Catal¨¤: per arribar m¨¦s lluny

El catal¨¤ recula. N¡¯alerten els ling¨¹istes; es detecta al carrer, als patis de les escoles i als de ve?ns, a les converses telef¨°niques, fins i tot. I ho demostren les estad¨ªstiques: ¡°Calen mesures per intensificar processos i sistemes per a l¡¯aprenentatge de la llengua pr¨°pia del pa¨ªs i per refor?ar entorns que n¡¯afavoreixin l¡¯¨²s, la flu?desa i la seguretat de les persones que l¡¯usen espor¨¤dicament¡±, es llegeix a l¡¯¨²ltim informe de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica elaborat per la Generalitat, de 2019.

Per aix¨°, un grup de set experts en llengua catalana (Mag¨ª Camps, M¨ªriam Mart¨ªn Lloret, Rudolf Ortega, Maria Rodr¨ªguez Marin¨¦, Ivan Solivellas, Pau Vidal i Enric Gom¨¤) acaben de publicar el llibre Molt a favor (Eumo Editorial), on, ¡°lluny de la socioling¨¹¨ªstica llagrimosa¡±, fan 57 propostes concretes, algunes de concret¨ªssimes, per a la difusi¨® del catal¨¤, a la vegada que llancen la idea d¡¯un gran pacte per la llengua. Aquests set favorables es mostren decidits a anar per feina, posar fil a l¡¯agulla i treballar activament pel catal¨¤. Aquest dijous van fer ple en la presentaci¨® que va tenir lloc a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s.

¡°Han sortit 57 propostes, per¨° en podrien ser m¨¦s¡±, explica un dels autors, Ortega, que subratlla que estan oberts a m¨¦s iniciatives. ¡°Volem canviar una mica l¡¯estat d¡¯¨¤nim, l¡¯esperit¡±, diu Gom¨¤, que va llan?ar la proposta i l¡¯ha coordinat. ¡°Entrem en un terreny propositiu i possible. Ara tenim el fam¨®s 36% de persones que tenen el catal¨¤ com a llengua habitual a Catalunya [segons l¡¯¨²ltima Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics de la Poblaci¨®, EUPL, de 2018]. Amb el 7% que tenen les dues lleng¨¹es com a habituals, ens n¡¯anem a un 43%. Ens cal cr¨¦ixer, i cr¨¦ixer gradualment, amb seny¡±. Al llibre, documentat, am¨¨ i amb sentit de l¡¯humor, cada proposta planteja un perill o un risc per a la llengua i n¡¯argumenta una soluci¨®. N¡¯hi ha de tota mena, de m¨¦s lleugeres o de m¨¦s solemnes: des d¡¯organitzar un reality show en catal¨¤ fins a la celebraci¨® del Tercer Congr¨¦s Internacional de la Llengua Catalana, el 2026.

Es tracta de propostes factibles, ¡°evitant els bons desitjos sense cap projecte que els sostingu¨¦s¡± i amb tres factors clau: que es puguin portar a la pr¨¤ctica dins de l¡¯Estat espanyol, ¨¦s a dir, sense haver d¡¯esperar a una Catalunya independent per executar-les; que es puguin engegar en un per¨ªode de quatre anys com a m¨¤xim; i que no tot depengui dels diners p¨²blics: cal implicar el teixit empresarial, social, cultural...

El llibre es tanca amb la proposta d¡¯un ambici¨®s pacte per la llengua que hauria d¡¯incloure el m¨¤xim de forces pol¨ªtiques, socials, econ¨°miques i culturals per fer del catal¨¤ una llengua ¡°¨²til i necess¨¤ria¡±. ¡°Per aquesta ra¨®, la nostra acci¨® sobrepassar¨¤ l¡¯edici¨® d¡¯aquesta obra, si tot va b¨¦ i D¨¦u i l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut ho volen¡±, escriu Gom¨¤, amb humor, al pr¨°leg.

A partir de sis blocs que serien els talons d¡¯Aquil¡¤les de la llengua catalana ¡ªreculada entre els joves; oferta audiovisual insuficient; manca de consci¨¨ncia unit¨¤ria entre els territoris de parla catalana; feblesa en el mercat; globalitzaci¨®; i tend¨¨ncia al canvi de llengua¡ª Quadern hi con- traposa solucions del llibre.

Reculada entre els joves

Segons dades de l¡¯Idescat, el 2013 el 36,3% dels catalans d¡¯entre 15 i 29 anys feien servir el catal¨¤ com a llengua per iniciar qualsevol conversa; la xifra, per¨°, va baixar fins al 33,7% el 2018. Al llibre no es parla nom¨¦s de la llengua que es fa servir als patis de les escoles, majorit¨¤riament el castell¨¤ (a l¡¯etapa de l¡¯escola, l¡¯¨²s del catal¨¤ ¨¦s d¡¯un 35%; als instituts es queda en el 14,6%, segons un estudi de Plataforma per la llengua del 2019). Una de les mesures, signada per Maria Rodr¨ªguez Marin¨¦, explica com s¡¯est¨¤ normalitzant el castell¨¤ a l¡¯escola a for?a de traduir-ho tot per sistema, ¡°cosa que relega el catal¨¤, el fa encara m¨¦s prescindible del que ja ¨¦s¡±. I proposa crear una figura preparada per fer de mediadora davant dels conflictes que puguin sorgir en l¡¯entorn escolar. D¡¯altra banda, Gom¨¤ i Ortega coincideixen a destacar ¡°la catalanitzaci¨® de la universitat des dels anys vuitanta, i la pol¨¨mica recent a la selectivitat, en qu¨¨ el TSJC va demanar que hi hagu¨¦s ex¨¤mens disponibles en castell¨¤ i aran¨¨s, a m¨¦s del catal¨¤, n¡¯¨¦s una mostra: ¡°Nom¨¦s el 5% dels examinands van demanar el full en castell¨¤¡±, constata Ortega.

¡°Cal tirar endavant un gran pacte per la llengua¡±

Els joves tamb¨¦ s¨®n protagonistes d¡¯un dels riscos m¨¦s greus a qu¨¨ s¡¯enfronta el catal¨¤: el de la p¨¨rdua de transmissi¨® generacional. ¡°Per l¡¯¨²s del catal¨¤ que fan els adolescents al pati de l¡¯escola, veiem les dificultats que hi ha per socialitzar-se en catal¨¤¡±, adverteix Ortega. ¡°Cal projectar-se cap al futur i pensar que a aquests adolescents, quan tinguin 35 anys, els tocar¨¤ transmetre la llengua als seus fills. De moment, la transmissi¨® no s¡¯ha trencat mai, per¨° hi ha el temor que en 20 anys la cosa sigui m¨¦s complicada¡±.

El llibre no passa per alt les expressions col¡¤loquials, tan comunes entre els joves. ¡°Cal tenir present l¡¯argot i utilitzar-lo per transmetre la idea que en catal¨¤ es pot dir tot i es pot parlar de tot, tamb¨¦ informalment¡±, defensa M¨ªriam Mart¨ªn Lloret a Molt a favor. ¡°Com ¨¦s que cap llibre de text recull maneres de dir coit o cardar o masturbar-se, o d¡¯anomenar el fam¨®s gilipolles segons quin sigui el context? Que el catal¨¤ ¨¦s de segona, que no serveix per crear conceptes nous ni per follar ni per insultar?¡± ?s necessari crear material de consulta r¨¤pida i efica? i obrir el cam¨ª de la col¡¤loquialitat en els llibres de text, diu: ¡°Treure¡¯ns la llosa que el que no es documenta en un diccionari no es pot dir¡±.

Falta d¡¯oferta audiovisual

L¡¯audiovisual ¨¦s una de les assignatures pendents del catal¨¤. Que ho preguntin als productors de cinema, o a TV3, que ha vist redu?t el seu pressupost i la seva producci¨®, tan necess¨¤ria per a la llengua. Les maneres d¡¯aprofitar la for?a que t¨¦ l¡¯audiovisual per a la llengua s¨®n moltes: a Molt a favor es proposa traduir videojocs al catal¨¤ i, directament, crear-ne en catal¨¤. O, per qu¨¨ no, amb els seguidors que t¨¦ aquest g¨¨nere, produir un reality show en catal¨¤. En donen el nom i tot: Temptacions al mas, a proposta d¡¯Ivan Solivellas. ¡°Tenim la part burra, dit amb molta simpatia, de la cultura¡±, observa Gom¨¤: tenim m¨²sica, tenim r¨¤dio, tenim entreteniment, tenim xerrameca, tenim el Pol¨°nia... Aix¨° no ¨¦s alta cultura, per¨° ¨¦s de qualitat i ¨¦s fonamental per a una societat¡±.

Les televisions auton¨°miques ¡ªTV3 a Catalunya, IB3 a les Balears i ? Punt al Pa¨ªs Valenci¨¤¡ª hi tenen molt a dir. Els ling¨¹istes proposen un web conjunt de les tres cadenes accessible per a tots els catalanoparlants. ¡°Una plataforma, com ho s¨®n Netflix, Movistar, Filmin i HBO (...), amb uns continguts en obert i altres de pagament¡±. Gom¨¤, autor d¡¯aquesta proposta, ent¨¦n que els espectadors s¡¯han acostumat a mirar el cinema i la televisi¨® a trav¨¦s de les plataformes. ¡°Penso en les 12.000 pel¡¤l¨ªcules (i s¨¨ries i documentals tamb¨¦) pel cap baix que TV3 ha doblat al catal¨¤ en els 35 anys de la seva hist¨°ria i que ara estan desats en un calaix¡±, es lamenta.

Segons els autors, calen m¨¦s recursos, com ara un diccionari urb¨¤, per parlar de tot en catal¨¤

Sense consci¨¨ncia unit¨¤ria

L¡¯anterior proposta porta a pensar en mesures per aprofitar recursos ling¨¹¨ªstics diversos entre els tres territoris. Ortega admet que ¡°tenim una certa falta d¡¯unitat ling¨¹¨ªstica, no nom¨¦s perqu¨¨ ja estem fragmentats pol¨ªticament i a cada territori hi ha la seva pr¨°pia legislaci¨® ling¨¹¨ªstica, sin¨® perqu¨¨ realment a vegades estem els uns donant l¡¯esquena als altres. Per aix¨°, algunes de les mesures estan destinades a fer-nos con¨¨ixer una mica m¨¦s entre nosaltres¡±. Dit d¡¯una altra manera, que no soni tan estrany sentir parlar un del Pallars o un de Mallorca.

¡°Algun dia ens haur¨ªem d¡¯atrevir a fer un diccionari urb¨¤ dels Pa?sos Catalans¡±, proposa al llibre Mart¨ªn Lloret, en la mateixa l¨ªnia de l¡¯esmentat recull de termes col¡¤loquials, respectant en tot moment la parla origin¨¤ria de cada lloc. De fet, tamb¨¦ demana incloure per sistema la variaci¨® dialectal en les assignatures de dicci¨® catalana. ¡°Ens hem cregut que la pron¨²ncia m¨¦s nostrada i genu?na ¨¦s la del catal¨¤ central¡± i que ¡°a Barcelona tothom parla xava o camacu¡±. I no.

A Palma, els parlants habituals de catal¨¤ s¨®n el 41,3% de la poblaci¨®, mentre que a Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana, nom¨¦s el 35%, un percentatge similar al que presenta la regi¨® metropolitana de Val¨¨ncia (34,8%). Sigui com sigui, Pau Vidal proposa al llibre visitar l¡¯Alguer i Perpiny¨¤ com a exemples del que pot passar: ¡°Representen el futur m¨¦s tenebr¨®s que ens pot esperar¡±, clama Gom¨¤.

Feblesa en el mercat

¡°Sembla que per fer entrar el catal¨¤ a l¡¯empresa privada s¡¯hagi de demanar perm¨ªs, que ens fan un favor utilitzant el catal¨¤ com una opci¨® m¨¦s i encara gr¨¤cies¡±, diu al llibre Ortega, que proposa demostrar que ¡°amb la llengua s¡¯hi pot fer negoci del bo¡±. Per comen?ar, a trav¨¦s d¡¯avantatges fiscals, perqu¨¨ ¡°per a una empresa el fet de passar-se a la llengua catalana ha de ser atractiu tamb¨¦ en el terreny comptable¡±, problema que b¨¦ es podria resoldre amb ¡°l¡¯establiment de bonificacions fiscals per als actes de foment del catal¨¤¡±. Una mesura que ja est¨¤ recollida a la Llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica i que nom¨¦s caldria desenvolupar.

A l¡¯administraci¨® local i a la Generalitat, la pres¨¨ncia del catal¨¤ se situa entre el 62,6% i el 58,5%; en aquests ¨¤mbits, ¨¦s la llengua m¨¦s usada. A les entitats financeres, el catal¨¤, el castell¨¤ i la combinaci¨® de totes dues tenen un pes similar; la pres¨¨ncia del catal¨¤ arriba aix¨ª al 60%. Per¨° a les botigues o petits comer?os s¡¯utilitza nom¨¦s el catal¨¤ o sobretot el catal¨¤ en un 37,9%, mentre que als grans establiments ¨¦s m¨¦s alta la combinaci¨® de catal¨¤ i castell¨¤. A l¡¯administraci¨® de l¡¯Estat, la pres¨¨ncia del catal¨¤ arriba al 54,2%; l¡¯¨²s exclusiu del catal¨¤ hi ¨¦s gaireb¨¦ inexistent, per un 38,9% d¡¯¨²s exclusiu del castell¨¤.

Gom¨¤ critica la nova presidenta de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), Maria Teresa Cabr¨¦, per haver dit que el catal¨¤ ja no ¨¦s rellevant per a l¡¯ascensi¨® social. ¡°Jo no ho crec. Molts castellanoparlants han fet seu el catal¨¤ i els ha servit per al progr¨¦s social. El catal¨¤ encara ara va associat al progr¨¦s. Forma part del dia a dia laboral, sense menysprear el castell¨¤¡±.

La globalitzaci¨®

En el terreny d¡¯internet i les xarxes socials, el catal¨¤ va irrompre fort: la Viquip¨¨dia en catal¨¤ t¨¦ l¡¯honor de ser la tercera creada, el 2001, despr¨¦s de l¡¯anglesa i pocs minuts m¨¦s tard que l¡¯alemanya. Tot i aix¨ª, la primera paraula no anglesa publicada va ser catalana, ¨¤bac. Un dels reptes actuals seria exigir el GPS del cotxe en llengua catalana, i m¨¦s ara, que el Departament de Pol¨ªtiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, amb la col¡¤laboraci¨® del Barcelona Supercomputing Center, ha impulsat el projecte Aina, la famosa Siri per¨° catalana.

Segons el llibre, cal participar activament en un munt de tasques, des de fomentar l¡¯¨²s del catal¨¤ en les tan medi¨¤tiques manifestacions feministes (¡°hem computat cartells i pancartes¡± i el castell¨¤ guanya per golejada, apunta Vidal) fins a dedicar deu minuts a configurar els dispositius electr¨°nics en catal¨¤ (una feina que gr¨¤cies als algoritmes acabar¨¤ beneficiant la llengua), passant per transcriure els noms d¡¯alfabets no llatins segons les normes catalanes: i s¡¯esmenta un defensa ucra?n¨¨s que va fitxar el Bar?a el 2009 que duia a la samarreta escrit el nom de Chygrynskiy. Doncs en catal¨¤ ¨¦s Txigrinski, com explica Mag¨ª Camps.

Tornant als m¨¦s joves, Gom¨¤ destaca que ¡°si els immigrants arribats als anys seixanta no van aprendre catal¨¤, els fills i els nets s¨ª¡±. Cal, per tant, una mirada globalitzadora sobre la cultura infantil i juvenil en catal¨¤ perqu¨¨ els fills s¡¯hi puguin incorporar: ¡°Si la canalla, a falta de supertresos, van tips de disneys i clans, despr¨¦s a l¡¯hora del pati, qu¨¨ vols que facin, pobrets meus?¡±. Cal l¡¯audiovisual perqu¨¨ si els agrada l¡¯anime, el tinguin al seu abast en catal¨¤, com va passar amb la m¨ªtica Bola de Drac, i ¡°que el catal¨¤ no sigui la llengua dels avis o dels mestretites¡±, en paraules de Gom¨¤. I un missatge optimista de part d¡¯Ortega: ¡°L¡¯activitat a TikTok, o la dels youtubers, ens demostra que no ¨¦s cert que els joves hagin abandonat la llengua¡±.

Tend¨¨ncia al canvi de llengua

¡°Una altra de les frases top de la catalanor: jo ja ho voldria, per¨° ¨¦s que em passo al castell¨¤ sense adonar-me¡¯n¡±, es llegeix en una proposta de Vidal. Aqu¨ª es topa amb un dels cl¨¤ssics paranys del catal¨¤. ¡°Alg¨² demana a la facultat si la classe pot ser en castell¨¤ quan resulta que el grup ¨¦s en catal¨¤, i el docent diu que d¡¯acord¡±, ens situa Ortega. ¡°I hi ha el canvi de llengua que fan molts parlants, pensant que potser no ens entendran, o potser creiem que ¨¦s per educaci¨®, potser veiem que l¡¯altra persona t¨¦ menys habilitat en catal¨¤ que nosaltres en castell¨¤, o per l¡¯aspecte...¡±. El ling¨¹ista diu que ¡°s¡¯ha de perdre aquest automatisme, aquesta educaci¨® mal entesa, perqu¨¨ correm el risc que les converses informals, als comer?os, a l¡¯escala de ve?ns, siguin majorit¨¤riament en castell¨¤ i que les generacions seg¨¹ents vegin que el que ¨¦s normal ¨¦s parlar en castell¨¤: hi ha mares que van a comprar amb el fill, amb qui fan servir el catal¨¤, i quan parlen amb el dependent, li parlen en castell¨¤. Aquest nen el que veu ¨¦s que la llengua que funciona socialment ¨¦s el castell¨¤¡±.

Tothom hi pot posar remei, comen?ant pels pol¨ªtics, que podrien no repetir, ara en castell¨¤ sisplau, un missatge en una roda de premsa per a les teles o r¨¤dios d¡¯abast estatal, tal com defensa Camps al llibre. ¡°El problema ¨¦s que s¡¯invisibilitza el catal¨¤. Desapareix¡±, explica Ortega. ¡°Les televisions espanyoles transmeten que a Espanya no es parla res m¨¦s que no sigui castell¨¤ i la gent pot tenir la percepci¨® que el catal¨¤ es parla menys del que es parla¡±.

I si trencar aquest h¨¤bit engany¨®s i pervers se¡¯ns fa complicat, el millor, ens diuen els favorables, ¨¦s posar en pr¨¤ctica la consigna que llancen avui dia els coaches, segons la qual triguem 21 dies a acostumar-nos a una nova situaci¨®: ¡°Passem-nos 21 dies sense canviar de llengua quan ens dirigim a alg¨² en catal¨¤ i ens respongui en castell¨¤. Es tracta que un parli castell¨¤ quan lliurement vulgui fer-ho, i no per un mecanisme tra?dor¡±.?

¡°Cal tirar endavant un gran pacte per la llengua¡±

El llibre Molt a favorpret¨¦n ser, eminentment, pr¨¤ctic. Per aix¨° cont¨¦ un ¨²ltim cap¨ªtol amb les l¨ªnies b¨¤siques d'un pacte per la llengua obert, tot recuperant l'esperit del discurs del ling¨¹ista Joan Sol¨¤ al Parlament de Catalunya el 2009, per "crear les condicions pol¨ªtiques i socials que facin que el catal¨¤ sigui una llengua ¨²til i necess¨¤ria".

"No volem deixar la proposta de pacte all¨¤ per si alg¨² s'hi sent interpel¡¤lat", diu Rudolf Ortega, l'instigador d'aquesta iniciativa. "No, la idea ¨¦s que els favorables (a partir del t¨ªtol del llibre) esdevinguem un grup m¨¦s gran, encara molt incipient, que en algun moment, aviat, ens posem a treballar per emp¨¨nyer el pacte i tirar-lo endavant".

La idea ha coincidit amb una proposta dins l¡¯acord de govern de Junts i Esquerra, ¡°on hi ha un par¨¤graf que parla d¡¯un pacte per la llengua¡±, diu Enric Gom¨¤. ¡°Estem expectants per veure qu¨¨ proposaran ells. S¨®n dos pactes paral¡¤lels que esperem que conflueixin. Amb aquest Govern o en el futur amb algun altre¡±. Ortega adverteix del risc que implicaria que la cosa es redu¨ªs nom¨¦s a un acord entre pol¨ªtics: ¡°Nosaltres volem que hi sigui tothom que tingui alguna cosa a veure amb la llengua, la societat civil. No pot ser nom¨¦s de la coalici¨® de govern¡±.

En el terreny pol¨ªtic, en tot cas, tampoc cal tancar portes: ¡°S¡¯ha de valorar incloure-hi partits que han fet molt bona feina pel catal¨¤ en els darrers 40 anys¡±, considera Gom¨¤. ¡°Parlo, per exemple, del PSC, que ha fet molt per la llengua al Baix Llobregat, al Pened¨¨s, al Vall¨¨s, al Maresme i a tants altres llocs. Tamb¨¦ els Comuns, esclar, i m¡¯agradaria, ¨¦s un desig, poder incloure el PP: tant de bo la dreta conservadora i espanyolista a Catalunya tamb¨¦ s¡¯incorpor¨¦s al pacte per la llengua¡±. Ortega recorda que els populars catalans ¡°mai s¡¯havien posat en contra de la normalitzaci¨®, fins que va arribar Ciutadans i va fer esclatar el consens que hi havia per la llengua¡±.

La participaci¨® de partits com el PP, en la situaci¨® actual, ¨¦s dif¨ªcil. "Per¨° la llengua t¨¦ un recorregut llarg i la situaci¨® canviar¨¤. L'auge de Ciutadans, amb 36 diputats, va ser un miratge", diu el coordinador de Molt a favor, que torna a insistir que no cal la independ¨¨ncia per defensar la llengua: "Des d'un punt de vista unionista, em sembla que la seducci¨® de romandre a Espanya pot activar molts mecanismes, un d'ells, la defensa de la llengua des de l'Estat espanyol. Des de Madrid podrien tenir actituds molt m¨¦s decidides, emprenedores, clares, que no deleguin en la Generalitat de Catalunya sin¨® que ells mateixos siguin actors d'aquesta defensa i promoci¨® del catal¨¤ en els territoris on es parla, que no ¨¦s nom¨¦s Catalunya".

L'esmentat discurs de Sol¨¤ a la cambra catalana va acabar entre aplaudiments dels diputats, per¨° "tot seguit van discutir un canvi en l'ordre del dia", recorda el llibre... i, al final, "no hi va haver cap mena de resposta de la classe pol¨ªtica". El pacte dels favorables demana que una gran instituci¨®, "per exemple el Parlament", actu? d'¨°rgan impulsor, per¨° que sigui un grup d'experts els qui elaborin un document de treball que impliqui tots els agents pol¨ªtics, econ¨°mics i socials: administracions, patronals i sindicats, cambres de comer?, universitats i col¡¤legis professionals, associacions i institucions culturals, federacions i clubs esportius, els estudiants... "Tothom que hi tingui un paper hi ha de ser convidat".

¡°Els parlants tots sols no poden generar les condicions pol¨ªtiques, econ¨°miques i socials suficients perqu¨¨ la llengua sigui de deb¨° ¨²til i necess¨¤ria¡±, escriu Ortega, fent una crida a la classe pol¨ªtica. Per¨° recorda que els catalanoparlants s¨®n protagonistes d¡¯una estranya forma de fidelitat ling¨¹¨ªstica, i torna a Sol¨¤ per recon¨¨ixer que ¡°podem tenir dubtes de si disposem d¡¯un ¡®veritable poder pol¨ªtic¡¯, per¨° no podem q¨¹estionar el ¡®sentiment natural irrenunciable de mantenir la personalitat pr¨°pia¡¯¡±.