Un art de la mem¨°ria

Qui ho diria: les obres conceptuals dels seixanta i els setanta, fins avui, per¨° sobretot les de llavors, s¨®n art de la mem¨°ria. S¨®n de vegades tan rares que t¡¯obliguen a donar-los sentit i po¨¨tica, fins i tot a donar-los parla. ?s el que li ha passat a aquesta cronista quan les ha tornat a veure, a l¡¯exposici¨® ¡°En temps real¡±, al Macba, on llueix la col¡¤lecci¨® Tous. Temps real, temps de sempre. No ¨¦s en realitat tan estrany: aquests artistes no distingeixen sovint entre obra i document. O sigui que ja em teniu a mi, amb els ulls ben oberts, davant de la cortina transparent d¡¯Eug¨¨nia Balcells al seu Supermercart del 1976 que va instal¡¤lar a la sala Vin?on, una esplendorosa col¡¤lecci¨® de miniatures, fotos, sorra, condons i moltes altres coses m¨¦s que et deixen parada.

Clar que llavors jo tamb¨¦ era jove, em direu, i per aix¨° trobo aqu¨ª part de la meva mem¨°ria. Parlem de Joan Rabascall, Antoni Muntadas, ?ngels Rib¨¦, Francesc Abad, Jordi Benito, Francesc Torres, Pere Noguera, Carlos Pazos... S¨ª, sens dubte ¨¦s aix¨°, comparteixo mem¨°ria, tracte i alguns referents que em permeten llegir aquestes obres que abracen la raresa i que no s¨®n ni pintura ni escultura. Per¨° no ¨¦s nom¨¦s aix¨°, diria, no ¨¦s nom¨¦s el lla? de mem¨°ria que uneix artistes i espectadors de les mateixes generacions el que em fa dir que l¡¯art conceptual tamb¨¦ ¨¦s un art de la mem¨°ria. ?s una cosa m¨¦s profunda, em sembla a mi. ?s que, llavors i ara, aquestes obres rares inclouen un reflex poder¨®s d¡¯aquells anys hist¨°rics. Els canvis en els seixanta i els setanta no van ser nom¨¦s en les arts, i per aix¨° mateix aquest art del document i de l¡¯acci¨® evoca b¨¦ aquells anys b¨¤rbars i arriscats.

Art de l¡¯acci¨®, i no nom¨¦s del document, perqu¨¨ una manera de crear llavors van ser algunes performances salvatges, com les de Jordi Benito, que el 1979, a la Mir¨®, havia portat un toro davant del qual una parella va practicar el coit, i despr¨¦s el toro va ser sacrificat. Deu anys despr¨¦s, a la sala Metr¨°nom, de Rafael Tous, Benito va tra?ar la gran instal¡¤laci¨® ¡°Les portes de Linares¡±, amb toro dissecat incl¨°s. Art de la mem¨°ria reclosa que als seixanta sorgeix dels fills irats o fastiguejats del franquisme i que als vuitanta es remet a aquesta mateixa mem¨°ria. Amb diferents tons.

Ac¨ª tenim per exemple Rabascall, lleuger i sarc¨¤stic. Un collage de trossos de diaris i revistes acoblats en quadrats li permet oferir el 1968 un panorama ir¨°nic de la cultura de masses d¡¯aquells anys. Sembla un encreuament de motius pop (els conceptuals i els pop s¨®n sovint cosins germans). La societat de consum, els canvis estratosf¨¨rics en els costums dom¨¨stics, tot aix¨° ¨¦s aqu¨ª. I despr¨¦s tens, en una altra sala, la seva instal¡¤laci¨® ¡°Eleccions Show¡±, del 1977. Al terra, cartells electorals del moment, i a la pantalla, tripartida, se succeeixen les imatges de noies nues (pit i cuixa!), esl¨°gans electorals i fotos dels pol¨ªtics que es van succeint des dels ¨²ltims anys del franquisme fins aquell any electoral. Sonen can?ons del moment, i ¨¦s gaireb¨¦ impossible no somriure. La mem¨°ria escull all¨° que oblida, va dir el poeta, i algunes d¡¯aquestes imatges et causen estupefacci¨® de tan amagades que les tenies... Mentre la veiem amb alegria, una dona es posa a ballar.

Tots els artistes i totes les obres que hi ha aqu¨ª tenen el seu fil i la seva puntada, ¨¦s una de les millors coses d¡¯aquesta selecci¨®. No us perdeu tampoc l¡¯obra a la capella del costat i, al Born, les obres a la sala Metr¨°nom, oberta per a l¡¯ocasi¨®. Quan vam comen?ar el recorregut, a mi em va sobrevolar primer un cert neguit, potser per trobar-me amb aquests vells amics i t¨¦mer que acusar¨ªem el temps potser en exc¨¦s. A poc a poc, el somriure va envair la meva cara i una alegria tranquil¡¤la em va guiar per les sales, fins i tot una certa fascinaci¨®. Efectes del joc de miralls de la mem¨°ria? Potser s¨ª, per¨° no era nom¨¦s aix¨°. Ho vaig advertir davant de l¡¯entremaliada obra d¡¯Eug¨¨nia Balcells i el seu supermercat de criaturades embolicat en pl¨¤stic que de tant en tant deixa entreveure indicis no tan puerils, o davant de les agudes fletxes dels dibuixos-collage de Muntadas a partir de la televisi¨®. No s¨®n els ¨²nics, en absolut.

Cadasc¨² pot trobar el seu fil vermell de mem¨°ria en aquestes sales. Els espectadors joves, pel que vaig advertir l¡¯altre dia, tamb¨¦ sembla que ho troben. Per aquests motius d¡¯avui cal tamb¨¦ agrair a l¡¯empresari t¨¨xtil Rafael Tous el seu suport decidit als artistes i a l¡¯art del seu temps i a la seva mem¨°ria, que tamb¨¦ ¨¦s la nostra.