Elvis Presley ¨¦s dona

El llebr¨ªlop, criatura imagin¨¤ria consistent en una llebre amb banyes d¡¯ant¨ªlop i citat a la pe?a ¡®El guarda dels llebr¨ªlops¡¯, simbolitza l¡¯ess¨¨ncia dels 12 relats que conformen aquesta magn¨ªfica troballa que ¨¦s No ho proveu a casa: un element ben com¨² al qual s¡¯afegeix un element ben estrany. Els personatges, les situacions i els ambients prosperen dins de la m¨¦s absoluta quotidianitat, per¨° es veuen entravessats per un fet, detall o apunt delirant, trasbalsador o directament impossible.

L¡¯autora aplica mod¨¨licament la m¨¤xima que per fer cre?ble ¡ªo almenys inserir amb una naturalitat d¡¯all¨° m¨¦s efectiva¡ª un factor que distorsiona els par¨¤metres de la realitat no hi ha res millor que envoltar-ho de la vulgaritat m¨¦s planera (invertim doncs la idea que tota mentida es construeix amb una certa dosi de veritat o, ja que som en l¡¯¨¤mbit literari, pensem en la manera en qu¨¨ l¡¯obra de Haruki Murakami ens prepara de forma reiterada per al gir fant¨¤stic descrivint amb minuciositat les rutines dels protagonistes).

El talent que es requereix per trobar l¡¯equilibri entre els dos plans seria comparable a l¡¯esfor? que cal invertir per tal de ca?ar un llebr¨ªlop, i que queda reflectit en el passatge del mateix relat on diu: ¡°Si tens sort, podria ser que una nit de lluna plena en veiessis algun. Ara b¨¦, per enxampar-los has de ser una fora de s¨¨rie. Has d¡¯emmascarar la teva olor perqu¨¨ no et sentin a venir¡±.

Ja posats, el t¨ªtol escollit per batejar el conjunt, que no per casualitat prov¨¦ del conte inaugural, transmet el fil que els uneix, una capacitat d¡¯executar operacions narratives de risc que, a primera vista, poden semblar assequibles, per¨° que nom¨¦s s¨®n a l¡¯abast de mans experimentades. En l¡¯opera prima d¡¯Angela Readman (Middlesborough, Anglaterra, 1973) ¡ªtamb¨¦ poeta i autora d¡¯una novel¡¤la que des d¡¯aqu¨ª fem una crida per veure tradu?da: Something Like Breathing¡ª, que vindria a ser un destil¡¤lat de realisme cru i faula esbojarrada o, en clau audiovisual, una mena d¡¯encreuament entre la filmografia de Ken Loach i la s¨¨rie La dimensi¨® desconeguda, trobem, per exemple, dones que van creant c¨°pies del seu prom¨¨s a base d¡¯anar-les tallant pel mig (¡®No ho proveu a casa¡¯), una fam¨ªlia que porta molt a l¡¯extrem el temperament art¨ªstic que defineix els seus membres (¡®Conceptual¡¯), una dona corrent que treballa en un lloc de menjar per emportar i que de cop i volta es converteix en Elvis Presley (¡®Aquella que treballa al fish and chips¡¯); una nena amb el poder de ficar-se en la ment i el cos dels altres (¡®No deixis de fer llum¡¯, que cont¨¦ un apunt, que es pot entendre com a autoreferencial, sobre la dist¨¤ncia ir¨°nica entre Readman i Stephen King a l¡¯hora d¡¯utilitzar mecanismes sobrenaturals: ¡°El que he vist que s¡¯hi assemblava m¨¦s era aquell nen d¡¯una pel¡¤l¨ªcula que passava en un hotel glacial. El nano fa aquella resplendor i el cuidador hi va. Jo faig llum i a mi no em passa gens el mateix¡±); i un nen que sufoca les pors derivades de tenir un pare en zona de guerra imaginant que el seu GI Joe cobra vida (¡®Als nens els agraden els ninos¡¯).

Particularment, em quedo amb l¡¯aproximaci¨® al fanatisme religi¨®s de ¡®Sobreviure a la santedat¡¯, en el marc d¡¯unes relacions maternofilials que es miren amb sorna al llarg del llibre; o amb el que podria haver estat el dest¨ª de la Gretel en el conte cl¨¤ssic de no haver tingut un germ¨¤ i haver patit una mena de s¨ªndrome d¡¯Estocolm a ¡®Quan ¨¦rem bruixes¡¯, i amb la molt enginyosa revisi¨® de la idea del doble en les pitjors circumst¨¤ncies a ¡®All¨¤ on tu no vols ser¡¯. Plantejaments arriscats i captivadors, i un to sempre ir¨°nic i burleta, per reflexionar sobre temes profunds com, per exemple, el preu a pagar per sortir de la norma o el cost emocional de buscar refugis inversemblants al dolor del dia a dia. Chapeau.