Geps postissos

Les idees p¨²bliques i les convencions sentimentals que cridaven l¡¯atenci¨® sarc¨¤stica de Santiago Rusi?ol, en uns temps en qu¨¨ la neurosi positivista i el deliri postrom¨¤ntic plantaven les arrels del nostre, s¡¯han multiplicat, s¡¯han est¨¨s, s¡¯han enredat i s¡¯han espesse?t fins a fer cada vegada m¨¦s dif¨ªcil que s¡¯hi filtri la llum del dia. La ra¨® la dona ell mateix a M¨¤ximes i mals pensaments: ¡°L¡¯absolutisme ¨¦s la tonteria concentrada. I el liberalisme, la tonteria escampada¡±. Que el liberalisme ens procuri l¡¯¨²nica manera tolerable de passar per aquesta vida no nega la sent¨¨ncia de Rusi?ol, la qual no fa sin¨® indicar el preu que generosament paguem per la conviv¨¨ncia en llibertat.

Ara b¨¦, la tonteria escampada pot amena?ar d¡¯extinci¨® el liberalisme que l¡¯escampa en el moment en qu¨¨ es concentri i passi a ser absoluta. Aquest ha estat, des dels or¨ªgens, el punt d¨¨bil de la democr¨¤cia, sempre exposada a l¡¯afany devorador de l¡¯opini¨® p¨²blica, i, en la societat de la comunicaci¨®, aquesta debilitat va dissolent a poc a poc els fonaments d¡¯un edifici que la filosofia i el dret semblaven haver fet prou s¨°lids per resistir el desgast. De tot el que contribueix a l¡¯erosi¨®, no hi ha materials m¨¦s corrosius que els que es fabriquen amb la identitat i la igualtat. Sobre la igualtat, entesa com a igualaci¨®, Rusi?ol ha resultat prof¨¨tic: ¡°El dia que hi hagu¨¦s la igualtat, ens posar¨ªem geps postissos¡±.

A pesar de les coses que diu de les dones ¡ªno pas pitjors que les que diu dels homes¡ª, Don Santiago no era ben b¨¦ misogin ni tampoc potser misantrop; m¨¦s aviat se sentia fascinat, a la manera flaubertiana, per l¡¯espectacle ordinari de la c¨°pia i la repetici¨®. Els vegetarians, les feministes, els savis dom¨¨stics, els bevedors i els abstemis, la presumpci¨®, tant com la humilitat (¡°La varietat de les pretensions no t¨¦ fi. ?dhuc hi ha qui t¨¦ la pretensi¨® de no tenir-ne¡±) eren per a ell fen¨°mens del m¨¤xim inter¨¨s. I res no el deixava m¨¦s impressionat que les manies i les aspiracions dels burgesos i els menestrals catalans. A la com¨¨dia Els jocs florals de Canprosa, estrenada el 1903, mostra les resclosides ess¨¨ncies d¡¯un fervor nacional que en els nostres dies ha arribat al paroxisme. Se¡¯l va acusar d¡¯antipatriota i se li van dirigir totes les r¨¤bies de la tribu, exactament igual com els va passar a Els Joglars, vuitanta anys m¨¦s tard, amb l¡¯estrena d¡¯Operaci¨® Ub¨². ?s d¡¯agrair, ara que el m¨¦s obsc¨¨ dels catalanismes possibles vol igualar tothom per la gepa, que Els Joglars hagin tornat a Barcelona havent-se encomanat a Rusi?ol amb la s¨¤via invocaci¨® de Ramon Fontser¨¨, que ¨¦s en aquests moments l¡¯home que m¨¦s se li assembla.