¡®Inside 9¡¯, bones i fosques hist¨°ries

Inside 9 ha rebut el premi BAFTA, de l¡¯Acad¨¨mia brit¨¤nica de cine i televisi¨®. Ho ha estat en l¡¯apartat ¡°scripted comedy¡± on, per cert, totes les candidatures eren de la televisi¨® p¨²blica BBC (caldria que les televisions p¨²bliques d¡¯aqu¨ª en prenguessin model). Filmin, ja n¡¯hem parlat alguna vegada, t¨¦ penjades les cinc primeres temporades. El concepte de com¨¨dia, la casella on hi entaforen la candidatura i el premi pot confondre l¡¯espectador no avisat. Segons el diccionari de l¡¯Institut una com¨¨dia ¨¦s un g¨¨nere caracteritzat pel desenlla? feli? i per un car¨¤cter lleuger i divertit. Doncs a molts cap¨ªtols d¡¯Inside 9 ni el final ¨¦s consolador ni el to, lleu.

Potser l¡¯adjectiu que li aplica la pr¨°pia BBC ¨¦s el m¨¦s encertat: com¨¨dia ¡°fosca¡±. Perqu¨¨ de negror n¡¯hi ha molta a molts cap¨ªtols. La s¨¨rie est¨¤ feta d¡¯hist¨°ries independents i el lligam m¨¦s evident ¨¦s que sempre hi surt el n¨²mero 9 (ja sigui l¡¯adre?a, en una samarreta, l¡¯etiqueta d¡¯un paquet...). Hi ha d¡¯altres lligams. Cada hist¨°ria es resol en un ¨²nic escenari. I els protagonistes s¨®n la parella creadora de la s¨¨rie, Reece Shearsmith i Steve Pemberton, que en interpretar tants personatges i tan diferents s¡¯han de disfressar, de vegades de manera, intencionadament, poca-solta. Aix¨° fa que sempre siguin reconeixibles i tregui, afortunadament, versemblan?a a arguments negr¨ªssims.

Per fer-se una idea sobre la trentena de cap¨ªtols disponibles, d¡¯una mitja hora, es pot anar a la recomanaci¨® que han fet Shearsmith i Pemberton en un podcast de la BBC. N¡¯ha escollit tres, que no s¨®n, precisament, dels m¨¦s riallers. El m¨¦s definitori de les intencions dels creadors de plantejar-se la s¨¨rie com una investigaci¨® sobre les fronteres del g¨¨nere ¨¦s Una noche tranquila (segon episodi de la primera temporada). No hi ha di¨¤legs, llevat d¡¯un en un breu ep¨ªleg. Dos lladres entren a una casa per robar una valuosa obra d¡¯art, un quadre en blanc -brometa que ja va fer Yasmina Reza l¡¯any 1994 amb Art-. Els seus habitants -una parella mal avinguda i la minyona- no adverteixen la seva pres¨¨ncia. Hi ha una primera part vodevilesca, amb portes que s¡¯obren i es tanquen, amagatalls d¡¯urg¨¨ncia... fins que un capgirell argumental fa que s¡¯embrutin els immaculats finestrals de la mansi¨®. ?s com un viatge de Tati a Tarantino. De totes maneres, com expliquen els seus autors, no ¨¦s un film mut, una com¨¨dia silenciosa. Sonen Rachmaninoff i Harry Nilson ¡°que ofereixen un delici¨®s fons al caos que es produeix¡±. Va ser una gosadia, plantejada a l¡¯inici de la s¨¨rie, per provar, i demostrar-se, que podien ser diferents i explicar hist¨°ries molt variades.

El enigma de la esfinge (temporada 3, episodi 3) ¨¦s un conte cruel, molt cruel -inclou un for?at canibalisme incestu¨®s-, de venjan?a en el m¨®n dels entusiastes dels mots encreuats, que ¨¦s impossible que s¡¯hi vegin reflectits.

I, finalment, Los 12 d¨ªas de Christine (cap¨ªtol 2, temporada 2), que ells i la cr¨ªtica consideren el millor de tots, ¨¦s un ¡°cop de puny emocional¡± on entren en la cr¨°nica dom¨¨stica. Cada canvi d¡¯escena s¨®n 13 mesos m¨¦s en la tristota vida de Christine, una vida ¡°que s¡¯accelera i col¡¤lapsa¡±. Aquests dos darrers han estat dirigits pel barcelon¨ª Guillem Morales que ¨¦s responsable d¡¯onze cap¨ªtols de la s¨¨rie.

Un tast de tres plats que obre la gana per provar-ne m¨¦s. Bon profit.