La doble derrota de Guardiola

Al Manchester City ning¨² t¨¦ cap dubte despr¨¦s de perdre la final de la Champions amb el Chelsea. ¡°Insistirem en la idea¡±, coincideixen els executius i t¨¨cnics que treballen al voltant de Pep Guardiola, pedra filosofal de l¡¯Etihad Stadium. Hi haur¨¤ canvis a la plantilla, baixes com la del Kun Ag¨¹ero, molt proper al Camp Nou, i possibles fitxatges, pocs de tan desitjats com el de Harry Kane, el davanter centre del Tottenham, i el de Jack Grealish, el centrecampista ofensiu i capit¨¤ de l¡¯Aston Villa. Les altes i baixes depenen sempre de les intencions futbol¨ªstiques de l¡¯entrenador, que ha renovat el contracte fins al 2023. L¡¯evoluci¨® futbol¨ªstica de l¡¯equip est¨¤ en mans de Guardiola i de la seva capacitat per generar expectatives, que giren m¨¦s al voltant de la creativitat que no pas d¡¯un sistema o esquema, protagonista com acostuma a ser el t¨¨cnic, especialment la temporada 2020-2021.

La traject¨°ria del curs ha constatat que el City ¨¦s un equip d¡¯autor: Guardiola va saber corregir i fer evolucionar el joc fins a arribar a la final europea despr¨¦s de guanyar la Premier. El darrer tram del campionat angl¨¨s va ser tan exit¨®s com dif¨ªcil va resultar l¡¯inici; l¡¯estabilitat va arribar despr¨¦s que al novembre el t¨¨cnic decid¨ªs que passaria m¨¦s anys a Manchester (2016-2023) que a la banqueta del Camp Nou (2008-2012). La brillant remuntada feia pensar que el City guanyaria tamb¨¦ la Copa d¡¯Europa. Qu¨¨ va passar doncs a Portugal? Podria ser que l¡¯enginy que t¨¦ Guardiola hagu¨¦s acabat per sorprendre el seu propi equip abans que el Chelsea. Els cr¨ªtics acusen precisament l¡¯entrenador de ser massa intervencionista i critiquen els seus plantejaments ¨Chi ha hagut fins i tot qui n¡¯ha fet befa dient que s¡¯inventa maneres de perdre¨C, com hauria passat ara a Porto.

A Portugal va semblar que Guardiola confonia els seus propis futbolistes i seguidors quan es va saber que a l¡¯alineaci¨® hi havia Sterling i no Rodri o Fernandinho, els dos mitjos centre que s¡¯havien alternat als partits del City. Jugar sense un volant central defensiu i tamb¨¦ sense un davanter centre cl¨¤ssic no era una aposta convencional, per m¨¦s que ja hagu¨¦s guanyat la lliga sense un 9 cl¨¤ssic i golejador, com s¡¯estila a la Premier. Semblava que els jugadors es notaven estranys al camp i que l¡¯equip no acabava de trobar el fil al partit, mentre que el Chelsea se sentia c¨°mode, fort i segur, impenetrable defensivament, imponent en els bloquejos i vertical en atac, com es va poder veure en el gol de Haverts. Quan va entrar Fernandinho, el marcador ja era de 0-1, i no hi ha res pitjor que concedir un gol al Chelsea. El City va arribar tard i no es va poder esmenar, perjudicat a m¨¦s per la lesi¨® de De Bruyne.

Tal vegada no va ser una bona soluci¨® alinear Gundogan com a pivot per generar m¨¦s joc, tenir m¨¦s flu?desa, velocitat i precisi¨®, la millor manera de superar el f¨ªsic del Chelsea de Kant¨¦. El City gaireb¨¦ no va ni poder xutar a la porteria de Mendy, que va iniciar la jugada del gol, acci¨® que reivindica d¡¯altra banda el joc de peus del porter, un dels manaments del llibre d¡¯estil de Guardiola. El t¨¨cnic va perdre el tercer partit seguit en dos mesos contra el conjunt de Tuchel. Quan s¡¯han encadenat dues derrotes sembla raonable que es busqui un remei per evitar la tercera sense perdre l¡¯ess¨¨ncia i essent fidel a l¡¯ideari en el cas de Guardiola. A l¡¯entrenador catal¨¤, de totes maneres, sovint se li retreu que doni massa voltes a les coses, com si necessit¨¦s omplir el cap de la millor inventiva per tenir-ho tot controlat, i al final perd¨¦s naturalitat i fes millor el rival, sobre tot a la Champions.

Ja va passar la temporada passada contra el Li¨® o en les tres rondes que va jugar amb el Bayern de Munic davant del Bar?a, Madrid i Atl¨¦tico. No cal descartar que con¨¨ixer tant els quatre rivals jugu¨¦s en contra de Guardiola. A difer¨¨ncia de la Lliga, el seu torneig per excel¡¤l¨¨ncia i el que defineix el seu m¨¨tode guanyador, les derrotes no tenen esmena a les eliminat¨°ries directes ¨Cha guanyat 31 t¨ªtols en total i ha perdut cinc finals: tres de la Supercopa alemanya, una de Copa contra el Madrid i la de la Champions. Europa penalitza el t¨¨cnic des que va sortir del Bar?a, campi¨® a Roma i Wembley quan regnaven Xavi, Iniesta i Messi, les figures blaugrana a la Pilota d¡¯Or. El debat no es reobrir¨¤ fins que no torni a comen?ar la competici¨® i, si fa el cas, hi hagi una derrota per analitzar, de manera que, mentrestant, ¨¦s de suposar que tornar¨¤ la rutina i, per tant, la regularitat i fiabilitat de l¡¯equip en el dia a dia de la competici¨® a Anglaterra.

I ¨¦s que ning¨² no discuteix el mestratge de Guardiola, la seva influ¨¨ncia en el futbol, tant a la Lliga com a la Bundesliga i a la Premier, i tamb¨¦ el seu ascendent sobre t¨¨cnics com Tuchel. L¡¯entrenador alemany no ha parat d¡¯escrutar el catal¨¤ des que el va voler con¨¨ixer a Munic. I a Guardiola li encanta compartir i socialitzar els seus coneixements futbol¨ªstics, aplaudir els equips que juguen b¨¦ a futbol i assumir la derrota amb esportivitat i eleg¨¤ncia quan escau, com va passar a Porto i es va penjar i va besar la medalla de subcampi¨® d¡¯Europa. La c¨¤rrega simb¨°lica que porta a sobre, significat com est¨¤ pel seu comprom¨ªs futbol¨ªstic, social i pol¨ªtic ¨Cper les causes que defensa¨C, fa que guanyar Guardiola tingui un significat especial: hi ha molts cr¨ªtics als quals irrita m¨¦s el guardiolisme generat com una religi¨® futbol¨ªstica i moralitzadora al voltant del t¨¨cnic que el mateix Guardiola.

Ja se sap que les derrotes de Guardiola uneixen fins i tot a una part de l¡¯afici¨® del Madrid amb una altra de la del Bar?a. El t¨¨cnic del City no sembla que, en partits com el de Porto, inventi per la pressi¨®, per esnobisme o per fer la guitza, sin¨® perqu¨¨ forma part d¡¯un proc¨¦s d¡¯aprenentatge i formaci¨® constants que exigeixen arriscar en les situacions m¨¦s compromeses, cap com les que es donen a la Champions.