L¡¯aprenentatge de l¡¯alegria

Pot semblar que Llu¨ªs Oliv¨¢n (Lli?¨¤ d¡¯Amunt, 1968) s¡¯hagi proposat investigar si Gustave Flaubert tenia o no ra¨® quan assegurava que, si s¡¯hi para prou atenci¨®, qualsevol tema es pot convertir en literatura: el segon estiu despr¨¦s de la mort de la seva dona, el protagonista de Vladivostok, Tom¨¤s, un jubilat que viu en una urbanitzaci¨® situada a la vora de Barcelona, ¨¦s capa? d¡¯asseure¡¯s a l¡¯autocaravana aparcada al pati (no hi van poder fer el viatge previst a Vladivostok) i no sentir res, ¡°ni pena, ni una mica d¡¯enyoran?a, res¡±, ¡°el dolor ja ha rem¨¨s i la mem¨°ria encara no ¨¦s morta del tot¡±. I aleshores la missi¨® del protagonista ¨¦s acostumar-se a la normalitat quotidiana, id¨¨ntica a la del dia anterior si s¡¯exceptua que aleshores ja no disposa ni de la companyia del dol. La seva vida no t¨¦ cap mena de component ¨¨pic, i el lector de Vladivostok va seguint les perip¨¨cies vulgars i estandarditzades d¡¯un home sol.

VLADIVOSTOK
Llu¨ªs Oliv¨¢n
Edicions
del Periscopi
232 p¨¤gines
17,50 / 6,99 euros

D¡¯una banda, recorda la joventut i les inquietuds revolucion¨¤ries, l¡¯aprenentatge de la corrupci¨® quan era regidor a l¡¯ajuntament durant els anys de la Transici¨®, la rutina matrimonial, la mala avinen?a amb el fill, la mediocre trivialitat dels dies que l¡¯han anat devorant grotescament i sense compassi¨®; d¡¯altra banda, dina un parell de cops a la setmana amb un amic en un restaurant de men¨², recorre els voltants en bicicleta, t¨¦ cura del jard¨ª, coneix els nous ve?ns, molt de tant en tant parla amb el seu fill, instal¡¤lat als Estats Units, resol assumptes dom¨¨stics i, sobretot, s¡¯avorreix molt, s¡¯avorreix tant que fins i tot comen?a a llegir ¡ªell, un enginyer, un home pr¨¤ctic que considerava les novel¡¤les com ¡°construccions sense fonaments, pl¨¤nols de m¨¤quines impossibles amb peces fabricades al taller d¡¯un boig, un m¨°bil perpetu il¡¤lusori i forassenyat apte nom¨¦s per a una mentalitat fantasiosa i tribal¡±¡ª, en mem¨°ria seva, els llibres que la dona, una lectora constant, apilonava a la tauleta de nit.

Les circumst¨¤ncies de la vida del protagonista de Vladivostok estan constru?des amb un material radicalment anod¨ª, d¡¯una vulgaritat gens excepcional, per¨° el talent i la inventiva de qui va debutar amb la nouvelle El taxidermista (2005) aconsegueixen presentar-les en l¡¯escenari de la novel¡¤la com un tros de vida que diverteix, sola?a i commou el lector. Hi ha, en primer lloc, una veu narradora que distribueix d¡¯una manera pronunciadament l¨²dica la mat¨¨ria narrativa, conscient en tot moment de la ficci¨® que est¨¤ escrivint, de la pres¨¨ncia dels ulls del lector perseguint les frases que hi tra?a: al cap i a la fi, el protagonista, a mesura que s¡¯aficiona a la lectura, ent¨¦n una cosa que li havia passat per alt abans: que l¡¯acte de llegir ¡°¨¦s un di¨¤leg entre l¡¯autor i el lector, com una interpel¡¤laci¨®, com un cop de puny a l¡¯est¨®mac que et pot deixar fora de combat¡±, un acte per despertar ¨¤nimes adormides com la seva i precipitar-lo cap a l¡¯acci¨®.

El lector no sent tant el que passa pel cap del protagonista com el que pensa la mateixa veu narradora sobre les seves accions, com si constitu¨ªs l¡¯excusa a trav¨¦s de la qual mostrar l¡¯enciclop¨¨dia existencial, o la traject¨°ria de l¡¯educaci¨® dels sentiments, de la vida d¡¯un vidu jubilat en una urbanitzaci¨® residencial d¡¯ara i aqu¨ª: Milan Kundera diria que Oliv¨¢n ha escrit una novel¡¤la que pensa.

Ara b¨¦, si Vladivostok va molt m¨¦s enll¨¤ de la simple sofisticaci¨® formal, i no ¨¦s nom¨¦s una novel¡¤la d¡¯elogi a la ficci¨® de la novel¡¤la, es deu a la mirada d¡¯aquesta veu narradora cap a les coses que es veuen i es poden palpar, a la manera de prestar atenci¨® al present que l¡¯envolta i de construir, amb enginy, dinamisme i molta agilitat, un edifici on cadascun dels gestos i fets obstinadament quotidians est¨¤ al servei de la trama m¨ªnima que es desenrotlla (i aqu¨ª el lector podria retreure a l¡¯autor els moments que ha caigut en la temptaci¨® d¡¯animar l¡¯argument amb cessions com en els episodis de viol¨¨ncia a la casa dels ve?ns).

Excepte en aquest cas, per¨°, les situacions s¨®n banals (el protagonista s¡¯asseu a la gandula al jard¨ª, amb uns amics se¡¯n va al teatre, ven el piano del sal¨®, que nom¨¦s molesta) i el que es llegeix ¨¦s tan real que no passa res: la lli?¨® de Vladivostok semblaria ser que tot ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ la vida ¨¦s aix¨ª, els dies passen i s¨®n totalment buits, per¨° gr¨¤cies a la saviesa, la ironia i la intu?ci¨® d¡¯Oliv¨¢n el lector sap que no, que s¡¯hi estava preparant alguna cosa, una d¡¯aquelles crisis que fan madurar: Vladivostok ¨¦s una novel¡¤la sobre els esfor?os tit¨¤nics, i la dedicaci¨®, i el domini de l¡¯art de l¡¯ast¨²cia i la voluntat, que ha de fer un home sol per con¨¨ixer l¡¯alegria de v¨¨ncer la tristesa. Al mateix temps, Oliv¨¢n ha demostrat que Flaubert tenia ra¨®.