Una educaci¨® sentimental

A Les nenes que llegien al lavabo, Sebasti¨¤ Portell (ses Salines, 1992) es presenta com un lector gens partidari de l¡¯elitisme a la literatura; considera que ¡°els de sempre donen veu als de sempre¡± i que la mirada de l¡¯home blanc, heterosexual i no marginat socialment l¡¯ha empobrit i la perjudica perqu¨¨ ignora i menysprea altres escriptures, la de les dones, ¡°els llibres escrits per lesbianes i marietes, per persones transsexuals i per ni-figa-ni-ra?ms¡±. I es pregunta: ¡°?s que els presos, els tolits, els negres, els llatins, els quinquis, els pobres, els alcoh¨°lics, els desclassats, els addictes, escriuen pitjor?¡±; i equipara els c¨¤nons literaris a ¡°l¡¯Index Librorum Prohibitorum, per tal de controlar l¡¯escriptura i la lectura des dels espais de poder¡±: ¡°Cal que prenguem consci¨¨ncia que nocions est¨¨tiques com la qualitat o el gust s¨®n aix¨°, per¨° res m¨¦s: nocions, discursos, construccions¡±. I diu: ¡°Contra el c¨¤non, canonades¡±.

Les nenes que llegien al lavabo
Sebasti¨¤ Portell
Ara Llibres
192 p¨¤g.
18,50 / @ 9,99 euros

Per realitzar l¡¯exercici de demolici¨® de les regles i els l¨ªmits, dels paradigmes i els models d¡¯aquesta ¡°pr¨¤ctica conservadora¡±, Portell se sustenta en dos pilars. En primer lloc, en l¡¯experi¨¨ncia vivencial: Les nenes que llegien al lavabo ¨¦s tamb¨¦ una autobiografia de la inf¨¤ncia de l¡¯autor, i, de rebot, un retrat desolador del descr¨¨dit de l¡¯ensenyament a les aules; en segon lloc, en una l¨ªnia te¨°rica pouada en un parell de llibres de Joan-Carles M¨¨lich (La lectura com a preg¨¤ria i La prosa de la vida), en un altre de Donna Haraway, Simians, Cyborgs and Women. The Reinvention of Nature, en els reculls miscel¡¤lanis de Montserrat Roig i Maria-Merc¨¨ Mar?al (Digues que m¡¯estimes encara que sigui mentida i Sota el signe del drac), en un article d¡¯H¨¦l¨¨ne Cixous de 1975, en un d¡¯Anette Kolodny (publicat en la revista Feminist Studies), en Edith Wharton i Virginia Woolf. Tamb¨¦ ¨¦s important saber que el punt de partida del llibre es troba en la conversa d¡¯obertura d¡¯un congr¨¦s de l¡¯Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana on Joana Mas¨® i Marina Garc¨¦s ¡°van reflexionar sobre la literatura com una possible via de creaci¨® d¡¯una identitat comunit¨¤ria¡±, i que Harold Bloom, en referir-se a ¡°les escoles del ressentiment¡±, ¨¦s un hist¨¨ric.

Les veritats universals ja no poden existir, ven?udes per l¡¯imperi de les petites veritats personals, per les percepcions constru?des gr¨¤cies les forces socials i culturals de la marginalitat: m¨¦s que un exaltat militant d¡¯una manera de ser, Portell es mostra com alg¨² que potser no distingeix amb prou nitidesa entre la veritat i la mentida, entre la realitat real i la realitat ideol¨°gica, i la seva obstinaci¨® a denunciar els mals de l¡¯Occident burg¨¨s i patriarcal pot dur el lector de Les nenes que llegien al lavabo a creure que est¨¤ davant d¡¯un pamflet a favor de la postveritat i del relativisme cultural, a favor de l¡¯igualitarisme, la representativitat i la literatura com una eina perqu¨¨ tothom sigui m¨¦s amable amb tothom en un futur immediat. I ¨¦s una ll¨¤stima que Portell hagi optat per aquest cam¨ª perqu¨¨, a pesar de tot, el llibre vol ser una apassionada defensa de la lectura, perqu¨¨ el retrat de l¡¯adolescent lector i els seus particulars h¨¤bits de lectura t¨¦ for?a narrativa (i les bestieses que defensa no invalida la bellesa de la prosa), perqu¨¨ quan es desf¨¤ de la m¨¤scara ideol¨°gica el lector es troba davant d¡¯un seguit d¡¯observacions pertinents sobre l¡¯itinerari seguit pels nens que aprenen a ser lectors: en un poema de Joan Alcover descobreix ¡°que la pena d¡¯un home que s¡¯havia mort molts anys abans que nosaltres f¨®ssim ni tan sols un projecte, un home amb qui d¡¯entrada no ten¨ªem res a veure, podia ser la nostra pena¡±.

Fins ara, Portell havia publicat un llibre de contes, unes quantes obres de teatre, dues novel¡¤les no gaire s¨°lides (El dia que va morir David Bowie i Ariel i els cossos), havia tingut cura d¡¯una antologia de poesia LGBTQ catalana, i havia escrit una carta de l¡¯escriptor d¡¯ara a l¡¯escriptor quan tenia vuit anys, ¡°passar¨¤s per Nova York, per Berl¨ªn, per Su?ssa, per Roma i per Madrid. Recorrer¨¤s el teu pa¨ªs parlant dels teus llibres i dels de la gent que estimes, tamb¨¦, per com escriu¡±.

La cr¨ªtica liter¨¤ria Michiko Kakutani parlava de ¡°l¡¯efecte Rashomon¡± (qualsevol punt de vista dep¨¨n del meu punt de vista, venia a dir) en una ¨¨poca on el narcisisme i l¡¯autoestima s¨®n els fonaments de l¡¯educaci¨® sentimental: Les nenes que llegien al lavabo n¡¯¨¦s un bon exemple.