¡°Aspiro a no produir indifer¨¨ncia¡±

Cristian Oliv¨¦ (33 anys) defensa al seu nou llibre, Una educaci¨® rebel (Rosa dels Vents), justament aix¨°. Professor d¡¯institut de llengua i literatura, suma milers de seguidors a les xarxes socials, on explica el seu dia a dia, [¡­]¡°obrint les portes de les aules¡± per compartir el que fa [/¡­]¡°amb un petit claustre virtual¡± que cada dia, diu, ¨¦s m¨¦s gran.

Pregunta. Per qu¨¨ es va fer mestre?

Resposta. Vaig voler ser-ho des de sempre: m¡¯agradava saber i transmetre coneixements. Soc molt curi¨®s, i tenir la possibilitat de despertar la curiositat en els altres em feia molta il¡¤lusi¨®. Despr¨¦s he vist que ¨¦s moltes altres coses, com fer aflorar talents.

P. Qu¨¨ o qui ¨¦s un professor rebel?

R. Aquell que situa l¡¯alumne al centre. Que intenta tenir en compte els seus interessos i inquietuds. Que no dubta a tractar qualsevol tema a l¡¯aula, sense censures. Que intenta valorar les persones, amb les seves difer¨¨ncies, sense esperar que tots facin el mateix. I que no espera tant que li donin respostes com que li facin preguntes.

P. Defensa la necessitat que les emocions dels alumnes entrin a l¡¯aula. Per qu¨¨?

R. ?s cabdal. Podem saber de moltes coses, per¨° de qu¨¨ serveix tenir un gran bagatge cognitiu o cultural si no saben entendre¡¯s a ells mateixos? L¡¯educaci¨® ha d¡¯intentar que els alumnes responguin a tres preguntes: com s¨®n, qui s¨®n i qu¨¨ volen ser. A la vida sorgeixen conflictes en el pla emocional als quals l¡¯escola tamb¨¦ ha de respondre.

"La primera feina hauria de ser con¨¨ixer els alumnes

P. Amb la quantitat de gent que hi ha que no sap respondre a cap de les tres preguntes, hem fracassat?

R. No m¡¯agrada parlar de b¨¤ndols: de professors tradicionals i innovadors. Per¨° s¨ª que faig una cr¨ªtica d¡¯una educaci¨® m¨¦s formal que ha obviat aquests aspectes i ha provocat molta frustraci¨®. M¨¦s que parlar de frac¨¤s, cal aprendre dels errors.

P. Aposta per baixar del pedestal, ser aut¨¨ntic, establir vincles amb els alumnes. Li deuen haver dit que va de col¡¤lega.

R. No defenso el colegueo. Ser professor vol dir ser adult i marcar l¨ªmits. Per¨° una cosa ¨¦s guanyar-te l¡¯autoritat a cop de for?a i l¡¯altra amb confian?a i respecte. Vaig comen?ar amb autoritat i veia que la dist¨¤ncia es feia m¨¦s gran. En trencar-la, arribes m¨¦s b¨¦ als alumnes.

P. Al final, es tracta d¡¯escoltar?

R. De parlar i escoltar. L¡¯aprenentatge ¨¦s una situaci¨® comunicativa bidireccional. Perqu¨¨ tu parlis, alg¨² t¡¯ha de voler escoltar i l¡¯has de tenir en compte, escoltar-lo i no minimitzar les seves possibilitats.

P. ?s professor d¡¯un institut concertat. Creu que les situacions socioecon¨°miques fan m¨¦s complexa la feina als p¨²blics?

R. Valoro la diversitat i la difer¨¨ncia: no ho veig com una cosa complexa, forma part de la realitat i ho veig com una virtut. El que s¨ª que calen s¨®n m¨¦s mitjans.

P. Com es pot integrar els alumnes menors de 16 anys que no volen estudiar?

R. La primera feina hauria de ser con¨¨ixer els alumnes que tens davant. I per motivar-los, proposar reptes que els estimulin, interpel¡¤lin i els facin fer i pensar el que fan i descobrir-se. Quan demano activitats intento pensar de qu¨¨ els pot servir. I descobrir nous periodistes, artistes, dissenyadors... no nom¨¦s busco fil¨°legs a llengua, sin¨® que tothom trobi el seu espai.

P. Rebutja els deures, per¨° defensa que els alumnes es deixin la pell a l¡¯escola.

R. S¨ª. Crec en la cultura de l¡¯esfor? i que els alumnes han de tenir espai per al lleure. Sempre els dic que amb mi pencaran molt¨ªssim. I em diuen que s¨ª, que han de pensar molt. M¡¯ho prenc com una floreta.

P. No ¨¦s partidari dels ex¨¤mens. I quan toca passar per la selectivitat?

R. Penso que ¨¦s una aberraci¨® i condiciona els dos anys de batxillerat, tant als professors com als alumnes. A poc a poc es va veient que ¨¦s un sistema caduc i hi ha voluntat de canviar. Jo faig ex¨¤mens perqu¨¨ no perdin l¡¯h¨¤bit, per veure com van, perqu¨¨ s¡¯hauran d¡¯enfrontar al carnet de conduir o potser a unes oposicions... per¨° en la meva avaluaci¨® ocupen nom¨¦s una petita part.

P. Tamb¨¦ reivindica la calma educativa. Com s¡¯aconsegueix en un m¨®n fren¨¨tic?

R. Valorant les difer¨¨ncies dels alumnes i deixant de banda el fam¨®s curr¨ªculum. Si arribem, b¨¦, i si no, tamb¨¦. En el dia a dia sorgeixen imprevistos que s¡¯han de poder tractar encara que siguin q¨¹estions associades a tutoria.

P. Al llibre no apareix el conflicte, la precarietat que els espera....

R. No, volia entrar m¨¦s en com podem canviar les coses a l¡¯escola. No podia tractar tots els temes del dia a dia educatiu, alguns se m¡¯escapen.

P. Vost¨¨, a l¡¯escola, com s¡¯ho va passar?

R. No vaig tenir una experi¨¨ncia gaire positiva, no trobava el refugi que tamb¨¦ ha de ser l¡¯escola. Durant la secund¨¤ria em sentia poc valorat pels meus companys i em trobava m¨¦s proper als adults. Potser per aix¨° tinc molta sensibilitat pels alumnes que no ho passen b¨¦.

P. No amaga que ¨¦s membre del col¡¤lectiu LGTB. Es considera activista?

R. No ho amago. Activista, no: m¡¯atabala pensar-ho. Per¨° s¨ª que penso que tothom t¨¦ la seva funci¨®. La meva ¨¦s demostrar que no s¡¯ha d¡¯amagar com ets i que la diversitat ¨¦s el que ens identifica com a persones.

P. S¡¯atreveix a quantificar el percentatge de professors rebels que hi ha?

R. M¨¦s dels que pensem. Cada vegada es destapen m¨¦s perqu¨¨ se senten menys sols, i cada vegada hi ha m¨¦s gent que creu que l¡¯educaci¨® ha de ser m¨¦s humana.

P. Vost¨¨ a quins professors recorda?

R. Recordo els molt, molt bons, o els que odiava. Els que em produ?en indifer¨¨ncia, els he oblidat. Aspiro a no produir indifer¨¨ncia. Per impactar a alg¨², per remoure¡¯l, has de colpir.