Els Joglars munta el seu ¡®Pol¨°nia¡¯ a l¡¯Apolo amb l¡¯excusa de Rusi?ol

Ha gaudit i ha rigut molt el p¨²blic en l'estrena barcelonina, dimecres a la nit, per fi, despr¨¦s d'una llarga gira de l'espectacle, de Se?or Ruise?or, l'¨²ltima obra d'Els Joglars, una desaforada s¨¤tira sobre l'independentisme catal¨¤ que agafa com a excusa la figura de Santiago Rusi?ol (1861-1931). Del to de la pe?a, n'hi ha prou amb assenyalar que hi ha una escena en la qual s'atorga la Medalla al catal¨¤ aut¨¨ntic a un energumen en pilota picada (o amb ¡°un segon equipament del Bar?a molt fi¡±) que crida ¡°Apreteu!¡± i una altra en la qual un monjo de Montserrat addueix per marxar que ha d'anar ¡°a tocar el flabiol als nens de l'escolania¡±. El grup, que ha tornat a la ciutat despr¨¦s de sis llargs anys d'abs¨¨ncia a la cartellera, ha rebut calorosos aplaudiments d'una entregada platea del teatre Apolo, amb la majoria dels espectadors dempeus. L'estrena, no obstant aix¨°, sense autoritats ni representants destacats del m¨®n pol¨ªtic i cultural, i condicionada per les mesures anticovid, no ha estat la soir¨¦e d¡¯exception que mereixeria el grup pr¨°dig del teatre catal¨¤. Ha sorpr¨¨s veure un espectador que duia el lla? groc.

Els Joglars, sota la batuta de Ramon Fontser¨¦, que a m¨¦s encarna genialment, com acostuma a fer, el protagonista, encadenen escenes molt esbojarrades sent alhora fidels a la depurada t¨¨cnica i mestratge actoral que ha estat sempre segell del grup. Malgrat la coartada cultural de portar a escena Rusi?ol com a ant¨ªtesi, pel seu car¨¤cter cosmopolita, del nacionalisme independentista m¨¦s radical i excloent, Se?or Ruise?or, escrita pel mateix Fonser¨¦ (i que es representa a l'Apolo en la seva versi¨® en catal¨¤), ¨¦s en ess¨¨ncia i salvant les dist¨¤ncies art¨ªstiques un Pol¨°nia des de l'altra banda, des de l'altra trinxera. Ple de bromes de tra? gruixut ("Odium cultural", "TVres", "Waterloooo" pronunciat com un udol de llop, l'efecte que provoca en els personatges independentistes la paraula Espanya, el tros d'armadura que pren vida pr¨°pia com a ¡°bra? opressor¡±) i caricatures grotesques, i amb escenes escatol¨°giques en la tradici¨® de Boadella, l'espectacle es mostra en realitat for?a ali¨¨ a la subtilesa i poesia del m¨®n de Rusi?ol que vol representar.

La trama de l'obra se centra en un vell extreballador reum¨¤tic de Parcs i Jardins (Fontser¨¦) recol¡¤locat al Museu Rusi?ol, on encarna l'artista per a les visites tur¨ªstiques, i l'ab¨²s que fa de la morfina (Rusi?ol va ser addicte) el porta a desdoblar-se en ell. Davant del m¨®n po¨¨tic, de valors humanistes, lluminosa alegria boh¨¨mia i l'art com a p¨¤tria universal, representat pel jardiner/Rusi?ol, s'al?a la sinistra, mesquina, fan¨¤tica i covarda estult¨ªcia dels altres personatges, el personal del museu, la seva directora, un periodista oficial, una andalusa conversa d'Arran, i la directora del patronat del qual dep¨¨n el centre, en vies de transformar-se en Museu de la identitat catalana.

Ja la primera escena, una veritable lli?¨® de mim amb els actors (Pilar S¨¢enz, Dolors Tuneu, Xevi Vil¨¤, Juan Pablo Mazorra i Rub¨¦n Romer) representant ocells, evidencia el domini corporal del grup. Llavors fa la seva entrada el gran Fontser¨¦ amb un aire d'Emmet Brown, el cient¨ªfic boig de Retorn al futur, que en comptes d'un DeLorean porta una m¨¤quina tallagespa. Se?or Ruise?or recorda molt a Daaal¨ª, l'obra del 1999 de Boadella i Joglars sobre el pintor empordan¨¨s (tamb¨¦ Fontser¨¦): hi ha el mateix recurs a les pantalles digitals en les quals l'artista pinta electr¨°nicament els seus quadres, i el mateix enfrontament entre l'aparent bogeria del geni, acusat de botifler, per descomptat, i la petitesa miserable de tots els que l'envolten.

La representaci¨® avan?a contraposant el jardiner/ Rusi?ol amb els altres i amb bromes in crescendo sobre l'independentisme, en les quals no falten al¡¤lusions a Sixena, els talls de tr¨¤nsit reivindicatius, el 155 i la barretina. Entre les escenes notables, la de l'auca del senyor Rusi?ol amb mascaretes, que ofereix reminisc¨¨ncies d'espectacles seminals de Joglars com Mary d¡¯ous i Alias Serrallonga. I de les m¨¦s animals, la de la frenologia, en la qual els muse¨°legs intenten demostrar que els catalans tenen m¨¦s capacitat cranial que els espanyols (a l'entrada del teatre s'ha donat als espectadors una cinta m¨¨trica de paper per mesurar el seu).

En un moment de la representaci¨® apareix l'expresident Jordi Pujol (Fontser¨¦, que ja el va encarnar inoblidablement a Ub¨² president) intentant confessar-se davant del monjo de Montserrat, que el defuig. ¡°Pare, he pecat amb honestedat, per la fam¨ªlia¡±, justifica Pujol, que deplora no sortir al Museu de la identitat catalana i no tenir un carrer, pla?a o avinguda amb el seu nom, ¡°com Tarradellas¡±, i ¡°ni tan sols un grup de WhatsApp¡±, mentre sembra ¡°llavors de terra promesa, que donen bon rendiment¡±. Malgrat la genialitat actoral de Fontser¨¦, un n¨²mero no gaire diferent als que munten Toni Alb¨¤ i Pol¨°nia amb el Rei em¨¨rit¡­ Al Teatre Apolo, fins al 6 de juny.