan o van passar per clubs de la Lliga Santander i la Lliga SmartBank, com altres que ara s¨®n professors, gerents o periodistes. Despr¨¦s que el futbol obr¨ªs un abisme entre la vida dels uns i els altres, hi ha a l'agenda la promesa que un dinar ens torni a aplegar al voltant d'una taula quan la pand¨¨mia amaini. Per no oblidar aquesta primera gran nit i per recuperar una amistat que va sorgir amb la pilota entre els peus.