¡°I tot aix¨° qui ho pagar¨¤?¡±

Ramon Fontser¨¨, un dels nostres actors m¨¦s grans, l¡¯inoblidable president Excels, Pla, Dal¨ª, S¨¢nchez Mazas o xef il¡¤luminat, per no parlar del mateix caudillo Franco, s¡¯ha convertit en el nou director d¡¯Els Joglars despr¨¦s de l¡¯abdicaci¨® d¡¯Albert Boadella, que passa la torxa despr¨¦s de mig segle al capdavant. En assumir la direcci¨® de l¡¯hist¨°ric col¡¤lectiu, del qual ¨¦s l¡¯actor principal, Fontser¨¨ entra en una nova etapa de la seva carrera, amplificada aix¨ª mateix per la seva tasca com a director d¡¯escena en paral¡¤lel al seu treball a Els Joglars (ha dirigit Quim Masferrer, de Teatre de Guerrilla, a Temps, presentada aquest octubre al festival Temporada Alta). L¡¯actor i director respon a l¡¯entrevista enmig d¡¯un diab¨°lic final de gira amb El Nacional, que el porta a passar la castanyada a Gal¨ªcia en el marc del Festival Internacional de Outono a Carballo (la Corunya). Fontser¨¨ es manifesta ¡°una mica espantat¡± del repte de dirigir Els Joglars substituint Boadella, per¨° al mateix temps ¡°amb il¡¤lusi¨®¡±.

Li assenyalo que el relleu a Els Joglars es podria veure com un mutis de Boadella per separar el grup de la seva pol¨¨mica personalitat en aquest moment d¡¯efervesc¨¨ncia nacionalista a Catalunya, i el que es pot embolicar la troca. ¡°No, ni ho havia pensat, no ¨¦s una operaci¨® de canvi d¡¯imatge, de cap manera, ¨¦s un canvi natural, fa 51 anys que ¨¦s al capdavant d¡¯Els Joglars, i ¨¦s l¨°gic, est¨¤ cansat d¡¯aguantar el pes de la companyia, d¡¯inventar obres, de donar de menjar a les 15 persones d¡¯aquesta petita empresa. Precisament va ser ell qui va impulsar que torn¨¦ssim a Catalunya de gira, en considerar que aqu¨ª tenim un p¨²blic¡±. Home, per¨° amb Boadella dient que intenta trepitjar el territori catal¨¤ tan poc com pugui... ¡°?s evident que en aquest punt... per¨° en realitat, insisteixo, ¨¦s un canvi de cicle¡±.

Fontser¨¨ est¨¤ d¡¯acord, tanmateix, que el recanvi de Boadella pot facilitar les coses a Els Joglars a Catalunya. Dit aix¨°, per descomptat que no sembla disposat a contemporitzar amb res i, com el seu mestre i predecessor, reivindica Pla i carrega contra el nacionalisme. ¡°S¨®c catal¨¤, no catalanista, no estic per separatismes¡±, afirma. ¡°?M¡¯he de barallar amb un extremeny perqu¨¨ s¨®c catal¨¤ i nom¨¦s perqu¨¨ hi ha uns senyors amb uns interessos de quadrilla que em diuen que ho he de fer? No, no. El nacionalisme, com la religi¨®, separa. No m¡¯agrada qui es considera superior. Estic pel sentit com¨². I ara hi ha aquesta ficci¨® fantasiosa de la independ¨¨ncia i que ens diran ol¨¦ a Europa...¡±. Sorprenentment Fontser¨¨ posa veu de Dal¨ª en recordar la humorada de Francesc Pujols que un dia els catalans, en anar pel m¨®n, ho tindrem tot pagat pel sol fet de ser-ho. ¡°I Dal¨ª afegia que inclosos caf¨¨, copa i puro! I jo em pregunto, parafrasejant el mestre Pla i veient el que est¨¤ passant: ¡®I tot aix¨° qui ho pagar¨¤?¡¯, que ¨¦s la clau de la q¨¹esti¨®. En realitat, mentre es parla d¡¯aquestes fantasies, no es parla de corrupci¨® ni de mala gesti¨®, que ¨¦s el que tocaria¡±.

Li pregunto qu¨¨ opina de la deriva de Boadella, des de l¡¯anarquisme fins a Esperanza Aguirre, que ja ¨¦s trajecte. ¡°Deriva? A veure, li van oferir un c¨¤rrec com a t¨¨cnic teatral, com a artista, i all¨¤ ha gaudit d¡¯absoluta llibertat. Aguirre no ¨¦s una senyora que hagi donat un cop d¡¯Estat, sin¨® una presidenta de comunitat votada democr¨¤ticament. Jo no la votaria, per¨° em sembla remarcable el que ha fet amb l¡¯Albert ".

El nou director emfatitza que a Els Joglars sempre hi ha hagut llibertat de pensament. ¡°Aqu¨ª ha cabut tot l¡¯arc parlamentari, tothom ha expressat les seves idees i s¡¯han respectat totes les tend¨¨ncies, pol¨ªtiques, sexuals i gastron¨°miques. Sempre s¡¯ha parlat lliurement de tot, de pol¨ªtica, de teatre, de bolets, fins i tot de futbol. Sempre hi ha hagut una llibertat omn¨ªvora a Els Joglars¡±. Dit aix¨°, apunta: ¡°Som un grup catalano-espanyol, un grup de teatre espanyol fet per catalans¡±.

Passem revista a la seva traject¨°ria. ¡°Vaig arribar a Els Joglars, despr¨¦s d¡¯un c¨¤sting, per fer Teledeum, on interpretava el vell cardenal integrista Albino Luciano. Entrar a la companyia va ser passar a la primera divisi¨® del teatre. I amb un geni com Albert Boadella. Em va xocar molt la capacitat del teatre de convulsionar. En les representacions de Teledeum pat¨ªem amenaces de bomba, atemptats i misses de desgreuge¡±.

Despr¨¦s es van convertir en el malson del pujolisme. ¡°Ho vam viure amb molta naturalitat i totes les conseq¨¹¨¨ncies. Els c¨°mics i el poder sempre han estat de punta. Ve de segles, som la descend¨¨ncia d¡¯Arist¨°fanes i Moli¨¨re. Ens van atacar i marginar i vam respondre a aquest pensament ¨²nic amb l¡¯escarni¡±. Qu¨¨ els ha passat a Catalunya? ¡°Hem estat un grup inc¨°mode per al nacionalisme perqu¨¨ hem fet la s¨¤tira de Pujol, aix¨° ens ha costat no ser mai a TV3 ni al Teatre Nacional, a nosaltres, un grup amb 51 anys, quaranta obres i un director, l¡¯Albert, considerat un cl¨¤ssic i un mestre a escala europea. Aquest ¨¦s un pa¨ªs on tot es destrueix, com deia Josep Pla. Per¨° no hem abaixat el cap i hem respost sempre des de l¡¯escenari¡±.

Pasqual Maragall va ser un desenc¨ªs per a Els Joglars. ¡°Ja hav¨ªem vaticinat que seria el mateix. Els socialistes catalans van decidir ser m¨¦s catalans que els convergents i ballar millor la sardana, aix¨ª que ja no hi ha res que pugui fer front a aquests¡±.

Fontser¨¨ considera que l¡¯escenari ¨¦s ¡°un analg¨¨sic¡±, i actuar, ¡°una ter¨¤pia¡±. Diu que, de tots els que ha fet, el personatge de Pla ¨¦s el seu favorit, i es reconeix en la broma esmolada de l¡¯escriptor, en la seva casolana mordacitat i en el seu ¡°optimista pessimisme¡±.