En el m¨®n flotant

Ens vigilen. I no sabem fins a quina dimensi¨® desconeguda. Sabem la nostra freq¨¹¨¨ncia card¨ªaca, si emmalaltirem aviat, si som feli?os o estem insatisfets amb la nostra vida. Fins ens diuen com hem de recordar. Actuem com serfs d¡¯un gegant de sinistre apel¡¤latiu, GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft), des del moment en qu¨¨, a trav¨¦s del m¨°bil, els proporcionem imatges d¡¯alt¨ªssima resoluci¨® de la nostra exist¨¨ncia. En aquesta lliga del Gran Germ¨¤, l¡¯art ja comen?a a no tractar de res, el seu tema ¨¦s el tema mateix, una extraordin¨¤ria superf¨ªcie flotant que es presenta a la nostra ceguesa per riure¡¯s de nosaltres.

Escriu l¡¯historiador de l¡¯art Jorge Luis Marzo a Las videntes que la not¨ªcia que un conegut museu espanyol havia posat en pr¨¤ctica un sistema d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial (IA) capa? de predir quins visitants podien tenir comportaments irregulars el va animar a trastejar la cosa amb un amic. ¡°Nom¨¦s entrar ja ens van indicar que ens tragu¨¦ssim les gorres. Vam decidir deambular aleat¨°riament, ens acost¨¤vem molt a les obres i r¨¨iem ostensiblement davant alguna. De tant en tant ens ajup¨ªem per lligar-nos els cordons de les sabates i ens arregl¨¤vem un camal de pantalons. Al cap d¡¯una estona ten¨ªem dos discrets vigilants enganxats als nostres talons. Imagin¨¤vem les nostres figures presidint els grans monitors a la war room de vigil¨¤ncia del museu mentre els t¨¨cnics feien l¡¯¡®evacuaci¨® de riscos¡¯ sense saber que eren davant una performance videogr¨¤fica. Ens queda pendent la idea de presentar-nos amb cinquanta col¡¤legues i tornar boig el sistema¡±.

Els programes d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial aplicats a l¡¯art ofereixen solucions a casu¨ªstiques inventades pel mateix sistema art¨ªstic. Per exemple, es pot predir un estil o quin creador tindr¨¤ ¨¨xit reunint les dades de les exposicions a museus d¡¯un centenar de pa?sos, o considerant el nombre de compravendes en les subhastes. El 2020, el Museu Whitney va llan?ar una proposta online, The Next Biennial Should be Curated by a Machine, basant-se en algoritmes. Per qu¨¨ no ¡ªes pregunta c¨ªnicament Marzo¡ª si un proc¨¦s de comissariat ¨¦s clarament tan arbitrari com qualsevol altra presa de decisions?

Avui podem gaudir d¡¯un recorregut virtual per les millors pinacoteques des de la nostra habitaci¨® gr¨¤cies als superulls del robot ROB, que digitalitzen les obres amb una agudesa entre cent i mil vegades m¨¦s gran que una c¨¤mera digital, cosa que permet veure una pintura al m¨ªnim detall, inclosos els penediments. Aquest nou model de negoci est¨¤ accelerant l¡¯obsolesc¨¨ncia dels productes culturals. A les experi¨¨ncies immersives, com la carpa de Port Vell de Barcelona on el visitant podia entrar a L¡¯habitaci¨® d¡¯Arles (Meet Vicent van Gogh, 2019), se sumen d¡¯altres menys fascinants per¨° reveladores de l¡¯avenir: cedim la nostra voluntat a unes grans tecnol¨°giques que busquen la m¨¤xima productivitat a for?a de desfer-se de la gent.

Passa ara en un espai que sota l¡¯acr¨°nim Meam es publicita sense pudor com a Museu Europeu d¡¯Art Modern. Obert fa vint anys, la seva col¡¤lecci¨® se centra en l¡¯art figuratiu amb una mostra temporal de pintures fetes nom¨¦s per dones. No criticarem l¡¯estil ni les persones fascinades amb aquests quadres de realisme fotogr¨¤fic (la majoria executats amb retroprojectors i ordinadors), sin¨® el paper del robot-guia, Pepper, que saluda a l¡¯entrada, es queda amb la nostra cara (dades) i ens condueix maldestrament per la sala mentre dona dues idees de cada obra que cabrien en un cartell breu. Es presenta com el primer robot guia d¡¯un museu espanyol; l¡¯experi¨¨ncia ¨¦s idiotitzant.

Hem delegat el que som, diu l¡¯observador Marzo. I les conseq¨¹¨¨ncies s¨®n tan pernicioses com incalculables.