El talent teatral de Caryl Churchill irromp al Lliure amb for?a

La for?a teatral de la dramaturga brit¨¤nica Caryl Churchill (Londres, 1938) arriba al Lliure de Montju?c amb l'estrena, en un admirable muntatge dirigit per Magda Puyo, d'Escape Alone, I nom¨¦s jo vaig escapar-ne, inspirada en la traducci¨® al catal¨¤ de Sadurn¨ª Verg¨¨s. La pe?a, de caires apocal¨ªptics, estrenada el 2016 al Royal Court de Londres, ¨¦s una capsa de sorpreses, algunes d'estranyes i desconcertants, altres de carregades d'un humor corrosiu capa? de deixar fora de combat l'espectador per la seva cruesa i pessimisme demolidor. Quatre grans actrius catalanes ¨CMuntsa Alcany¨ªs, Lurdes Barba, Imma Colomer i Vicky Pe?a¨C, ofereixen un recital de talent teatral en un muntatge sense fissures.

Magda Puyo s'anota un ¨¨xit rotund en la seva tornada a l'escena despr¨¦s de la seva dimissi¨® a l'Institut del Teatre. Amb una posada carregada d'humor, ironia, poesia i simbolisme, l'actriu, professora i directora d'escena catalana mostra la capacitat vision¨¤ria de Churchill en temes com la marginaci¨® de la dona, el desastre ecol¨°gic, la depressi¨® i la irrupci¨® de pand¨¨mies letals. Un gran muntatge, coprodu?t per Temporada Alta i el Lliure.

Posada en escena minimalista en qu¨¨ ni sobra ni falta res. L'escenografia de Pep Duran, de textures impressionistes, crea una atmosfera m¨¤gica, un jard¨ª ve?nal en qu¨¨ la Sally, la Vi, la Lena i la senyora Jarrett conversen sobre situacions quotidianes, no sempre inofensives. L'estrany ¨¦s que semblen alienes a l'horror apocal¨ªptic que relata la senyora Jarrett. Un inquietant espai sonor dissenyat per Clara Peya aguditza la tensi¨® i la il¡¤luminaci¨® de Cube.bz delimita, sense efectismes, les vuit seccions que articulen el relat.

En el ferotge esperit cr¨ªtic de Churchill no hi ha temptatives pamflet¨¤ries. El joc ling¨¹¨ªstic, la ironia i el sarcasme s¨®n les seves armes de den¨²ncia; i en el seu univers teatral transita sense xarxa pel realisme, l'expressionisme i l'absurd. De les moltes maneres possibles d'abordar el text, Puyo encerta en potenciar en el seu muntatge l'humor fi i la ironia ¨¤cida, la tendresa i la r¨¤bia. Tot adquireix un sentit po¨¨tic i una c¨¤rrega simb¨°lica que deixa espais oberts a la imaginaci¨® de l'espectador, enfrontat a un text visionari que, en plena pand¨¨mia, inquieta m¨¦s.

Cal deixar-se sorprendre per l'escriptura de Churchill. No t¨¦ sentit revelar les confessions ¨ªntimes, les pors i ressentiments de la Lena, presonera de la seva depressi¨®, la Vi, una assassina sense remordiments aparents, la Sally, paranoica amb delirant f¨°bia als gats o la desconcertant senyora Jarret, que narra la desintegraci¨® del planeta sense que el seu relat trenqui la bombolla que les protegeix del m¨®n exterior.

N'hi ha prou amb dir que el p¨°quer de grans actrius que les encarnen ¨Crespectivament, Muntsa Alca?iz, Lurdes Barba, Vicky Pe?a i Imma Colomer¨C s¨®n glorioses. El mon¨°leg en el qual Vicky Pe?a mostra la malvolen?a moixina de la Sally, la versi¨® de Volare que les quatre dones canten a cappella, o la joiosa vitalitat amb qu¨¨ ballen el cl¨¤ssic d'ABBA Waterloo s¨®n pura desc¨¤rrega d'adrenalina en un muntatge rod¨®. Hi ha funcions fins al 20 de juny.