?nclita Llucieta Cany¨¤

La consideraci¨® sobre les dones ha estat, al llarg de la hist¨°ria, tenyida ad¨¦s de teologia, ad¨¦s de filosofia, ad¨¦s d¡¯ideologia, molt sovint de mitologia, i poques vegades de sentit com¨². La idea que els trobadors, els stilnovisti del XIII, Dante o Petrarca tenien de les dones, per exemple, ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de la devoci¨® mariana i de la construcci¨® d¡¯un t¨°pic, for?a ali¨¨ a la realitat. La que en tenien els humanistes tardans, com Erasme, Llu¨ªs Vives o Fray Luis (La perfecta casada), ho t¨¦ tot de pensament cristi¨¤, segons el qual la dona ha de ser exemple de virtuts i sotmesa al marit. Stendhal i Balzac en van parlar a bastament; Flaubert nom¨¦s la va presentar ja com a personatge de gran voluptuositat (Salamb¨®), ja com a mestressa de casa amb el bra? m¨¦s llarg que la m¨¤niga (la senyora Bovary). M¨¦s tard van venir els decadentistes (des de Baudelaire fins a Emilio Carrere), que la van presentar com la figura exacta del mal i del dimoni. Despr¨¦s es va produir el moviment sufragista; i al cap d¡¯uns quants anys, en aquesta mateixa tradici¨®, es va forjar el feminisme tal com el coneixem avui. Potser darrerament la cosa ha fet un altre tomb, que ens estarem de considerar.

En aquest panorama, l¡¯obra de Llucieta Cany¨¤ ocupa el lloc que va escaure a les ¡°feministes conservadores¡±, segons les enciclop¨¨dies. Era una dona molt espavilada, nascuda a la Bisbal d¡¯Empord¨¤, gran oradora i millor conversadora, i molt amiga d¡¯homes de lletres, com ara Josep Maria de Sagarra. El 1934 va publicar un llibre, L¡¯etern femen¨ª, que va tenir, en el pensament catal¨¤ (femen¨ª i mascul¨ª), tanta influ¨¨ncia, mutatis mutandis, com al seu temps La imitaci¨® de Crist, de Kempis, o The Pilgrim¡¯s Progress, de Bunyan. El llibre es va reeditar fins a mitjans dels anys 1950, sempre amb bones tirades.

Llucieta era una dona estupenda, carregada d¡¯un sentit com¨² m¨¦s empordan¨¨s que feminista, i va escriure aquest llibre (com els d¡¯Erasme, els de Vives o el de F¨¦nelon sobre L¡¯educaci¨® de les noies) per guiar el comportament de les joves, les mares i totes les dones en un moment de progressiva transformaci¨® de la societat pel que fa a la consideraci¨® d¡¯aquesta branca del g¨¨nere hum¨¤: o el tronc? Oferim ara un seguit de citacions d¡¯aquell llibre, al peu de la lletra, perqu¨¨ en treguin les conclusions que els semblin b¨¦. D¨¦u ens guard¨¦s de fer ideologia o dogmatisme sobre una q¨¹esti¨® que ha oscil¡¤lat tant al llarg de la hist¨°ria, i m¨¦s que pot variar.

Qu¨¨ pensava Llucieta de les noies que fan esport? ¡°D¡¯aquesta noia que es passa hores i m¨¦s hores dins l¡¯aigua fent la compet¨¨ncia als peixos jo no en vull saber res. D¡¯aquesta altra, joveneta, que juga al futbol amb la mateixa f¨²ria que un miny¨® i que s¡¯exposa a caure tan llarga com ¨¦s, tampoc no vull saber-ne res. La dona ¨¦s un esser distint de l¡¯home. No ¨¦s que sigui ni superior ni inferior; ¨¦s simplement diferent. Tamb¨¦ ¨¦s fer esport, cuinar, escombrar, rentar la roba, cavar les plantes del jard¨ª, fer els llits, estendre la bugada¡±.

Per¨° tamb¨¦ deia que no es podia imaginar una adolescent que no s¡¯apassion¨¦s per la literatura: ¡°[una noia que no llegeix] ¨¦s una enza en tota l¡¯extensi¨® de la paraula. Res de femme savante, amb aires d¡¯homenot; per¨° tampoc res de dona que passa per aquest m¨®n com un fantasma¡±. I sobre l¡¯amor? ¡°Creuen molts que l¡¯amor ¨¦s l¡¯instint animal, l¡¯exaltaci¨® dels sentits. Dissortats dels qui creuen aix¨°; dels que ho fien tot a la sexualitat. Els matrimonis que es celebren sota aquesta advocaci¨® estan predestinats al frac¨¤s. Una vegada marcits els desigs f¨ªsics no resta entre ambd¨®s m¨¦s que un abisme esparverador¡±. La Cany¨¤ era una mica cursi quan parlava del matrimoni, per¨° aquest extrem, com d¡¯altres que ara poden desplaure (i d¡¯aqu¨ª tres segles potser no), nom¨¦s es devia al toc de catolicisme que impregna bona part de les seves reflexions.

Tamb¨¦ presenta un t¨ªtol que avui resulta, almenys, enigm¨¤tic. ¡°Si el marit t¨¦ amants ¨¦s perqu¨¨ la muller vol¡±. I, quant al divorci, expressa: ¡°?s per totes aquestes raons de pes que jo no puc admetre el divorci, i tantes vegades com calgui aixecar¨¦ la veu per dir el mateix, conven?uda que compleixo amb el meu deure de dona cristiana¡±. Per contra, Llucieta t¨¦ idees molt modernes sobre la higiene i l¡¯alletament de les criatures: ¡°Una de les coses de les que cal que la dona es preocupi ¨¦s de la higiene i de la preparaci¨® del pit i, d¡¯una manera especial, del mugr¨®¡±. I, assenyadament: ¡°Cada dia es demostra d¡¯una manera m¨¦s clara els grans benifets que devem a les vacunes. Amb tot, encara existeix aquell tipus de dones que no creu m¨¦s que a mitges en l¡¯efic¨¤cia de les vacunacions¡±.

En fi: diu al seu llibre coses que agradaran als uns i unes, i disgustaran als altres i les altres. Per¨° es tracta d¡¯una obra en qu¨¨ resulta molt f¨¤cil distingir la ideologia o el dogma, de les coses de pur sentit com¨²: ¨¦s una distinci¨® que avui costa molt de trobar en el debat sobre el feminisme.