Guerrejar en vers

A pesar del vertigen i la saturaci¨® de missatges del m¨®n digital, les formes de la veritat i la mentida transmeses amb intencionalitat pol¨ªtica no han canviat en ess¨¨ncia. Ho demostren els dos ¨²ltims volums de la merit¨°ria Biblioteca Barcino, que recullen textos propagand¨ªstics en vers vinculats a dos episodis b¨¨l¡¤lics llunyans en el temps per¨° que, ben mirat, encara reverberen en la geopol¨ªtica actual: la Batalla de Lepant (1571) i la Guerra dels Segadors (1640-1652).

Si el triomf aliat a la Segona Guerra Mundial va alimentar un cinema heroic amb la dosi justa de malvats nazis, la vict¨°ria a Lepant d¡¯uns altres aliats (la monarquia hisp¨¤nica, el papat i la rep¨²blica veneciana) contra ¡°la cruel tirania¡± de l¡¯imperi otom¨¤, que rescabalava l¡¯orgull europeu llargament ferit des de la caiguda de Constantinoble el 1453, va generar ¡°una literatura commemorativa, triomfalista i autocomplaent¡±, una aut¨¨ntica ¡°onada de propaganda¡±, com afirmen Eul¨¤lia Miralles i Pep Valsalobre a la introducci¨® d¡¯Els poemes de Lepant, que inclou l¡¯epopeia ¨¨pica en 1.588 decas¨ªl¡¤labs i altres poemes del prevere mataron¨ª Joan Pujol (1532-1612?).

De manera semblant, el recull ecl¨¨ctic Versos per v¨¨ncer descriu b¨¦ el que Miralles defineix com la guerra ¡°de sang i de papers¡± en qu¨¨ es va convertir l¡¯oposici¨® del Principat a implicar-se m¨¦s, com exigien Felip IV i l¡¯odiat valido, el comte-duc d¡¯Olivares, en la lluita religiosa i din¨¤stica que enfrontava les monarquies hisp¨¤nica i francesa durant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). L¡¯antologia de Miralles, que tindr¨¤ un segon volum, explica ¡°l¡¯esclat pamflet¨ªstic de dimensions considerables, especialment a les premses¡±, provocat per la revolta catalana.

Els enemics i els aliats canvien, per¨° les formes de la propaganda no varien. El Lepant de Pujol ¨¦s un poema ¨¨pic mediocre, obra d¡¯un lletraferit t¨ªpic vinculat a un actiu cenacle intel¡¤lectual barcelon¨ª definit pel mecenatge nobiliari i pel replegament ideol¨°gic cat¨°lic fruit del recent Concili de Trento. En una societat teoc¨¨ntrica, Pujol (dels primers a Europa a escriure un poema sobre Lepant, un any o dos despr¨¦s) explica la batalla en clau religiosa: la inspiraci¨® divina anima els valerosos soldats cristians davant uns turcs condemnats d¡¯entrada per una fe err¨°nia. Setanta anys despr¨¦s, els quatre-cents versos del poema de Josep Catal¨¤ que narren la batalla de Montju?c (1641) contra l¡¯invasor castell¨¤ mostren les santes Madrona i Eul¨¤lia, patrones de Barcelona, guiant i fent invencible el b¨¤ndol catal¨¤, en aparen?a m¨¦s d¨¨bil.

A part del valor sociol¨°gic i tamb¨¦ hist¨°ric (Pujol, per exemple, es basa en testimonis directes i admet llic¨¨ncies narratives ¡°per ornament de l¡¯obra¡±), aquests textos revelen la vitalitat liter¨¤ria d¡¯una ¨¨poca massa oblidada. Si Pujol ¨¦s un epid¨¨rmic hereu d¡¯Ausi¨¤s March, Versos per v¨¨ncer presenta una valuosa diversitat d¡¯autors, des de Francesc Fontanella, poeta major, als an¨°nims autors de pasquins per a la massa que apel¡¤len, com diu Miralles, al ¡°soroll del carrer¡±. El roman? heptasil¡¤l¨¤bic, el sonet, els versos amb eco (¡°Diu-se que ¨¦s lo comte duc... un ruc!¡±), la intertextualitat (el catal¨¤ es barreja a vegades amb el llat¨ª o amb el castell¨¤, fins i tot en rima) o estrofes senceres compostes nom¨¦s amb cognoms de soldats converteixen aquesta poesia pol¨ªtica en un vehicle de comunicaci¨® no tan lluny¨¤ de les xarxes socials d¡¯ara. ?s l¡¯esclat del barroc: ¡°L¡¯exc¨¦s hi campa i l¡¯exc¨¦s el daura¡±.