La poesia de Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde

La C¨¤tedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona m¡¯ha convidat a fer una pon¨¨ncia al Simposi Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde, que se celebrar¨¤ a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s els dies 16 i 17 del mes de desembre d¡¯aquest any. Per aquest motiu, he rellegit el seu llegat po¨¨tic: Poes¨ªas reunidas, publicat a Lumen l¡¯any 1990. Quan el vaig llegir per primera vegada em vaig convertir en un admirador incondicional de la seva obra, i ara encara ho soc m¨¦s despr¨¦s d¡¯haver-lo rellegit. Per¨° el que m¡¯ha estranyat ¨¦s que, despr¨¦s de trenta-un anys, no tingui la vig¨¨ncia que es mereix i que potser s¡¯explica pel fet que hi dominin tant els temes religiosos.

Quan va apar¨¨ixer el llibre, ja feia m¨¦s d¡¯un quart de segle que la societat espanyola s¡¯havia anat descristianitzant, per¨° la meva estranyesa ve del fet que, ara encara m¨¦s, no es presti l¡¯atenci¨® deguda a un autor simplement perqu¨¨ no interessi el component religi¨®s de la seva obra. Hi ha dos tipus de lectors de poesia, els que se l¡¯estimen pel que ¨¦s i n¡¯entenen la naturalesa i els que hi busquen idees o creences amb les quals resulta que estan d¡¯acord. Ara b¨¦: la valoraci¨® de la poesia nom¨¦s es pot fer atenent a la forma, i de les interpretacions de la forma del poema en s¨®n m¨¦s responsables els lectors que l¡¯autor.

El cas ¨¦s que resulta que la forma dels poemes de Valverde ja era molt elaborada en els primers que va escriure quan nom¨¦s tenia disset anys, que apareixen a l¡¯apartat ¡®Hombre de Dios¡¯. No valorar degudament la bona poesia religiosa seria com no valorar els quadres de la Madonna i el seu fill, nom¨¦s perqu¨¨ la representaci¨® ¨¦s un tema religi¨®s. I ¨¦s clar¨ªssim que no els valorem per la representaci¨®, sin¨® per la forma de representar-los.

Temo que, sobretot a Espanya, hi ha molts lectors que valoren els poemes quan ells aproven all¨° que es pensen que els poemes comuniquen. Per¨° la poesia no comunica res. Com diu Mart¨ªnez Bonati, nom¨¦s comunica llenguatge. A la poesia no hi ha formes i continguts, com se sol dir massa sovint, sin¨® formes i interpretacions. El que fa l¡¯autor no ¨¦s dir sin¨® que, dintre dels l¨ªmits tem¨¤tics, del poema, estableix les formes que permeten que els lectors interpretin a partir de la seva experi¨¨ncia personal.

La relectura de la poesia de Valverde m¡¯ha mostrat com ¨¦s d¡¯extraordin¨¤ria, i no apreciar-la perqu¨¨ s¡¯hi estableixen temes religiosos ¨¦s tenir unes idees molt prim¨¤ries del que ¨¦s la poesia, i, en realitat, del que s¨®n totes les arts.