Spinoza, male?t

Les sent¨¨ncies dictades per tribunals seglars poden ser penoses, de vegades impr¨°pies; per¨° tamb¨¦ poden ser revocades gr¨¤cies a l¡¯indult o l¡¯amnistia, segons els casos. Per contra, les sent¨¨ncies emeses per un tribunal religi¨®s atempten contra unes creences que s¨®n molt m¨¦s profundes que la fe en qualsevol determinada causa pol¨ªtica: cosa d¡¯escassa import¨¤ncia si es compara amb els dogmes de la religi¨®. La Inquisici¨® va cremar de viu en viu bruixes (vegeu els films de Dreyer), gais, Joana d¡¯Arc (tamb¨¦ Dreyer), Miquel Servet, Giordano Bruno i milers de persones m¨¦s, solament perqu¨¨ practicaven la m¨¤gia (blanca o negra), perqu¨¨ tenien un coneixement del cos que contradeia l¡¯ortod¨°xia de l¡¯Esgl¨¦sia, o perqu¨¨ creien que la Terra girava al voltant del sol. Aix¨° pel que fa als c¨¤stigs practicats per una religi¨® cristiana que, segons que es diu, ¨¦s la gran religi¨® de la caritat i de l¡¯amor (!).

Pel que fa a la religi¨® jueva, un dels casos m¨¦s impressionants en la hist¨°ria d¡¯Europa, encara que no fos cruent, ¨¦s el herem, o anatema, o maledicci¨®, o excomunicaci¨® que va patir Baruch ¡ªo Benedictus, o Benet¡ª Spinoza (1632-1677) el 27 de juliol de 1656. En aquell moment Spinoza encara no havia publicat cap llibre, i en publicaria molt pocs en vida, possiblement per un pur instint de superviv¨¨ncia, encara que els tribunals religiosos jueus no cremaven ning¨² ¡ªen tot cas, lapidaven, que tampoc no ¨¦s agradable¡ª; generalment es limitaven a expulsar de la comunitat, del ¡°poble jueu¡±, aquells que haguessin infringit els m¨¦s sagrats principis de la religi¨®. No havia publicat res, per¨° les seves converses amb amics i coneguts dins l¡¯entorn culte en qu¨¨ es va moure a la ciutat d¡¯Amsterdam ¡ªencara que Spinoza venia d¡¯una fam¨ªlia sefardita assentada abans a terres d¡¯Espanya i de Portugal¡ª van ser suficients perqu¨¨ els parnassim, o dirigents de la comunitat, consideressin que el fil¨°sof divulgava unes idees del tot inconciliables amb la fe judaica. Aquell any, Spinoza ja havia perdut quasi tota la fe amb qu¨¨ se suposava que va n¨¦ixer, i comen?ava a considerar algunes coses de tot punt irreverents: que D¨¦u, tal com ¨¦s concebut a la B¨ªblia, no existia; que les Escriptures no eren cap revelaci¨® divina, sin¨® obra d¡¯autors de carn i ossos, desconeguts; que els miracles no existeixen, i que la subst¨¤ncia del cos i la de la ment s¨®n una sola cosa. M¨¦s encara, que tota la realitat, tot all¨° que ¨¦s, era D¨¦u (si es pot posar en maj¨²scula); d¡¯aqu¨ª el seu dictum, molt conegut: Deus sive natura, ¨¦s a dir, D¨¦u i la naturalesa (la realitat) s¨®n la mateixa cosa.

Spinoza potser no va ser present en aquell acte de condemna radical de la seva persona i del seu pensament, i aix¨ª es va estalviar de sentir una sent¨¨ncia que ha estat considerada una de les m¨¦s severes en tota la hist¨°ria del judaisme: ¡°Per decret dels ¨¤ngels i pel mandat dels homes sants, nosaltres sotmetem avui a un herem, condemnem i male?m Baruch de Spinoza, amb el consentiment de D¨¦u ... i de tota la santa congregaci¨® ... Carregui ell amb el herem ... amb la maledicci¨® que Eliseu va llan?ar sobre la joventut [Reis II, 2, 23-24] i amb totes les malediccions consignades a la Llei. Sigui male?t durant el dia i sigui male?t durant la nit ... El Senyor no tindr¨¤ pietat amb ell, sin¨® que deslligar¨¤ la seva c¨°lera i el seu zel contra aquest home; tots els c¨¤stigs que estan escrits en aquest llibre cauran sobre ell, i el Senyor esborrar¨¤ el seu nom de la fa? de la Terra i l¡¯enfonsar¨¤ en el mal tot separant-lo de totes les tribus d¡¯Israel¡±. Una maledicci¨® d¡¯aquesta envergadura era molt inusual entre els tribunals religiosos jueus, m¨¦s encara als Pa?sos Baixos, on els jueus procuraven acomodar-se als costums quotidians de la poblaci¨® cristiana.

Possiblement Spinoza ja havia fugit d¡¯Amsterdam dies abans d¡¯aquest herem (no es va exiliar), i va menar una vida discreta ¡ªpolia lents per a microscopis i telescopis¡ª, austera i d¡¯estudi, de la qual van sortir dos llibres que constitueixen la base de tota la filosofia moderna: el Tractatus Theologico-Politicus i l¡¯?tica, el segon tradu?t al catal¨¤ per Josep Olesti (Ed. Marbot, 2013; per¨° comenceu pel Tractatus). M¨¦s que Descartes, Leibniz o Malebranche, tres autors que sempre s¨®n considerats pares de la nova filosofia, Spinoza va assentar les bases del racionalisme, del republicanisme modern, del liberalisme en mat¨¨ria de religi¨® i, sobretot, de la llibertat de pensament i d¡¯expressi¨®. Per¨° tamb¨¦ va deixar-nos aquesta consideraci¨® al cap¨ªtol XX de l¡¯esmentat Tractatus: ¡°La finalitat de la Rep¨²blica no ¨¦s convertir els homes racionals en animals o aut¨°mats, sin¨®, al contrari, fer que la seva ment i el seu cos exerceixin sense perill les seves funcions, se serveixin de la lliure ra¨® i no s¡¯ataquin entre si amb odi, c¨°lera o engany, ni s¡¯enfrontin amb malvolen?a¡±. No ens consta que els jueus hagin indultat mai Spinoza, per¨° l¡¯Encyclopaedia Judaica en parla amb respecte.