Les ciutats s¡¯assilvestren

La pand¨¨mia ha estat per a molts la principal demostraci¨® que cal assilvestrar les ciutats. Quan de sobte el m¨®n s'encongeix i la vida es redueix a un barri, un carrer o el que passa a l'altra banda d'una finestra, es fa encara m¨¦s evident la necessitat de natura en aquests ecosistemes de ciment i asfalt. Des de fa uns anys, el concepte de renaturalitzaci¨® s'obre pas a les ciutats. Entre els m¨¦s coneguts hi ha projectes com el del riu Manzanares de Madrid o l'anell verd de Vit¨°ria, per¨° sense sortir d'Espanya hi ha molts altres exemples d'aquesta recolonitzaci¨® verda del paisatge urb¨¤.

Els parcs de Barcelona, m¨¦s salvatges que mai

En els mesos m¨¦s durs de la covid el 2020, quan tot Espanya estava confinada, als parcs tancats de les ciutats la vegetaci¨® creixia tant com volia i enva?a en estat salvatge espais que havien deixat buits els humans. A Barcelona, els jardiners que van tornar a entrar tres mesos despr¨¦s en aquestes ¨¤rees verdes es van trobar una natura desbocada, m¨¦s plena de vida que mai, per¨° no van intentar domar-la una altra vegada. Al contrari, l'Ajuntament de la ciutat va aprofitar aquesta situaci¨® imprevista per completar el canvi radical en la gesti¨® de parcs i jardins urbans en qu¨¨ feia temps que treballava. ¡°El confinament ho va accelerar tot¡±, explica Coloma Rull, t¨¨cnica de l'¨¤rea verda de Barcelona, que assegura que alguns indicadors de biodiversitat es van disparar, com el de les papallones a Montju?c. ¡°El confinament va accelerar la naturalitzaci¨® de molts llocs, un proc¨¦s que d'una altra manera s'hauria fet de manera m¨¦s gradual¡±, constata.

Aquest canvi s'est¨¤ produint tamb¨¦ en altres ciutats. ?s una de les estrat¨¨gies per apropar m¨¦s la natura a les persones als espais urbans: afavorir que als parcs i jardins els processos ecol¨°gics segueixin el seu curs. ¡°El que es consideren males herbes, per a nosaltres no ho s¨®n. Preferim dir-ne herbes espont¨¤nies¡±, comenta Rull, que assegura que aquesta recolonitzaci¨® de la natura en el medi urb¨¤ ¡°¨¦s com un gran experiment, tots estem experimentant¡±. El resultat s¨®n zones verdes en les quals la gespa abans habitual ¨¦s reempla?ada per prats, aquestes herbes espont¨¤nies, m¨¦s esp¨¨cies aut¨°ctones i, sobretot, molta m¨¦s riquesa flor¨ªstica i d'insectes pol¡¤linitzadors. Aquesta metamorfosi ja es pot veure en parcs com el de Pla i Armengol o el de Diagonal Mar. Per¨° no a totes les ¨¤rees verdes, ja que resulta m¨¦s dif¨ªcil d'aplicar en espais molt concorreguts. ¡°Hi ha qui ho valora molt¨ªssim i qui ho veu com deixadesa¡±, comenta Rull, que sobre aix¨° ¨²ltim deixa clar: ¡°La renaturalitzaci¨® significa mantenir de manera diferent, no abandonar¡±.

Agua en lloc d¡¯asfalt a Vit¨°ria

L'antiga avinguda de Gasteiz de Vit¨°ria es va dissenyar amb els criteris urban¨ªstics dels anys setanta del segle passat i tenia cinc carrils destinats a la circulaci¨® de cotxes, cinc carrils per aparcar i, al mig, un passeig per als vianants. El 2015 es va acabar una reforma integral que va fer desapar¨¨ixer 400 places d'aparcament, va reduir el tr¨¤nsit d'autom¨°bils i va millorar l'espai per a les bicis, l'arbrat i els vianants. Per¨° a m¨¦s es va aprofitar per introduir un rierol, el Bat¨¢n, que ara flueix enmig de l'avinguda, on abans hi havia asfalt. ¡°Amb l'eixamplament de la ciutat es van soterrar molts rierols; aigua neta que s'estava barrejant amb la bruta a la xarxa de sanejament, aqu¨ª es va desentubar i va recuperar¡±, comenta Ane Itziar Velasco, del Centre d'Estudis Ambientals de Vit¨°ria. A banda del valor est¨¨tic i altres beneficis ambientals, aquesta intervenci¨® amb aigua buscava tamb¨¦ introduir m¨¦s biodiversitat a la ciutat.

La capital alabesa va comen?ar a treballar en la renaturalitzaci¨® fa algunes d¨¨cades, quan encara ni s'utilitzava aquesta paraula. Entre els seus projectes m¨¦s ic¨°nics hi ha tamb¨¦ l'anell verd que envolta la ciutat o el parc de Salburua, un aiguamoll recuperat el 1994 per regular avingudes que avui ¨¦s considerat lloc Ramsar, ¨¦s a dir, d'import¨¤ncia internacional. Entre les esp¨¨cies que s'hi poden veure hi ha el vis¨® europeu, el morell, la boscarla, la granota ¨¤gil¡­ ¡°Quan ens van donar un quil¨°metre per expandir-nos en les primeres sortides despr¨¦s del confinament, a Vit¨°ria tothom tenia acc¨¦s a espais verds o fins i tot espais naturals¡±, destaca Velasco. No obstant aix¨°, aquesta especialista considera que encara queda molt per fer. ¡°Aquests s¨®n projectes bonics, per¨° ja no es tracta nom¨¦s de biodiversitat per millorar el benestar o la salut de la poblaci¨®, ara s'ha evolucionat m¨¦s a serveis ecosist¨¨mics¡±, incideix. ¡°Aix¨° ha de ser estructural¡±.

Natura en un metre quadrat a Val¨¨ncia

Encara que el desafiament ¨¦s pensar cada vegada m¨¦s en el conjunt d'una ciutat o fins i tot d'una regi¨®, la biodiversitat es mesura a una altra escala: petits avan?os de la natura poden tenir un impacte molt gran enmig del ciment. A Val¨¨ncia, una de les principals transformacions del paisatge urb¨¤ s'ha produ?t en ¨¤rees de tot just un metre quadrat. Aquestes s¨®n les dimensions m¨¦s habituals dels escocells, aquests espais oberts a les voreres on creixen els arbres. A moltes urbs, aquests escocells estan tan des¨¨rtics com la superf¨ªcie lunar, ja que resulta molt comuna l'¨²s d'herbicides per impedir que creixin herbes de manera espont¨¤nia. No obstant aix¨°, a Val¨¨ncia es deixa que les plantes advent¨ªcies (males herbes) els recolonitzin d'una manera lliure, omplint-se de flors a la primavera.

Avui tenen 65.000 escocells i cadascun pot marcar la difer¨¨ncia en un carrer, segons assenyala Sergi Campillo, vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana d'aquesta ciutat: ¡°La gent al barri el que t¨¦ s¨®n els seus arbres, ¨¦s la seva natura, el seu reservori de biodiversitat¡±. Encara que sempre hi ha veus en contra que encara veuen aquesta explosi¨® vegetal com a senyal de descuran?a, la realitat ¨¦s que aquest canvi de pol¨ªtica a peu d'arbre ha suposat la contractaci¨® de 20 persones m¨¦s per controlar el creixement de les plantes i ocupar-se del reg a la capital valenciana. ¡°Cal canviar la visi¨® de les ciutats, ja que tamb¨¦ poden ser un espai d'oportunitat per a la biodiversitat¡±, comenta Campillo, que assegura que d'aquests escocells no nom¨¦s surten ara vistosos colors i aromes, sin¨® tamb¨¦ pol¡¤linitzadors i altres insectes molt interessants per a les ciutats.

Una microreserva de papallones a Logronyo

La papallona arlequ¨ª (Zerynthia rumina) ¨¦s un dels lepid¨°pters m¨¦s bonics que es poden veure a Espanya. De fet, no ¨¦s possible fer-ho en gaires altres llocs. Aquesta esp¨¨cie d'ales grogues, vermelles i negres viu fonamentalment a la pen¨ªnsula Ib¨¨rica i el sud de Fran?a. Un d'aquests llocs privilegiats ¨¦s a Logronyo. N'hi ha prou amb agafar la l¨ªnia 3 d'autob¨²s i apropar-se al barri d'El Campillo, a la vora de la ciutat, just on s'acaben els carrers d'asfalt i els jardins de gespa. Aqu¨ª, en una zona ¨¤rida de matoll t¨ªpica mediterr¨¤nia d'unes poques hect¨¤rees, l'associaci¨® Zerynthia intenta crear la primera microreserva de papallones en un entorn urb¨¤ a Espanya. En els casos de plantes o insectes que no es mouen gaire, no cal protegir superf¨ªcies molt grans per aconseguir resultats.

Aquesta associaci¨® espanyola per a la protecci¨® de les papallones ja ha aconseguit instaurar altres microreserves en espais rurals de Navarra, Osca, S¨°ria, ?vila o Val¨¨ncia amb les quals vol posar fora de perill petites ¨¤rees valuoses per a esp¨¨cies amenaces o d'import¨¤ncia singular. La difer¨¨ncia en aquest cas, com explica Yeray Monasterio, president de Zerynthia, ¨¦s que l'expansi¨® de la ciutat ha convertit aquest enclavament en una illa de la biodiversitat en un entorn urb¨¤. Segons alerta l'entom¨°leg, el problema ara ¨¦s que ¡°si continua creixent la ciutat i aquest espai acaba cobert de gespa, la papallona arlequ¨ª desapareixeria de tot Logronyo¡±. Encara que aquest ¨¦s un exemple for?a excepcional, s¨ª que s¨®n m¨¦s comuns a les urbs els anomenats oasis de papallones: una altra figura impulsada per aquesta associaci¨® en col¡¤laboraci¨® amb els ciutadans per crear petits espais amb plantes aut¨°ctones en escoles i barris de les ciutats que afavoreixin la pres¨¨ncia d'aquests lepid¨°pters. Com incideix Monasterio, ¨¦s una altra manera de fer les ciutats m¨¦s permeables a la biodiversitat.

Horts a la vora del Tormes a Salamanca

A menys de dos quil¨°metres del centre de Salamanca, els primers ciutadans seleccionats per sorteig p¨²blic ja han comen?at a treballar als horts urbans col¡¤locats a la vora del riu Tormes, en un nou parc creat despr¨¦s de la recuperaci¨® d'una zona degradada de 100.000 metres quadrats. L'obertura d'aquests 617 horts constitueix una de les accions dutes a terme dins d'una estrat¨¨gia molt m¨¦s ¨¤mplia per a la regeneraci¨® verda d'aquesta ciutat: a m¨¦s de proporcionar aliments, plantar tom¨¤quets i enciams tamb¨¦ contribueix a la recolonitzaci¨® vegetal i a apropar la biodiversitat. Com comenta Jos¨¦ Antonio de la Fuente, director de l'¨¤rea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Salamanca, ¡°no s¨®n horts pensats tant per a la producci¨® com per generar vida¡±, la que porta la natura i la dels ve?ns, ja que les plantes tamb¨¦ funcionen per apropar les persones.