Hist¨°ria de la m¨¤ esquerra (independentista)

A l¡¯aplec del Pi de les Tres Branques [s¨ªmbol dels territoris dels Pa?sos Catalans] hi vaig pujar amb un jeep i armat. Sabia que acabaria a garrotades. A les sis del mat¨ª, membres del PSAN amb porres ens van atacar. Jo anava armat amb pipes de tir ol¨ªmpic que m¡¯havia deixat un exmembre de Terra Lliure, escopetes i pals¡±. Frederic Bentanachs, militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), reviu a Mem¨°ries d¡¯un rebel (2003) l¡¯enfrontament entre les dues faccions de l¡¯MDT el 17 de juliol de 1988 en la diada nacionalista al pla de Campllong, al Bergued¨¤. L¡¯episodi s¡¯esmenta nom¨¦s de passada a Hist¨°ria de l¡¯esquerra independentista, per¨° resulta esclaridor de les divisions viscudes durant mig segle en el si d¡¯aquest espai pol¨ªtic.

L¡¯obra, que acaba d¡¯editar Tigre de Paper, tra?a en 900 p¨¤gines l¡¯evoluci¨® del sector de l¡¯independentisme en qu¨¨ s¡¯enquadra la Coordinadora d¡¯Unitat Popular (CUP). A l¡¯ep¨ªleg, l¡¯exdiputada cupaire Anna Gabriel assegura que l¡¯objectiu ¨¦s ¡°historiografiar-nos¡± perqu¨¨ ¡°l¡¯acad¨¨mia mai ha tingut inter¨¨s en nosaltres¡±. ?s per aix¨° que, coordinat pel professor d¡¯Hist¨°ria de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Oberta de Catalunya Carles Vi?as, el volum aplega assaigs d¡¯una vintena d¡¯historiadors, polit¨°legs i periodistes propers al moviment i vol ser un punt de partida per a futures investigacions i una b¨ªblia per entendre qui ¨¦s, d¡¯on ve i qu¨¨ vol aquesta esquerra independentista. Q¨¹estions que molts dels seus votants ignoren.

F¨¤brica de s¨ªmbols

L¡¯independentisme, la idea d¡¯una Catalunya al marge d¡¯Espanya i sense intenci¨® de vincular-s¡¯hi de manera federal o confederal, va afermar-se a red¨®s de les m¨²ltiples revoltes mundials del 1968 i del discurs antiimperialista de les lluites de descolonitzaci¨® d¡¯Alg¨¨ria i el Vietnam o la revoluci¨® cubana. En la fundaci¨® del Partit Socialista d¡¯Alliberament Nacional dels Pa?sos Catalans el 1969 (PSAN), hi havia militants del Front Nacional de Catalunya, la formaci¨® que havia mantingut la flama separatista durant el franquisme, per¨° el nou partit tenia un component m¨¦s barcelon¨ª (m¨¦s urb¨¤), jove, marxista ¡ªimpensable en els vells separatistes anticomunistes¡ª i amb ¨¤nim de transcendir el marc catal¨¤ per englobar el Pa¨ªs Valenci¨¤, les Illes i la Catalunya del Nord.

¡°Independ¨¨ncia, Socialisme i Pa?sos Catalans¡±. Cinquanta anys despr¨¦s de l¡¯aparici¨® de l¡¯espai pol¨ªtic que defineix aquest lema del PSAN, l¡¯autoanomenada esquerra independentista no ha aconseguit cap dels seus objectius. Era marginal ahir i redu?t avui, per¨° mant¨¦ una alta capacitat per generar simbologia. D¡¯ell sorgeix la bandera estelada que en comptes del triangle blau i l¡¯estel blanc t¨¦ el triangle blanc (i a partir de 1976, groc) i l¡¯estel roig per simbolitzar el component socialista.

¡°Fora les forces d¡¯ocupaci¨®¡±, ¡°ni Fran?a, ni Espanya, Pa?sos Catalans¡± i ¡°Visca la terra, mori el mal govern¡± s¨®n algunes expressions que han popularitzat, com tamb¨¦ van assimilar el Fossar de les Moreres a l¡¯independentisme un cop acabada la dictadura. Tamb¨¦ es va introduir, entre les demandes de l¡¯Assemblea de Catalunya, nascuda el 1971, ¡°l¡¯exercici del dret d¡¯autodeterminaci¨®¡±.

El PSAN pretenia inserir-se en la lluita obrera i social i es veia com l¡¯actor d¡¯un moviment popular, per¨° va constatar, diu el polit¨°leg de la Universitat Ramon Llull Roger Buch, la seva poca penetraci¨® en aquests ¨¤mbits. Era un partit marxista sense masses, que es nodria d¡¯incorporacions del m¨®n de la universitat i l¡¯ensenyament i tamb¨¦ d¡¯escriptors que orbitaven al seu voltant a mitjans dels setanta, com ara Jaume Fuster, Xavier Bru de Sala, Maria Merc¨¨ Mar?al, Maria Ant¨°nia Oliver, Isabel Clara-Sim¨® i Quim Monz¨®.

Tant el patr¨® com el discurs es mantindr¨¤ fins avui ¡ª¡°som base pura¡±, diu Gabriel¡ª, per b¨¦ que la limitada atracci¨® popular es comprova per la mitjana de rendes dels seus votants i l¡¯escassa repercussi¨® en el m¨®n sindical, tal com tamb¨¦ descriu l¡¯historiador Marc Santasusana.

Pocs i mal avinguts

Entre 1969 i 1980, el PSAN no va superar els 500 afiliats i simpatitzants de manera estable. En canvi, van passar-hi unes tres mil persones. Buch el defineix com ¡°un partit de pas¡± o un ¡°partit escola¡± ¡ªcom podrien ser Bandera Roja o el Front Obrer de Catalunya, al marge del PSUC¡ª on els joves es formen pol¨ªticament i despr¨¦s marxen, sovint per mitj¨¤ d¡¯escissions. Alguns ho van fer a ERC (Jordi Carbonell, Josep Huguet, Francesc Codina, Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira, Josep Bargall¨®); d¡¯altres a ICV (Josep Ribas, Joan Armet, Josep Maria L¨®pez Llav¨ª, Joan Altarriba) i alguns al PSPV (Vicent Soler). Altres, com Josep Guia, hi han rom¨¤s, i tamb¨¦ hi van col¡¤laborar noms com el fil¨°sof i sacerdot Llu¨ªs Maria Xirinacs.

Aquest relleu constant en la milit¨¤ncia ¨¦s fruit, en gran mesura, de les disputes ideol¨°giques. L¡¯Onze de Setembre de 1988, al Fossar de les Moreres militants dels dos sectors de l¡¯MDT van estovar-se i mitja dotzena van acabar a l¡¯hospital. La baralla es va con¨¨ixer com ¡°el fossar de les h¨°sties¡±. De rerefons hi havia la divisi¨® que ha marcat l¡¯esquerra independentista durant quatre d¨¨cades: la prioritzaci¨® del component marxista/socialista de l¡¯independentisme, defensat per PSAN-provisional, Independentistes dels Pa?sos Catalans (IPC) i Moviment de Defensa de la Terra-IPC, enfront de la prioritzaci¨® de l¡¯alliberament nacional per tenir les eines per a l¡¯alliberament social i que s¡¯obre a aliances interclassistes (PSAN, MDT). El representant amb m¨¦s pes espec¨ªfic dels primers en el conglomerat organitzatiu que avui forma la Candidatura d¡¯Unitat Popular (CUP) ¨¦s Endavant-OSAN, i dels segons, Poble Lliure.

Un altre debat recurrent ¨¦s la participaci¨® en el joc electoral. Com que el plantejament ideol¨°gic rebutja la Constituci¨® i nega, segons la historiadora del PSAN Eva Serra, ¡°la capacitat de regeneraci¨®¡± d¡¯Espanya, la qual veu antag¨°nica del concepte de democr¨¤cia, a partir de 1977 l¡¯esquerra independentista va quedar condemnada a la marginalitat. Aix¨° va fer que, una vegada legalitzat el partit, a les primeres eleccions, encara que el PSAN es present¨¦s en alguns comicis, els resultats fossin molt pobres. D¡¯altra banda, mentre el PSAN-provisional negava l¡¯Estatut de 1979 i apostava per l¡¯extraparlamentarisme, el PSAN preferia un ¡°S¨ª cr¨ªtic¡±.

La legitimitat de la via armada

El 9 de maig de 1977, un escamot de l¡¯Ex¨¨rcit Popular Catal¨¤, fundat el 1969, segons descriu el seu exmembre ?lvar Valls a Al cap dels anys. Milit¨¤ncia, pres¨® i exili, 1970-1998 (2014), va col¡¤locar ¡°un petit estoig met¨¤l¡¤lic d¡¯uns deu cent¨ªmetres de llarg per uns quatre d¡¯ample i dos de gruix, que contenia la meitat de la c¨¤rrega d¡¯un cartutx de goma-2¡±, al pit de Jos¨¦ Mar¨ªa Bult¨® al seu domicili. Per desactivar-l¡¯hi havia d¡¯abonar 500 milions de pessetes abans de 25 dies. L¡¯industrial va esclatar en provar de deslliurar-se¡¯n. El 25 de gener de 1978 es va procedir de la mateixa manera amb Joaquin Viola, demanant-li 25 milions. Quan l¡¯exalcalde franquista se¡¯n va voler alliberar el dispositiu el va matar a ell i l¡¯esposa.

EPOCA no va ser l¡¯¨²nic grup armat de l¡¯esquerra independentista. Tamb¨¦ van actuar el Front d¡¯Alliberament de Catalunya (FAC, 1969-1977) i la Resist¨¨ncia d¡¯Alliberament Nacional (RNAC, 1979-1980). Quan despr¨¦s dels assassinats de Bult¨® i Viola la policia va detenir diversos dels seus militants, EPOCA va traspassar armes, explosius i alguns activistes a una nova organitzaci¨®, Terra Lliure, en comen?ar la d¨¨cada dels vuitanta. El que les diferenciava era que mentre la primera no pretenia ser coneguda, la segona volia fer-se notar.

L¡¯espai era marginal ahir?i ¨¦s redu?t avui, per¨° mant¨¦ una?alta capacitat?per generar simbologia

Vi?as assenyala que, m¨¦s que l¡¯IRA irland¨¨s, el seu gran referent era ETA, a qui va donar suport log¨ªstic en alguns atemptats a Catalunya, per¨° com la resta d¡¯organitzacions armades independentistes catalanes, ¡°no va assolir un suport significatiu dins la societat¡± i, com els avalots o els actes de guerrilla urbana, era ¡°gaireb¨¦ una pr¨¤ctica autoreferencial¡±. Terra Lliure no va passar mai d¡¯una vintena de persones actives i d¡¯un total d¡¯una seixantena d¡¯activistes durant els seus 15 anys aproximats d¡¯hist¨°ria, alguns dels quals mai van ser detinguts, ni descoberts.

Segons constata el professor associat a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i a la Universitat de Girona Ricard Vilaregut a Terra Lliure. La temptaci¨® armada a Catalunya (2004), l¡¯organitzaci¨® va fer ¡°prop de 150 atemptats, amb una senyora morta i desenes de ferits i quatre dels seus activistes van morir¡±: un metrallat per la policia enmig d¡¯un robatori i els altres manipulant explosius que, en conjunt, l¡¯esquerra independentista considera ¡°caiguts en combat¡± per Catalunya. L¡¯assumpci¨® estesa avui ¨¦s que Terra Lliure era un grup terrorista, per¨° Vilaregut la defineix com ¡°un grup armat que practicava la propaganda armada¡±, perqu¨¨, segons la mateixa organitzaci¨®, l¡¯objectiu no era obtenir una vict¨°ria militar sobre Espanya, com en el cas d¡¯ETA, sin¨® ¡°servir de motor i est¨ªmul a tot el proc¨¦s pol¨ªtic revolucionari¡±. Si la pretensi¨® d¡¯alguns dels seus membres era fer un salt violent qualitatiu, no ho van aconseguir.

Terra Lliure va comptar amb un bra? pol¨ªtic, el Moviment de Defensa de la Terra, que, moment¨¤niament, va unir les diverses branques del PSAN el 1984, com explica el periodista Francesc Viadel. Encara que avui nom¨¦s alguns sectors de l¡¯esquerra independentista defensin la legitimitat de la via armada per acompanyar els seus prop¨°sits pol¨ªtics, a finals dels anys vuitanta l¡¯assumpci¨® era ¨¤mpliament estesa. Sovint, les campanyes contra la ¡°repressi¨®¡± i de suport als empresonats amb lemes com ¡°Llibertat patriotes catalans¡± han contribu?t a galvanitzar el conjunt d¡¯organitzacions enfrontades.

Garz¨®n, l¡¯amic d¡¯ERC

¡°Ostres, aquests s¨®n dels nostres¡±. L¡¯actual president de la Generalitat va viure com una revelaci¨® del seu independentisme als deu anys, el 29 de juny de 1992, el moment d¡¯assabentar-se de l¡¯inici de l¡¯Operaci¨® Garz¨®n, segons admet a Pere Aragon¨¨s, l¡¯independentisme pragm¨¤tic (2020). La majoria de detinguts i el seu entorn, per¨°, no eren afins al partit en qu¨¨ ell militaria. Al contrari, com detalla la periodista S¨°nia Bagudanch, l¡¯esquerra independentista ho va viure com una estocada al seu espai, de la qual es va aprofitar ERC en un proc¨¦s d¡¯apropiaci¨® que havia comen?at tres anys abans.

En el Congr¨¦s Nacional de Lleida, el novembre de 1989, Esquerra Republicana va declarar-se obertament independentista i el pacifista ?ngel Colom, recolzat per Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira, va desbancar Joan Hortal¨¤. La seva ¡°crida nacional¡± a aglutinar l¡¯independentisme sota les sigles hist¨°riques del republicanisme i a la participaci¨® parlament¨¤ria, fins aleshores autonomista o separatista, inclo?a tamb¨¦ la dissoluci¨® de Terra Lliure. Entenien que la via armada era perjudicial per a l¡¯independentisme i una equivocaci¨® ¡ªamb un ampli rebuig social sobretot despr¨¦s de l¡¯atemptat d¡¯Hipercor d¡¯ETA el 1987.

¡°Aqu¨ª ni treves ni intermit¨¨ncies possibles; o desapareix o s¡¯acaba del tot, o no entra ning¨²¡±. El juliol de 1991, Colom era taxatiu. La seva intermediaci¨® amb el govern espanyol amb l¡¯ajut de Pere Bascompte, activista del grup armat, no es va pair en amplis sectors del PSAN, MDT i branques dissidents; i encara menys que als membres de l¡¯or-ganitzaci¨® s¡¯apliqu¨¦s una reinserci¨® individual a canvi d¡¯informaci¨® i delacions.

Iniciada la fi de Terra Lliure, l¡¯operaci¨® del jutge Baltasar Garz¨®n tenia per objecte assegurar que el que en restava no atemptaria contra els Jocs Ol¨ªmpics i aprofitar-ho per debilitar el moviment. Durant l¡¯estiu, van ser detinguts una cinquantena d¡¯independentistes, una vintena dels quals van ser condemnats per pertinen?a a banda armada (molts van denunciar tortures) i es va entrar a la redacci¨® d¡¯El Temps i El Punt sense ordre judicial, com recull el periodista i actual cap d¡¯informatius de Televisi¨® de Catalunya, David Bassa, a L¡¯operaci¨® Garz¨®n: un balan? de Barcelona 92 (1994).

La fuga de militants i simpatitzants de l¡¯MDT i l¡¯entorn ¡ªcom Jaume Renyer, Xavier Vendrell i el mateix Bascompte¡ª cap a la renovada ERC, el cop que va suposar l¡¯operatiu policial i la fi de Terra Lliure s¨®n percebuts encara avui com una ¡°opa hostil¡± d¡¯Esquerra Republicana a l¡¯espai ideol¨°gic de les m¨²ltiples sigles filles del PSAN, com explica l¡¯historiador i diputat al Congr¨¦s per la CUP Albert Botran. N¡¯¨¦s una mostra clara el cartell de l¡¯Onze de Setembre de 1995 amb la cara de Colom lluint un tricorni i el lema ¡°Al Fossar [de les Moreres] no hi parla cap tra?dor¡±. A partir de mitjans dels noranta el possibilisme parlamentari, una orientaci¨® vers la socialdemocr¨¤cia i unes sigles conegudes van donar a ERC una projecci¨® que l¡¯esquerra independentista no havia tingut i que la va situar, enmig de m¨¦s discussions, en la marginalitat.

El rescat va venir de fora

Encara que l¡¯esquerra independentista havia impulsat candidatures a les eleccions municipals en la d¨¨cada dels vuitanta i noranta, va ser a partir del Proc¨¦s de Vinar¨°s (2000-2002), l¡¯en¨¨sim intent d¡¯unir les fam¨ªlies de l¡¯espai, que les anomenades Candidatures d¡¯Unitat Popular (CUP) van proliferar. El nom ¨¦s una translaci¨® al catal¨¤ d¡¯Herri Batasuna i una refer¨¨ncia a l¡¯etiqueta de la coalici¨® d¡¯esquerres que va dur Salvador Allende a la presid¨¨ncia xilena. El conglomerat d¡¯organitzacions que agrupen aquestes candidatures es basa en el rebuig dels partits com a models per estructurar-se i aposten per l¡¯assemblearisme deliberatiu per evitar que els personalismes s¡¯imposin al col¡¤lectiu.

Participar en el sistema autonomista de manera matisada, sense fer-ho en uns comicis catalans o espanyols, era m¨¦s assequible i permetia combinar la reivindicaci¨® independentista amb el discurs de lluita al carrer a partir dels casals i ateneus locals, com detallen els exmembres de la gestora de casals i ateneus de l¡¯esquerra independentista Oliva Serra i Xavi Pellicer. En aquest proc¨¦s hi va ajudar l¡¯assumpci¨® que ¡°no podem esperar la independ¨¨ncia per comen?ar a construir el pa¨ªs que volem¡±. Un pragmatisme impensable vint o trenta anys enrere i amb una evoluci¨® des de candidatures municipalistes convertides en ¡°icones simb¨°liques¡±, com les d¡¯Arb¨²cies, Sant Pere de Ribes i Ripollet, fins a l¡¯actualitat, com expliquen l¡¯escriptor Juli¨¤ de J¨°dar i l¡¯historiador i pol¨ªtic David Fern¨¤ndez a Cop de CUP (2012).

A sortir de la marginalitat va ajudar-hi la gestaci¨® dels moviments altermundialistes, antiglobalitzaci¨® i euroesc¨¨ptics, que des de fora van contribuir a reconduir el discurs marxista inicial d¡¯aquest espai, com sostenen el polit¨°leg Joan Teran i l¡¯activista del moviment del dret a l¡¯habitatge Laura Vega, per parlar m¨¦s d¡¯anticapitalisme independentista amb lemes com ¡°capitalisme ¨¦s precarietat¡± o ¡°amb l¡¯euro, a la mis¨¨ria¡±. Sense abandonar mai, per¨°, l¡¯¨²s pol¨ªtic i conscient del conflicte per assolir els seus prop¨°sits, perqu¨¨ ¨¦s inherent a la seva cultura pol¨ªtica. Una mostra evident s¨®n les actuacions de la branca juvenil de l¡¯espai, Arran, sorgida el 2012 de la fusi¨® de Maulets i la Coordinadora d¡¯Assemblees de Joves de l¡¯Esquerra Independentista (CAJEI), fins aleshores oposades.

En la ressaca de la crisi econ¨°mica mundial, l¡¯inici del proc¨¦s sobiranista va situar la idea d¡¯independ¨¨ncia al mig de l¡¯escaquer i va posar al centre les idees que fins aleshores l¡¯autonomisme de la majoria catalanista havia situat en la marginalitat, a m¨¦s d¡¯altres com el feminisme, la igualtat de g¨¨nere o l¡¯ecologisme, que l¡¯esquerra independentista havia preconitzat sempre. Aix¨° ha perm¨¨s que, mig segle despr¨¦s de l¡¯inici de la conformaci¨® d¡¯aquest espai ideol¨°gic, avui sigui la m¨¤ que bressoli el govern de la Generalitat amb nou diputats, que representen 190.000 vots, nom¨¦s un 6,68% de l¡¯electorat.