M¨¤gia lluny dels teatres

La trentena d'espectadors que esperen per veure l'espectacle de m¨¤gia de Gisell i Luko Corleone no ho fan a les portes d'un teatre. S¨®n al pati del palau Pignatelli, recreaci¨® d'un casal g¨°tic del XV i actual seu del Reial Cercle Art¨ªstic. Despr¨¦s de ser rebuts per Ulises, el mestre de cerim¨°nies que sembla arribat d'un cabaret del Berl¨ªn de Weimar, i ser obsequiats amb una copa de cava, entren en una habitaci¨® senyorial. All¨ª Gisell (de Lima, Per¨²) exposar¨¤ amb algunes evocacions l¨ªriques, en una atmosfera molt pensada, la seva elegant m¨¤gia amb cartes, monedes¡­ i Corleone (dels Corleone de l¡¯Hospitalet) practicar¨¤ un mentalisme juganer, amb profecies, endevinacions¡­ Dues execucions de nivell. Una experi¨¨ncia singular. ?s un exemple de la m¨¤gia que fuig del teatre i busca doblar la sorpresa de l'il¡¤lusionisme acomodant el p¨²blic en un espai inhabitual. I omplen en cada sessi¨®.

La seva recerca de locals alternatius va comen?ar el 2014. Al principi, el p¨²blic ignorava on veurien l'espectacle. Se'ls citava en una adre?a i d'all¨ª se'ls condu?a a la sala que podia ser una llibreria, un bar, un pis¡­Per aix¨° l'espectacle encara es diu La clandestina, tot i que ara, des que resideixen al RCA, l'espectador t¨¦ clara la seva destinaci¨®. Gisell, a Per¨², feia m¨¤gia d'escenari. Va ser a Barcelona, explica, que va aprendre la m¨¤gia de prop, i de ben a prop que la practica. A l'espectacle dedica un homenatge al seu mestre barcelon¨ª. ¡°Va ser Gabi Pareras. Em va obrir la seva saviesa. Em posava a prova, al l¨ªmit. Les monedes, per exemple, havien de ser grans. Era el defensor d'una m¨¤gia ficcional que usa el truc, sense donar-li import¨¤ncia, per crear un relat, una experi¨¨ncia m¨¤gica per a l'espectador¡±. El mestre va morir l'agost de l'any passat als 55 anys i Gisell, i altres amics, mantenen el seu record viu a les xarxes amb la plataforma Cosas de Gabi.

Qui omple tamb¨¦ l'aforament del seu local ¨¦s Luis Pardo amb Clan Destino Mental. Et convoca en uns baixos del carrer Constituci¨® de Barcelona sobre els quals s'ha inventat una hist¨°ria que es revela a l'espectacle. ?s la suposada biografia del seu anterior propietari, un antiquari de gustos t¨¨trics, el Jacinto. Encara que, diu, hi ha algunes veritats en aquesta hist¨°ria, li permet a Pardo, durant l'actuaci¨®, jugar amb la novel¡¤la negra de la mateixa manera que juga a convocar esperits, fer prediccions... En fi, tot el que fa, i ho fa molt b¨¦, un mag mentalista. Tamb¨¦ hi ha una mica de cartom¨¤gia. Darrere d'una petita taula de billar, amb les parets adornades amb el que li agradava al Jacinto (calaveres, crucifixos invertits, tapes de ta¨¹ts¡­), Pardo, amb l'auxili de Minerva, desplega un gener¨®s espectacle de m¨¦s de dues hores i mitja. Mai no es presenta com un subjecte amb suposades facultats paranormals, no confon el p¨²blic. ¡°Sempre he volgut trencar amb la imatge del mentalista vamp¨ªric, sinistre. Les coses succeeixen perqu¨¨ potser hi ha jocs psicol¨°gics, per¨° mai he volgut que el p¨²blic m'atribueixi poders. A l'espectacle del mentalista hi hem afegit jocs, com una esp¨¨cie de Cluedo, narracions misterioses¡­.¡±.

Pardo, que es coneix un munt de teatres de Barcelona (alguns de tancats com la sala Muntaner o el Capitol), va tenir la idea fa quatre anys. ¡°Volia la proximitat amb el p¨²blic, reprendre el tracte de tu a tu¡±. Per¨° trobar local, els tr¨¤mits¡­ demana el seu temps. Havia d'estrenar el 14 de mar? del 2020, el primer dia de confinament. Al final va poder fer-ho al juny. Quan permetin l'aforament complet hi cabran una trentena d'espectadors. ¡°?s la primera sala d'Europa dedicada exclusivament al mentalisme¡±. L'¨¨xit l'anima a seguir en cartellera. A la sala tamb¨¦ han actuat altres mentalistes.

Per¨° els mags, a m¨¦s de buscar racons ins¨°lits on fabricar les seves meravelles tamb¨¦ han entrat en l'univers digital. Internet ¨¦s ple de tutorials gratu?ts, b¨¤sicament amb trucs de cartom¨¤gia que no tenen res a veure, per exemple, amb els seminaris en streaming, participatius i de pagament que organitza l'empresa digital de Dani DaOrtiz. No acostumen a ser per a noven?ans. Les televisions, o els teleespectadors, repiquen a YoutTube actuacions de grans mags fetes a Le plus grand cabaret du monde o Penn and Teller... I tamb¨¦ es troben, a Netflix, alguns dels espectacles al carrer que ha protagonitzat el Mago Pop.

Xavi Cabezas (Tecnomago) t¨¦ a internet Violet Rabbit. Es tracta d'un programa gravat, de 20 o 45 minuts de durada en funci¨® del que hagi escollit i pagat l'espectador. Hi ha breus efectes m¨¤gics, la majoria telem¨¤tics que permeten jugar a l'internauta, i es plantegen q¨¹estions, es fan exercicis cinest¨¨sics i es donen algunes dades sobre el funcionament del cervell. Tot breument amb l'objectiu d'elaborar, promet, un ¡°retrat psicol¨°gic¡± de l'espectador que se li presenta al final, redactat.

Jorge Blass ha proposat recentment una altra oferta digital nascuda dels constrenyiments de la pand¨¨mia amb els aforaments limitats dels teatres. L'internauta podia comprar una entrada per assistir en directe, via streaming, a una funci¨® al Marquina de Madrid de l'espectacle Ef¨ªmero Live. L'espectador remot, a l'hora de comprar l'entrada, podia aclarir si desitjava, o no, participar-hi eventualment des de la dist¨¤ncia.

El mag Stigman, ara a la sala Cinc¨®monos amb un bon espectacle familiar, va idear el maig del 2020 la proposta d'un xou virtual, a concertar, per a un m¨ªnim de 10 espectadors que via Zoom gaudeixen en directe de les il¡¤lusions que proposa.

S¨®n uns pocs exemples que la m¨¤gia pot habitar qualsevol rac¨®.